La crisi dificulta l'accés dels estudiants a les tradicionals feines d'estiu a Catalunya
Els joves han de competir amb altres sectors de població per les ofertes i la contractació se'n ressent
Treballar a la cuina d'un restaurant, fer de monitor en un casal d'estiu o organitzar el magatzem d'una indústria ja no és tan fàcil aquest estiu. Aquesta és la principal conclusió a la qual s'arriba analitzant amb els sectors implicats com es desenvolupa aquest estiu la campanya laboral que en aquesta època de l'any té els joves estudiants com a protagonistes. La crisi n'és la principal culpable, ja que durant la resta de l'any ha provocat l'acomiadament de treballadors que en la situació d'atur proven sort en el sector de la restauració, o que moltes famílies hagin deixat d'apuntar els fills als esplais per estalviar, o que hagin desaparegut moltes fàbriques per la caiguda de les vendes. «La crisi ha afectat el mercat laboral en general, i el mercat per a estudiants durant l'estiu no havia de ser cap excepció», exposa Núria Rius, directora de servei d'operacions a Catalunya de l'empresa de treball temporal Adecco. De fet, les previsions fetes a la primavera per aquest operador laboral sobre la contractació temporal a Catalunya aquest estiu s'han complert, ja que aquest índex s'ha desplomat prop d'un 50%, quan l'any passat ja es va començar a notar amb un descens del 10%. Un comportament que en el sector més jove de la població activa s'ha deixat notar de ple, si és que no l'ha afectat amb molta més intensitat que a la resta.
Un dels motius que expliquen els problemes que els estudiants s'han trobat aquest estiu per treballar és el nombre molt més elevat de candidats per a la mateixa oferta. «Mestresses de casa que ara necessiten una feina o empleats que eren indefinits i ara estan a l'atur competeixen amb el jove per un mateix lloc de feina», diu Rius, que hi afegeix que el tancament per vacances de moltes indústries que a l'estiu no abaixaven la persiana i ara sí que ho fan redueix encara més les perspectives laborals d'aquests joves. Sectors com l'hoteleria i la restauració han esmorteït la caiguda laboral general, mentre que la cara positiva de la moneda l'han protagonitzada les empreses d'energies renovables i, sobretot, les teleoperadores. «Amb els impagaments creixents que hi ha per la crisi, moltes empreses necessiten recordar als morosos els seus deutes i recorren a nosaltres, que hem hagut de reforçar el personal», explica la responsable d'Adecco a Catalunya.
Més demanda que oferta
Tot plegat indica que hi ha «molta més demanda laboral que no pas ofertes ni contractacions». Així ho resumeix la coordinadora de l'oficina jove de treball de Barcelona, Isabel Aguilera, que aporta una dada que explica el creixent ús per part dels joves d'eines per cercar feina, com ara la borsa de treball que gestiona aquest organisme dependent del Departament de Joventut de la Generalitat: des de principi d'any ja s'han interessat per aquest servei gairebé el mateix nombre de joves –uns 1.400– que els que el van fer servir durant tot l'any passat –prop de 1.700–. L'augment del nombre de currículums a la borsa de treball ha estat constant des de principi d'any, però s'ha accentuat entre l'abril i el juny i s'espera que a finals d'any s'acabin doblant els registres del 2008. En contraposició amb aquesta situació, Aguilera assegura que el nombre d'ofertes no ha disminuït, tot i advertir que enguany «les empreses triguen molt més temps a decidir-se per contractar personal, potser mentre rumien si se'l poden estalviar tirant com puguin amb la plantilla que tenen». Des de l'oficina de treball també s'han notat canvis en el perfil d'usuari d'aquest servei, que acostuma a ser un jove qualificat que busca la primera feina professional o alguna altra ocupació temporal que li permeti pagar-se els estudis. Des de principi d'any, però, estan sent habituals les visites de joves sense qualificació que abans treballaven en l'indústria o en la construcció i que «ara, amb una formació menor, són més difícils de recol·locar en un mercat laboral cada cop més exigent, perquè té per triar», apunta Aguilera. L'índex de feines d'estiu tampoc no s'escapa dels canvis derivats de la conjuntura econòmica. Així, ofertes en feines logístiques o de restauració que «abans es comptaven per desenes» ara gairebé han desaparegut en favor de tasques relacionades amb els serveis socials.
La sort de la vocació per la mar
J.G.N.
El Carlos González començarà a l'octubre el segon curs d'infermeria a l'Escola Universitària de Sant Joan de Déu de Barcelona. Tot i els seus 19 anys, des de fa temps és voluntari de la Creu Roja i després de passar-se els últims estius treballant a les torres de vigilància de les platges de Badalona enguany ha debutat en l'equip d'emergències de salvament marítim, dalt d'una embarcació de rescat que patrulla per les platges de Sant Adrià de Besòs. Treballa vuit hores diàries, d'onze del matí a les set de la tarda i si no ha de fer cap actuació d'urgència fa rondes de vigilància per aquest tram del litoral o assessora altres companys. Per tot plegat cobra un sou mensual d'uns mil euros, els quals els destinarà, com l'any passat, a pagar la matrícula de la carrera i a altres despeses dels estudis.
