Empresaris i estabilitat

Diuen que els empresaris volen estabilitat per tal que els seus negocis vagin bé. Diuen que per aquest motiu no els interessa la possible inestabilitat derivada del procés independentista. És a dir que, els empresaris, per por no es declaren independentistes.

No es deixin enganyar, els empresaris, l'únic que volem és que les empreses que tenim o representem guanyin diners i incrementin valor patrimonial.

Un procés d'independència implica la pèrdua de beneficis o de valor patrimonial de les empreses? En cap cas no es pot afirmar aquest fet sense ser tendenciós, com no es pot dir el contrari sense ser molt clar en les explicacions.

El que sí es pot dir és que els empresaris estem acostumats a viure cicles econòmics, tant externs com interns, i a prendre les decisions per tal que aquests cicles ens siguin favorables amb vista als resultats econòmics. Quan una màquina deixa de ser rendible perquè en surt una més productiva, l'empresari tendeix a canviar-la en el moment en què les seves pèrdues de marge es compensen amb l'amortització de la màquina, o bé quan per atendre un nou mercat cal aquest nou procés per fer-ho amb un preu i qualitat acceptables. La inversió inicial acostuma a ser costosa, però l'empresari sempre acaba mirant el mitjà termini, i per tant, els beneficis que reportarà el nou actiu.

Un nou Estat per a Catalunya no té per què ser, a priori, dolent per a les empreses que hi operen, tinguin capital català, espanyol o de qualsevol altre lloc del planeta. Al contrari, hi haurà empreses que incrementaran clarament els seus resultats en el moment en què Catalunya esdevingui Estat. Les constructores situades a Catalunya, per exemple, tindran més punts per endur-se el gruix de les noves inversions que farà l'Estat català, en detriment d'altres empreses amb seu a d'altres països. Simplement, com passa a la major part del món, les empreses del país tenen prioritat davant de les licitacions públiques.

Però a més, un Estat català podrà comptar amb molts més recursos (derivats de l'eliminació de l'espoli fiscal) i, per tant, moltes més inversions i despesa a casa nostra, acompanyat molt probablement d'una baixada d'impostos. Perquè a Catalunya, per la riquesa que generem podríem abaixar els impostos de societats i IRPF un 25% i encara ens sobrarien diners per fer un 60% més d'infraestructures, un 15% més de despesa social i incrementar un 10% les pensions.Tot això equival als 22.000 milions d'espoli fiscal.

Hi ha la percepció, no fonamentada, que marxar d'Espanya suposarà un boicot comercial dels espanyols, qüestió mai no demostrada i no publicada. Recentment, des del CCN (Cercle Català de Negocis) hem encarregat un estudi en aquest sentit, que amb els primers resultats a la mà indica que un possible boicot tindria per resposta un contraboicot de magnitud suficientment important perquè al final tothom entengui que és irracional prendre aquestes postures. Només cal recordar que el famós boicot del cava va ser contrarestat amb una intensificació del consum de vins catalans, i fins i tot en molts casos un descobriment que tenim millors vins del que a vegades imaginem.

Però, a més, el nostre estudi indica que el màxim boicot possible no arribaria en cap cas a un impacte de 3.000 milions d'euros anuals, molt per sota de les xifres de l'espoli fiscal que patim amb Espanya, és a dir, que no arribaria mai al 15% del que avui paguem a l'Estat i no retorna en forma de despesa ni inversió al nostre país.

I això sí que ho entenem tots els empresaris. Davant d'un procés independentista, s'incrementen les oportunitats de negoci a Catalunya, però més important, s'obren noves oportunitats: elèctriques, telefòniques, constructores, banca, sector aeroespacial, correus... sectors actualment centralitzats bàsicament al costat de la capital. Però també un creixement del consum per la reducció d'impostos que sens dubte ajudarà el petit comerç, les empreses de serveis i en definitiva tot el teixit empresarial situat a Catalunya.

Tots els empresaris hauríem d'estar interessats en l'assoliment de l'Estat pel bé dels nostres negocis. Hem de pensar que ara és el moment d'invertir, la màquina espanyola s'ha fet vella, i amb la nova màquina catalana aviat en veurem el seu major rendiment. Ara és el moment d'impulsar un nou Estat que esdevindrà un dels més rics d'Europa (el quart segons els estudis) fruit del nostre treball, la nostra tradició empresarial i la nostra creativitat.