Tensió elèctrica

Ara que la calor ataca de valent, amb aparells d'aire condicionat funcionant a ple rendiment i amb els negocis de la Costa Brava intentant fer el seu agost en el context preocupant de la crisi econòmica, és quan es repeteixen les pors i les angoixes per la precària situació en què es troba la nostra xarxa de distribució elèctrica. Els tècnics ja han avisat que si no s'hi posa remei la infraestructura que hi ha a les comarques gironines no podrà aguantar gaire temps un increment de consum continuat. El símil de la carretera N-II podria servir: oi que els cotxes poden arribar per aquesta via a Barcelona? Per què, doncs, desdoblar-la? Senzillament, per poder donar cabuda a l'augment del parc automobilístic i per garantir una conducció més còmoda i segura. Quelcom semblant passa amb el tema elèctric. Si volem que el sistema no es col·lapsi i provoqui talls de subministrament irreparables, aleshores cal desdoblar les vies de transport i, per tant, tirar endavant el projecte de la línia de 400 kV, altrament anomenada MAT. Llevat de la central de Susqueda, clarament petita, les comarques de Girona no tenen en el seu territori cap instal·lació de producció elèctrica, ni tèrmica, ni nuclear, i tanmateix som uns consumidors importants però amb unes infraestructures clarament insuficients. Crec que cal tirar endavant amb urgència la MAT i també la central de cicle combinat de Bescanó, no tant per establir la interconnexió amb França, sinó per assegurar el subministrament a casa nostra sense els patiments que es produeixen cada vegada que arriba l'estiu. No sé si s'ha de fer amb una línia soterrada malgrat la clenxa de cent metres que s'haurà de deixar com a protecció en tot el recorregut, o amb les torres de més impacte vertical però menys afectació horitzontal, però el que tinc clar és que s'ha de fer, i com més aviat millor.