Ell porta bé el fet de tornar-se a quedar sense vacances un estiu més, ja que aquesta feina li agrada molt. «No és com treballar en una oficina, és vocacional.» Aquesta afició assistencial al mar que en Carlos vol convertir en una professió el fa ser un afortunat respecte de la recessió actual. «Tant jo com els meus companys no hem notat la crisi, ja que aquesta feina és molt demandada a l'estiu», resumeix.
«Abans triava la feina. Ara no»
J.G.N.
És una experta a treballar els mesos en què la calor no afluixa i molta gent marxa de vacances. Però aquest és el preu que ha de pagar si vol que el seu nom –Alicia Vaquero– sigui conegut en el món de la interpretació en els pròxims anys. Almenys, durant tot l'any és el que intenta estudiant a l'Institut del Teatre, on la matrícula «és força cara» i no es pot pagar només fent algunes hores a la tarda en un cinema de Barcelona. Per això, cada estiu es resigna a haver de treballar i aquest any repeteix fent una substitució en un magatzem oftalmològic, on s'encarrega de la gestió i de l'administració. «Sóc conscient que no és la feina de la meva vida i que no té res a veure amb allò a què em vull dedicar, però necessito els diners per estudiar», diu. En concret, per fer cinc hores diàries de dilluns a divendres, s'endú poc més de mig miler d'euros al mes. Un sou que encara potser no cobraria si no fos perquè a l'empresa ja la coneixien de l'any passat. Ella també reconeix l'empremta que està deixant la crisi: «Altres anys havia fet deu entrevistes en una setmana i podia triar feina. Ara no.» A més, explica que amics que altres estius trobaven feina fàcilment a la restauració enguany ja no n'han trobat.
«Molts casals s'han escurçat»
J.G.N.
Per la Cristina Pipó, la crisi econòmica ha afectat directament la feina a la qual cada estiu –i ja en són set– es dedica. És monitora d'esplai en una escola de Barcelona i, pel que ha sabut, en altres casals similars al seu s'han escurçat alguns dies el temps en què aquestes activitats funcionen. «La crisi s'ha notat molt, perquè enguany moltes famílies han apuntat menys dies els fills als esplais o no els han inscrit per estalviar-se la despesa», diu ella abans d'explicar que el campus on va treballar l'estiu passat ja no s'ha fet aquest any i que si durant tres setmanes de juliol ha estat al càrrec d'uns quants infants d'entre tres i cinc anys ha estat perquè al centre hi treballa un familiar.
Amb 24 anys, si no fos per la seva contractació a darrera hora, la Cristina estava disposada a buscar qualsevol altra feina, tot i deixar perdre la seva afició per cuidar infants. De fet, ha estudiat magisteri a Osca i de tornada a Barcelona, i després de treballar per uns mil euros al mes, el proper curs no sap què farà. Una de les opcions que ha pensat és gastar aquests diners «en marxar de vacances» o, a poc a poc, dedicar-los a anar passar el curs.
El setembre «es disfruta més»
J.G.N.
Què fa una estudiant d'enginyeria tècnica industrial treballant de caixera en un supermercat? Bàsicament, guanyar-se uns diners per «poder mantenir el cotxe, seguir els estudis» i permetre's algun caprici alguna vegada, diu Belén Martínez, una barcelonina de 21 anys que durant tot l'any es desplaça cada dia fins al campus que la Universitat Politècnica de Catalunya té a Terrassa. La seva feina d'estiu en un hipermercat de la firma catalana Condis situat a Sants no té cap relació amb l'especialitat mecànica que a partir de la segona quinzena de setembre la tornarà a fer perdre el son durant el curs. Però altres estius ja ha treballat en feines relacionades amb el món de l'alimentació i el sou que guanya al mes per treballar quaranta hores setmanals –prop d'uns mil euros– ja li va bé, sobretot perquè amb ells a la butxaca el setembre ja pinta millor i «es disfruta més». L'agost, i no la crisi, és el culpable que al supermercat on també reposa productes s'hagi notat un descens del nombre de clients. Ella, però, també coneix companys «que abans trobaven feina a la primera i ara o cobren menys o fan vacances sense voler-ho».
Menys interès per provar sort a l'estranger
En comparació amb els altres estius, els sous d'enguany per desenvolupar aquestes feines no s'han reduït per culpa de la crisi, però tampoc han experimentat creixements considerables, segons coincideixen a dir Isabel Aguilera i Núria Rius. Aquest fet, que podria motivar molts joves catalans a dur a terme treballs semblants a l'estranger, es dilueix ràpidament quan s'adonen que la recessió econòmica i la davallada de l'ocupació «són arreu», tal com explica Aguilera. «Els joves ja no tenen tants diners per provar sort fora del país, ja que, tot i que duran a terme una pràctica remunerada, s'han de pagar un bitllet de transport, i allà, buscar una residència», argumenta la responsable de l'oficina jove de treball barcelonina. En altres temps d'extraordinari desenvolupament econòmic, la decisió de marxar a treballar fora de Catalunya durant una temporada era protagonitzada per joves que, a banda del vessant laboral, volien viure una experiència personal enriquidora. Ara, però, aquest comportament s'ha limitat a estudiants molt qualificats disposats a instal·lar-se a l'estranger si la feina ho demana.
