[D]
0
Girona - 12 juliol 2009 2.00 h

FUTBOL

Els camps de terra, en perill d'extinció

Els camps de futbol de terra ja són minoria a la demarcació gironina

La tendència és que desapareguin per l'esclat de la gespa artificial

La gespa natural encara s'imposa, però la sintètica està guanyant terreny

- Girona

Els camps de futbol de les comarques gironines han estat objecte d'una clara evolució pel que fa a la superfície. Fa uns anys, la terra predominava en els terrenys de joc, però actualment ha disminuït molt el nombre de camps que en disposen. La gespa s'ha imposat a la terra, que té els dies comptats.

Futbol Verd.

La federació catalana va aprovar el 2006 un projecte anomenat Futbol Verd que consistia a subvencionar els ajuntaments perquè posessin gespa artificial als terrenys de joc, ja que és la superfície més adient per als clubs amb futbol de base.

Jaume Roura va ser el primer que va firmar un protocol d'intencions, però no va ser fins que Jordi Roche va accedir a la presidència de la FCF que es va posar en marxa el projecte. L'home clau de l'acord va ser l'exalcalde de Girona i aleshores portaveu del govern de la Generalitat Joaquim Nadal. Es van destinar 10 milions d'euros per realitzar aquesta operació, que cobria el 33% de les despeses de les obres de cada camp. Es van rebre –a tot Catalunya– un total de 195 peticions de les quals se'n van acceptar 102. Els camps escollits havien de complir unes condicions necessàries, respecte al futbol de base o al femení, entre altres requisits. El projecte va estimular la necessitat de millorar les instal·lacions, i va servir per conscienciar els clubs que els camps de terra havien passat a una millor vida, i que la gespa artificial era la superfície del futur.

Gespa artificial.

Un camp de gespa natural és el millor terreny per jugar a futbol, però té un alt cost de manteniment, ja que només permet que s'hi juguin un o dos partits per setmana. Aquest fet sol obliga a tenir altres instal·lacions disponibles per als entrenaments i, lògicament, això no és possible per a la majoria de clubs. La millor solució a aquest problema econòmic és implantar gespa artificial, que permet entrenar-se i jugar sobre el mateix terreny de joc tantes vegades com calgui. L'únic que s'ha de procurar és mantenir-la humida a l'hora del partit per a la seguretat dels jugadors, ja que si la gespa està seca pot produir cremades en cas de caiguda.

La proliferació de la gespa artificial és evident, i tot i que encara predomine la gespa natural a la demarcació, la sintètica li acabarà agafant el relleu. El cost d'una instal·lació de gespa artificial en un camp de futbol oscil·la al voltant de 180.000 euros i, a part dels treballs previs que s'hi hagin de fer, es necessiten com a mínim quinze dies.

L'abandonament de la terra.

Cada dia són menys els camps que encara conserven el terreny de terra –menys d'un 30% a les comarques de Girona– i aniran disminuint molt més. Dels pocs que queden, n'hi ha que estan pendents que s'hi instal·li gespa artificial –al camp vell del Banyoles o a la Cellera– i n'hi ha que gairebé no s'utilitzen. La meteorologia, l'alt risc de lesions i la comoditat de les noves superfícies deixen cada cop més arraconada la terra.
Entre Girona i Salt, 16.
En la zona de l'àrea metropolitana que formen Girona i Salt, s'hi acumulen setze camps de futbol. A Girona, la ciutat amb més terrenys de joc de tota la demarcació, hi ha dos camps de gespa natural (Montilivi i Montessori), cinc de gespa artificial (EF Gironès, Torres de Palau, La Salle, GEiEG, Can Gibert) i sis de terra (Sant Ponç, Montessori, Bell-lloc, Maristes, Vila-roja i Pont Major). A Salt, hi ha un camp de gespa artificial (el municipal, on juga el Salt) i dos de terra (Coma Cros i l'annex del municipal).
Divisió nord-sud.
Els camps de futbol gironins marquen una línia divisòria clara en el mapa. La part nord de la demarcació està caracteritzada pel gran nombre de camps de gespa natural, mentre que al sud, la majoria de terrenys de joc tenen gespa artificial instal·lada, i molts eren de terra fins fa pocs anys. En la fotografia, el camp del Salt, que va passar de terra a gespa artificial.
Vilatenim.
L'Ajuntament de Figueres té previst col·locar gespa artificial a Vilatenim, l'estadi més modern de les comarques gironines, amb una capacitat per a 10.000 espectadors. El projecte s'havia d'executar al llarg de l'estiu, però s'ha anat demorant per una sèrie de contratemps. El club no té ni idea de quan estarà l'obra feta i tem que tot plegat condicioni l'inici de temporada.
La moqueta de Blanes.
El camp del Blanes és de gespa artificial de primera generació, la típica moqueta, una superfície que fa temps va quedar obsoleta i que és la de pitjor qualitat del moment. El club espera l'entrega de la ciutat esportiva –dos camps de gespa artificial d'última generació– per poder gaudir d'un terreny de joc en condicions. Mentrestant, els perjudicats són el primer equip i tota la base.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a