Qui para la mà?

Les reconversions industrials dels anys vuitanta i la crisi del 1993, per no esmentar situacions més reculades, van afectar greument el sector tèxtil català, que tan poderós havia estat i que tants llocs de treball oferia. La crisi actual l'està acabant de rematar. Entre deslocalitzacions i tancaments, el tèxtil català és un esquelet del que havia estat. Alguns empresaris han dut la producció al nord de l'Àfrica, per exemple. D'altres, simplement han tancat. «És la competència xinesa...», sentiu dir amb to de lamentació i resignació. Xinesa, índia, etc. Producció massiva i barata, gràcies, sobretot, a una mà d'obra que treballa moltes hores per pocs diners. Una mà d'obra que surt d'aquest pou sense fons que és la demografia asiàtica. Afegiu-hi l'abaratiment del transport, la circulació dels capitals, la globalització del consum i de les comunicacions. La radiografia d'aquest món d'ara. Doncs bé, no solament hem d'assistir a l'agonia del tèxtil català, sinó que hem de veure aquesta broma cruel que suposa el fet que els xinesos deslocalitzin a l'inrevés, és a dir, que transportin a Catalunya mateix el seu sistema de producció massiu, amb mà d'obra captiva, mal pagada i maltractada que traslladen clandestinament des de la Xina. Se'n foten de les lleis laborals catalanes, espanyoles i europees i tenen milers de persones mig amagades a les poblacions d'aquí, tancades en magatzems, treballant 12 hores al dia, o més, tots els dies de la setmana. 72 tallers a Mataró solament. Una vegada que els Mossos denuncien aquesta vergonya encara sentim crítiques als Mossos. Deu ser perquè hi ha mals que no volen crits. Per qui treballen aquells tallers? Aquesta és la pregunta. Per què els han dut aquí? Com és que s'hagi muntat aquesta xarxa de negocis grisos i sovint completament negres, amb una tolerància tan sospitosa? Qui para la mà? Qui són els que es reparteixen els beneficis? A on va a parar la roba que talla i cus aquella pobra gent? Trobem a faltar una mica de periodisme d'investigació, francament. Diuen que el tèxtil català no és competitiu. El que hi ha és molta barra i més corrupció que no sembla.