Camí de la Pau

La comunitat pakistanesa llueix de ser una de les veteranes en el procés immigratori extracomunitari; a inicis dels anys setanta del proppassat segle, un bon nombre d'ells, procedents de la regió de Gujrat, arribaren a la península per treballar a les mines de Terol, Lleó i Linares. Paral·lelament, l'any 1971, es pot documentar l'existència a Barcelona d'un grup parent d'aquells, persones amb voluntat de treballar per guanyar-se la vida i que foren llavor de posteriors assentaments a Barcelona (Raval, Sant Martí, Sants...), Tarragona i Tortosa, per dir els més numèrics. El 1993 es crea l'Associació de Treballadors Pakistanesos i sis anys després protagonitzen tancades a esglésies per demanar la regularització i aconseguir quotes de solidaritat. El Raval esdevé porta d'entrada a Catalunya i centre on s'observa, a simple vista, la importància del procés immigratori.

No sempre ha existit bona disposició per part de la població autòctona per acollir-los; la por del desconegut i les servituds pròpies de conviure amb altres cultures sempre dificulten la bona comunicació. Talment, ha estat un problema constant i del qual, al país, n'hem tingut exemples en la dificultat d'entesa amb altres comunitats de la mateixa península que protagonitzaren diverses onades immigratòries al segle XX. Molt més, doncs, pot ser conflictiva l'assimilació del nou mapa ètnic, quan significa conviure amb gent de cultures distants, amb llengua i religió diversa, i amb costums de difícil encaix. Al segle XXI, la mobilitat de conjunts humans significa un repte i obliga a processos d'adaptació als quals cal estar amatents.

És per això que el juliol del 1996 es crea a Barcelona el Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, una associació destinada a ajudar els pakistanesos establerts a Catalunya a entendre la realitat del país i a integrar-s'hi. És una associació internacional, amb centre a Pakistan i estesa per totes les zones on hi ha una notable presència d'originaris d'aquelles terres. La seva és una doble pretensió; assegurar la relació amb el país natal i amb les famílies, i oferir l'ajut per a viatges, reagrupaments familiars i gestions en cas de mort. D'altra banda, és primordial el seu treball a favor de la integració en el país d'adopció, tant en temes administratius com en conflictes socials. També, l'associació té una especial cura en els temes de diàleg interreligiós i a quadrar el calendari islàmic en l'ordre de funcionament del país.

A Catalunya, el CCI Camí de la Pau intenta trencar la imatge diferent i organitza diversos cursos d'adaptació, entre els quals la qüestió lingüística n'és element principal. El català i el castellà són tractats amb especial cura i és sorprenent escoltar Mohamed Iqbel, secretari de l'associació, expressar-se en un català perfecte. També, però, ensenyen a llegir i escriure l'urdú, idioma del país d'origen, que alguns dels immigrants només practicaven oralment. Aquest Sant Jordi ha estat per a mi una experiència interessant fer parella amb una noia pakistanesa de setze anys que fa uns cinc anys que és a Catalunya i s'expressa correctament en català, en un acte en què ella llegia uns poemes en urdú i jo, la traducció catalana, en una demostració que un futur diferent és possible. Ah!, i contra un estereotip que tenim, voldria dir que el centre dedica una secció a la promoció de la dona i a conscienciar-la respecte del seu paper igualitari.

Però no tot és de color de rosa i la minoria d'islamisme radical i ultraortodox –que ells tenen molt d'interès a assenyalar com a oposat a la doctrina de l'Alcorà– ha fet molt de mal al moviment islamista. Ara, el CCI Camí de la Pau, que darrerament ha aglutinat dues potents comunitats a Badalona i l'Hospitalet, intenta obrir un oratori al barri d'Artigas de Badalona i immediatament ha sorgit una plataforma veïnal per oposar-s'hi. Dilluns passat, un document amb prop de cinc mil signatures –cinc mil!!– es presentà a l'Ajuntament d'aquesta ciutat demanant que no s'autoritzi l'oratori. Curiosament, el portaveu de la plataforma presentà el document dient, en castellà, que yo no soy racista, per afegir que si no nos mobilizamos, pronto quedaremos pocos españoles. La plataforma sembla avalada per la direcció local del PP.

El mateix dia que s'entrava al registre municipal el document de rebuig, dia de la Mare de Déu de Montserrat, una delegació de trenta-cinc membres del CCI Camí de la Pau es desplaçava a la Muntanya per fer una ofrena floral a la Verge i tingué una entrevista amb representants de la comunitat benedictina. El camí de la pau és difícil, però tots hi tenim un paper a fer, en aquesta empresa.