García-Bragado es declara «enganyat» per Millet en l'afer de l'hotel i de les cartes
El tinent d'alcalde reitera que no sap res de les missives
Malgrat el to i el contingut de les cartes, publicades abans-d'ahir per aquest diari, que la mà dreta de Fèlix Millet, Jordi Montull, va enviar a responsables de l'Ajuntament de Barcelona el 2007, el discurs del tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, sobre l'hotel del Palau no es va moure. Tot i que el text dóna a entendre que el consistori estava ben informat de l'operació, García-Bragado va subratllar que no van saber fins l'estiu del 2009 del canvi de propietat de les finques. Aquest canvi de propietat apareix en les cartes enviades per Montull a l'aleshores primer tinent d'alcalde, Jordi Martí, i al gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, que l'Ajuntament diu que no va rebre.
Segons García-Bragado, si haguessin sabut d'aquest canvi de propietat, ho haurien fet constar en la tramitació posterior. Al seu entendre, la irrupció d'Olivia Hotels com a propietari de les finques –i no com a gestor– no hagués fet canviar la validesa del planejament. «Un cop transmet la propietat, la fundació es reserva la capacitat promotora del pla», va dir. Això, i la confiança d'anys de treballar plegats, va fer que no sospitessin dels interessos de Millet i Montull. Per García-Bragado, el que invalida l'operació ara és l'esclat del cas Millet, que evidencia que els diners derivats de l'operació urbanística no eren per a la fundació, sinó per als saquejadors del Palau. A més, va apuntar que l'estructura de la propietat que els van fer arribar els «representants legals del Palau per a la tramitació» –el bufet d'advocats Roca i Junyent i el despatx d'arquitectes Tusquets & Díaz– tampoc esmentava el canvi de la propietat, ni tampoc ho va fer l'escola La Salle.
LES FRASES
L'home de l'aval a la Generalitat
a.bEl projecte de l'hotel del Palau, ordit per Fèlix Millet i Jordi Montull, va néixer avalat pel Departament de Presidència de la Generalitat, quan Pasqual Maragall era encara el cap de l'executiu. Aleshores, Ramon García-Bragado era el secretari de Presidència, després d'haver ocupat, anteriorment, el càrrec de gerent d'Urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona. En la comissió parlamentària sobre el cas Millet, es va donar a conèixer que García-Bragado, en el càrrec a Presidència, havia posat en coneixement del Departament d'Economia que Millet volia fer un hotel al costat del Palau. Ahir l'ara tinent d'alcalde d'Urbanisme a l'Ajuntament va precisar com va anar aquesta gestió: «Sabia que l'operació estava pendent de trobar edificabilitat i vaig informar-ne a la Generalitat, per si estava en condicions d'aportar edificabilitat.»
Aquí es troba el punt de partida de l'operació urbanística de l'hotel del Palau. La Generalitat tenia unes dependències al carrer Ciutat, a tocar de la plaça de Sant Jaume, amb una qualificació d'habitatges a la qual no donaria aquest ús. En la permuta urbanística, signada, per conveni, amb la fundació del Palau, les dependències públiques van passar a ser equipaments, per poder convertir les finques del Palau en hoteleres. La Generalitat havia de rebre 3,5 milions de compensació, que encara no ha rebut i aquests dies també ha estat objecte de controvèrsia. García-Bragado va explicar tots els passos de l'operació –bo i defensant la tramitació neta d'Ajuntament i Generalitat– i va reblar que en tot aquest procés ni les administracions ni els partits que hi van donar suport –al consistori, tots menys ERC– podien imaginar els interessos ocults.
