Per un judici als transgènics

A proposta d'Àustria, el Consell de Ministres de Medi Ambient de la UE ha exigit recentment que la comissió revisi la legislació sobre els cultius transgènics a fi que els estats puguin decidir d'admetre'ls o no en virtut del principi de subsidiarietat. La modernitat productiva ja no passa per tancar els ulls als organismes genèticament modificats (OGM), sinó per posar-los en judici. A tot Europa se succeeixen debats sobre l'ús de la tecnologia transgènica en els aliments. França, Alemanya, Àustria, ja han aplicat normes o moratòries contra aquest artifici del productivisme agrari. Regions d'Europa es declaren lliures de transgènics. Mentrestant, a l'Amèrica Llatina, el cultiu transgènic de soja devasta amplíssimes zones forestals per alimentar el negoci de les hamburgueses.

Als països empobrits, els OGM hi han entrat de mans dels terratinents. Les multinacionals han promès als camperols collites abundoses i els n'han ocultat la subjecció a la patent i a les condicions que els imposen. Els OGM han afegit al Tercer Món més submissió. En desapareixen les llavors pròpies, les que han alimentat les cases, seleccionades generació rere generació. També a Catalunya passa: podem perdre fins i tot les híbrides, seleccionades per les nostres empreses. Els OGM són l'anihilació de la sobirania sobre les llavors! Són una neteja ètnica del patrimoni genètic!

Els OGM –produïts en el secret legal dels laboratoris– concentren en poques mans la propietat de cada cop més varietats vegetals, de manera que donen a uns pocs laboratoris i als especuladors aliats el benefici dels graners del món, cosa que ja hem començat a patir. Per això els transgènics són genèticament antidemocràtics.

Els OGM no alliberen ningú de la fam. Si a l'Amèrica Llatina i a l'Àsia els transgènics de panís i de soja, base de l'alimentació popular, hi són tan estesos, per què hi persisteix la pobresa, la misèria endèmica dels camperols? La fam no s'elimina amb transgènics, sinó amb un repartiment just dels recursos i amb la transferència de tecnologia. Cap de les multinacionals dels OGM mai no ha traspassat generosament els resultats de recerques agràries ni farmacològiques als països empobrits.

Les companyies que han creat els OGM han enginyat l'herbicida que no danya les seves plantes: cal comprar-lo conjuntament amb les llavors transgèniques. El negoci rau en la substància herbicida més que no pas en la llavor manipulada. A Catalunya, això passa amb el panís transgènic –camí de ser l'únic, llastimosament– que s'hi sembra. Així, el sistema dels transgènics es converteix en una màquina de fer diners!

El panís MON 810 pol·linitza el tradicional i en fa les plantes, en una sola generació, igualment transgèniques. Aquest drama es viu a Catalunya. ¿Per què permetem aquesta mena de vampirisme? ¿Com poden conviure el cultiu convencional i l'ecològic amb el transgènic? Quan perdem el patrimoni genètic que ens ha estat llegat perdem una bona part de la sobirania alimentària i, doncs, de la sobirania nacional!

Només l'enorme potència del lobby dels OGM i la indiferència amb què els hem tolerat, explica que Catalunya sigui un dels països que més sembren panís modificat genèticament. No sempre el panís transgènic assegura majors collites. L'IRTA recentment ho ha posat en reserva. Fins i tot per a aquest, la producció depèn de la climatologia, de la disponibilitat d'aigua... Ni encara considerant el panís, tan cultivat, Catalunya no pot competir amb quantitat. Ha de fer-ho amb la qualitat de les seves produccions. I els OGM són a l'antípoda. Ningú no triarà al mercat els aliments transgènics, si consten en l'etiqueta.

Perquè el BT Mon 810 sigui resistent a la plaga del barrinador, Monsanto ha incorporat al seu genoma una toxina aliena. No pocs estudis han demostrat que aquesta mata insectes innocus per al panís però necessaris en la cadena tròfica. El verí transgènic es converteix, de facto, en una arma contra la biodiversitat. La toxina es transfereix per ingesta sense que la ciència n'hagi demostrat la innocuïtat. Recerques independents evidencien afeccions sobre la salut. El lògic principi de precaució que s'han aplicat altres països, a Espanya i Catalunya, per què l'han obviat?

La traçabilitat s'ha convertit en la prova de la veritat dels aliments. A casa nostra, però, la presència d'elements transgènics en els compostos alimentaris no figura en l'etiqueta que els presenta. ¿No hauria de ser obligatòria? La llibertat d'elecció del consumidor no és possible sense informació veraç. ¿Per què se'ns nega la llibertat, doncs, quan comprem aliments carnis que han estat criats amb pinso de transgènics?

Tenim un pla d'agricultura i alimentació ecològiques, segells de qualitat, un mercat que s'obre al consum d'aliments segurs i sans. ¿Per què tolerem uns cultius que malmeten aquestes accions que afegeixen valor a la nostra producció agropecuària? Catalunya pot prescindir dels OGM si dediquem intel·ligència i previsió a saber-ho fer. Fins amb una cabana ramadera com la nostra, el pas és econòmicament viable si ens comprometem a actuar conseqüentment. Els transgènics no són una arma carregada de futur, com s'ha dit. Són la part més obscura de la perícia humana. Darrera dels OGM hi ha un afany desmesurat de guanys, de poder econòmic, i pocs escrúpols per al medi i per a la pervivència de la diversitat de les llavors. Els transgènics avancen de pressa, mentre nosaltres, a casa nostra, els consentim acríticament. Aquesta actitud pot ésser una traïció a les generacions pròximes i una pèrdua de sobirania sobre els nostres camps i els aliments que produeixen.