Tot per internet?

Un dia d'aquests, mentre feia punta a un llapis amb una maquineta, vaig dir-me amb certa satisfacció: «M'agrada, i això no es pot fer per internet.» No sé si pot semblar una ximpleria, però he de dir que uns estudiants m'havien lloat les excel·lències d'internet (fins arribar en algun cas a afirmar que és el millor invent de la humanitat) en relació amb les possibilitats que ofereix: des d'entrar al web de qualsevol diari fins a observar amb vista d'àguila els fiords noruecs; des de comprar un bitllet d'avió fins a visitar el Museu del Louvre; des de seguir un partit del Barça a través d'un canal xinès fins a conèixer l'opinió de col·lectius marginats pels mitjans de comunicació tradicionals; des de descarregar pel·lis fins a no haver d'anar a les biblioteques (com si fos un mal tràngol a evitar) per buscar informació; des de veure una i altra vegada pel Youtube un vídeo del grup de música preferit fins a copiar literalment un document per fer el treball d'una assignatura. Això últim ho he afegit perquè en tinc constància, però m'afanyo a dir que, no sé si gràcies a internet, alguns treballs dels estudiants reflecteixen tanta intel·ligència, coneixements, capacitat de reflexió i d'argumentació que em duen a pensar que el fet que jo faci classe als seus autors només s'explica per la circumstància d'haver nascut 25 anys abans.

El cas, però, és que pot semblar que Tot és dins d'internet i que Tot es pot fer a través d'internet. Com que el Tot és alguna cosa que no em puc ni imaginar, em costa compartir aquesta experiència mística d'internet. Sobre el fet que Tot es pugui fer per internet, on sobretot es fan coses que abans es feien d'una altra manera, estic pensant en algunes accions prou agradables que ho desmenteixen: passejar, prendre el sol a la platja abans de fer una nedada, menjar cireres, abraçar i fer petons, beure vi, ballar, mirar el cel estrellat o, com he dit, fer punta a un llapis sigui amb maquineta, Puntax o ganivet. Ara navegaré una estona per internet.