Societat

Més poder per als directors

Els equips directius d'escoles i instituts assumiran funcions fins ara restringides a l'administració

Educació vol enfortir les direccions per millorar els resultats acadèmics

Els directors d'escoles i instituts assumiran funcions fins ara restringides a l'administració –com fixar la plantilla de professors– a partir de l'entrada en vigor del decret de la direcció dels centres educatius públics, que el Consell Executiu podria aprovar aquest dimarts. El govern desplegaria, així, el segon pilar de la llei d'educació de Catalunya (LEC), després de donar llum verd, l'agost passat, al decret d'autonomia de centres.

L'objectiu principal del nou decret és enfortir els equips directius, ja que, segons els responsables del Departament d'Educació, en un context de centres autònoms (amb una gran llibertat per aplicar un projecte educatiu propi), aquest major poder dels directors ha de servir per millorar els resultats acadèmics dels alumnes.

A més, segons diuen alguns directors consultats, el decret no fa més que reconèixer les tasques de gerència que han assumit en els últims anys, en què la direcció ja va més enllà d'una simple funció administrativa i de més responsabilitat. També asseguren que la nova normativa els agilitarà la feina del dia a dia perquè no hauran de consultar el claustre.

Una de les novetats del decret és que els directors assumiran funcions fins ara restringides a l'administració. Concretament, actuaran com a caps de personal i proposaran al departament la plantilla de professors necessària per impulsar el projecte educatiu del centre.

També podran decidir quines són les places per a les quals els docents necessitaran requisits addicionals i que, en alguns casos, suposaran que els candidats hagin de passar una entrevista de treball. A més, es preveu que hi hagi places de lliure designació en què la decisió final recaurà en l'equip directiu del centre escolar. Pel que fa als professors substituts, el director els seleccionarà directament entre els candidats inclosos en la borsa d'interins.

Capacitat sancionadora

Una de les qüestions que han aixecat més polseguera entre els sindicats és la capacitat dels directors per imposar sancions als docents, que es limitarà a les faltes lleus. Des de diversos sindicats, el que més es critica és l'interès del departament a destacar comportaments minoritaris. “Al conseller Ernest Maragall li agrada presentar-se com el domador de mestres”, va afirmar recentment Montse Ros, de CCOO. Segons el sindicat USTEC, la qüestió sancionadora “torna a delatar els prejudicis que el conseller ha demostrat envers el professorat”.

A més de dotar el director de més poder, en el decret es preveu controlar la tasca directiva. Al final de cada mandat (amb una durada de quatre anys), s'avaluarà la feina feta atenent els criteris que fixi l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. En cas de suspendre, no es podrà renovar el mandat. En canvi, si s'aprova la gestió, a més de la possibilitat de renovar el càrrec, el director rebrà una compensació econòmica.

8
anys
de permanència en el càrrec de director donaran preferència a l'hora d'escollir destinació.
3
persones
hauran d'integrar l'equip directiu d'un centre escolar: el director, el cap d'estudis i el secretari.
75
per cent
serà l'augment màxim del complement que percebran els directors si l'avaluació és positiva.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.