Contra el cinema pobre

M'afanyo a desmentir el possible equívoc que pugui crear el títol d'aquesta ombra: qui l'escriu no bescanta el cinema pobre, pel que fa als recursos econòmics i no en relació amb les idees, que, de fet, poden ser molt riques si circulen al marge dels criteris industrials. Qui hi està en contra és el Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol que, ara comandat per la guionista Ángeles González-Sinde, ha presentat l'esborrany de l'ordre ministerial de desenvolupament de la Llei del Cinema. Aquest esborrany preveu que, per obtenir el mínim de puntuació pel qual s'atorgaria automàticament la subvenció a una pel·lícula, serà necessari que el productor hi inverteixi més de dos milions d'euros. El criteri econòmic resulta desconcertant i, encara més, indignant si es considera que un Ministeri de Cultura ha de valorar la dimensió cultural i artística d'un projecte. Com fa present el llegat cinematogràfic, el fet que una pel·lícula costi el doble, posem per cas, que una altra, ni pressuposa ni comporta que sigui millor. Tampoc el contrari, certament, però la qüestió és que aquesta ordre, en una època de crisi, afavoreix el cinema de l'abundància i a vegades de la prepotència dels productors rics. El principi, aberrant, és donar diners als que més en tenen per invertir-los en productes que, per la seva mateixa despesa, preveuen una rendibilitat comercial. No sempre és així. A vegades la tenen produccions més austeres que, pel que sigui, connecten amb el públic, però que, a partir d'ara, potser no seran possibles a l'Estat espanyol perquè, d'entrada, no tindrien dret a la subvenció. En tot cas, també tenen dret a existir propostes que, amb més ambició estètica que econòmica, no tenen una rendibilitat en taquilla, però que contribueixen a la diversitat cultural i a l'art cinematogràfic i que, a més, acostumen a ser les que circulen pel món a través de festivals, universitats i centres culturals. Per exemplificar-ho, hagin estat subvencionats o no fins ara pel Ministeri de Cultura espanyol, són el tipus de films que majorment fan cineastes catalans com ara Portabella, Guerín, Lacuesta, Recha o Albert Serra.