Neu i MAT, mala barreja

Temporal de neu i vent. Arbres caiguts, infraestructures tocades, traumatismes paisatgístics diversos. D'aquí a unes setmanes les plagues forestals d'erugues i escarabats diversos faran festa amb tanta fusta morta. D'altres bèsties actuen amb més celeritat: al Pirineu els voltors s'atipen amb isards morts per esllavissades i allaus, i una garsa furgava a la neu vora la carretera, davant de casa. No cal ser socioecòleg per veure-ho: en tots els ecosistemes hi ha qui fa llenya de l'arbre caigut. O de la torre.

A l'exmestre d'ecòlegs i ecologistes Ramon Folch li ha faltat temps per regalar-nos un dels seus escrits de factura impecable, aquest cop per defensar la MAT –sense esmentar-la, això sí–, emparant-se en el desgavell de foscor a què ens tenen sotmesos Endesa i Red Eléctrica al nord-est del país. No ha tingut ni la delicadesa ni l'astúcia d'esperar que recuperin la llum i certa normalitat els milers de famílies a les fosques, moltes d'elles de pobles que seran afectats per la MAT –quina casualitat (jo tendeixo a sospitar que algú deu estar dient «que n'aprenguin!»)–. Ves per on: molts dels «obstruccionistes anti-MAT» que el savi Folch ben segur pretenia evangelitzar, ni tan sols hauran pogut llegir-lo: no tenen ni internet, a hores d'arai amb el diari encenen foc a lallar, si en tenen. Les presses són males conselleres. I ja se sap, a més: de Barcelona estant, de vegades les torres elèctriques no deixen veure el bosc, ni els arbres que en formen part. Tal i com va fer en un acte que es presentava de debat però que fou purament propagandístic a la Cambra de Comerç de Girona, Folch se'ns mostra servil i diligent al servei dels seus padrins d'Endesa i Red Eléctrica. Com aleshores, dòcil virtuositat verbal i poca cosa més: ni una sola crítica a l'estat de manteniment de la xarxa elèctrica actual, acceptació resignada d'un increment de consum d'energia desmesurat i cap rastre de la seva fina i exigent ironia d'antuvi, quan de segur que no hauria oblidat esmentar els beneficis milionaris de les elèctriques i exigir-los d'invertir-ne un percentatge superior en el manteniment d'una xarxa que tenen l'obligació de gestionar bé. En Folch, amb presses sospitoses, ens vol ara seguidors d'una nova religió, vol que tots fem l'acte de fe de creure que quan la MAT estigui feta, i gestionada pels mateixos que estan gestionant aquest cristo d'ara, cap nevada ni cap tempesta en farà caure cap torre, i que la MAT per si sola serà la resposta als nostres mals, tant si seguim cavalcant en el consum desenfrenat com si apostem per generar localment energies netes. No trigarem a veure'l pintant-nos de verd els jocs de neu del 22. Qui paga –nosaltres– no sempre mana: en aquest món, els que cobren són els que tallen el bacallà i els que ens el volen vendre. Jo no compro.