Plató o Hume i la Guerra Civil o el franquisme, en el segon dia de les PAU

Un 75% dels 26.600 examinands van avaluar-se de filosofia i un 25%, d'història

Alumnes fent la prova de matemàtiques a Olot. / J. CASAS.

NÚRIA ASTORCH - Girona

A la prova de filosofia els alumnes tenien l'opció, sempre molt ben acollida, de Plató, en concret d'un text extret de l'obra clàssica Fedó, o bé podien decidir-se per David Hume i un fragment de l'obra Investigació sobre els principis de la moral.

L'opció de Hume (l'A) va ser considerada per molts estudiants més complicada i la majoria es va inclinar pel text de Plató (la B).

En tots dos casos, calia explicar les idees principals del text, i contextualitzar el fragment en els aspectes de pensament de l'autor, entre altres preguntes.

La prova d'història també presentava dues opcions, força assequibles cadascuna d'elles, acompanyades d'un exercici de comentari d'un text i d'un altre exercici de comentari d'una imatge.

En l'opció A, el text era un fragment del Programa del Tívoli de Solidaritat Catalana (1907) i la imatge era un cartell propagandístic de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

El text de l'opció B corresponia a un fragment d'una ordre del governador civil de la província de Tarragona, continguda al llibre Catalunya sota el règim franquista: Informe sobre la persecució de la llegua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, de l'assagista i polític Josep Benet. I la imatge era un mapa sobre la crisi de 1917 a la península ibèrica.

En les dues opcions, els estudiants havien de contextualitzar històricament els exercicis i respondre preguntes relatives al seu contingut.

Després d'aquestes primeres proves, els estudiants es van examinar de les matèries obligatòries corresponents a les diferents vies d'accés: química, llatí, dibuix artístic, matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials.

De fet, alguns estudiants, com l'Andreu, de l'IES Vicens Vives de Girona, van reconèixer que estaven desitjant deixar les matèries comunes per poder demostrar els seus coneixements en les matèries específiques, que domina millor. En canvi, l'Estefania estava especialment preocupada per l'examen d'història de l'art d'avui «per la quantitat de contingut» que entra en la matèria.

I per avui, últim dia de les PAU, hi ha convocats els exàmens de biologia i geografia (a primera hora del matí, de les 9 a 2/4 d'11) i de física, història de l'art així com de les diferents matèries de modalitat (de les 11 del matí a les 2 del migdia). Fonts del DURSI van assegurar que la segona jornada de les PAU s'havia desenvolupat dins de la normalitat. Els alumnes hauran d'esperar fins al dia 25 per saber les notes per internet.

Els dubtes sobre el model d'examen del curs vinent

n.s

La selectivitat, que avui acaba per als més de 2.400 alumnes de la demarcació amb els exàmens de biologia, geografia, física i història de l'art, entre altres matèries, canvia de format el curs vinent. El nou model constarà d'una fase general, amb cinc exercicis de matèries comunes de segon de batxillerat i una matèria de modalitat que tria l'examinand, i una fase específica que constarà de tres matèries de modalitat i que servirà per accedir a un grau determinat. Ara per ara, però, els docents no saben ben bé «com serà», lamenta Olga Mercadé, professora de física i química. María José Muñoz, que és coordinadora d'estudis postobligatoris del col·legi Mare de Déu del Carme, detalla que això repercuteix en el fet que passaran «l'estiu sense poder preparar res». També consideren que és contradictori el fet que les noves proves vulguin potenciar les assignatures de modalitat que estiguin més relacionades amb els estudis que els futurs universitaris volen cursar i, en canvi, només sigui indispensable la prova de matèries comunes, de manera que, per exemple, «sense haver fet lletres, podràs fer una carrera de lletres», diu Mercadé. Això sí, serà decisiu per accedir «a les carreres amb notes molt altes». Begoña Travieso, que és professora de llatí, comenta que la seva assignatura serà possiblement una damnificada amb el nou model: «A les minoritàries ens perjudica», ja que probablement només sigui obligatori per a les persones que vulguin estudiar filologia.