Costa sostenible

Tots els actes que s'estan celebrant per commemorar l'efemèride del centenari de la Costa Brava són en general ben oportuns i positius, però tanmateix trobo que també seria encertat aprofitar l'avinentesa per posar les bases d'un nou debat polític i ciutadà que permetés fer un balanç del temps passat i, alhora, establir noves bases de futur. Efectivament, darrerament s'han aixecat veus posant en qüestió l'excessiva urbanització que s'ha produït en els municipis costaners fins qüestionar el mateix model turístic que tan bons resultats ens ha donat. És avui sostenible aquest model de creixement que tenim? La meva opinió és que s'ha volgut esprémer tant la mamella que pràcticament ha quedat ben eixuta i aquesta realitat dificulta poder albirar un futur optimista, tot i que darrerament s'hagin pogut constatar algunes iniciatives positives com la decisió d'enderrocar totalment les construccions del Club Med de Cadaqués i adequar itineraris de vianants per poder visitar l'espai natural resultant. Per altra banda, hi ha ajuntaments que han despertat de la letargia d'anys i han endegat projectes que ja no passen per l'urbanisme indiscriminat sinó que aposten per la millora dels serveis i les ofertes culturals. L'arquitecte Xavier Canosa deia que un dels problemes principals de la Costa Brava ha estat històricament no haver tingut un model urbanístic clar, la qual cosa no ha permès donar coherència al territori. Ara sembla que hi ha voluntat de fer les coses millor que abans, estimulant la preservació del que encara és verge i promocionant el turisme més enllà del model de sol i platja, amb ofertes culturals i de lleure que pugin ser atractius addicionals. Amb tot, però, caldrà canviar alguns hàbits humans de conducta perquè el turisme nacional gaudeixi de les atencions i el respecte que es mereix però que històricament no ha tingut.