Veszprém, el més desitjat

L'empat contra el Kolding en l'última jornada de la fase de grups ja presagiava un encreuament dur de quarts de final. El Barça defensava el lideratge, però no va aconseguir mantenir el primer lloc que li va acabar robant el Kiel, un dels possibles rivals (qualsevol dels primers de grup) en el sorteig d'ahir. Amb el Kiel, el Ciudad Real i el Montpeller eren alternatives que convenia evitar. El Veszprém hongarès, tot i que va deixar fora del lideratge del seu grup el potent Rhein-Neckar alemany, era l'adversari teòricament inferior. «Dins la dificultat, dels quatre que ens podien tocar és el menys complicat», ratifica Enric Masip, secretari tècnic, conscient de la sort que representa un equip més fiable del que el públic pensa. La dada és prou eloqüent: dels últims onze cops que ha jugat la lliga de campions (dels últims tretze anys), només un cop ha caigut abans dels quarts, tradicionalment el seu límit (un total de set cops). Ha perdut dues semifinals i una final, la que va perdre la temporada 2001/02 contra el Magdeburg. És el màxim botí en una competició en què és un habitual i en què acostuma a demostrar fins on ha de demostrar. Possiblement, aquest és un dels factors que el fa més perillós: no tenir res a perdre.

Aquesta és l'actitud que els intentarà inculcar el seu tècnic, Lajos Mocsai, al club des del 2007 i amb el qual l'entitat va voler fer un gir per saltar la barrera que, normalment, s'ha fet massa alta per al Veszprém. L'arribada del pivot serbi Renato Sulic ha cobert el buit que va deixar la mort de Marian Cozma. Fa poc més d'un any d'aquella tragèdia (8 de febrer), que sembla haver conjurat un conjunt que és més un bloc que una suma d'individualitats, tot i que, per noms, destaquen el veterà porter Dejan Peric (exjugador del Barça, com Ivan Lapcevic), Renato Sulic, l'expert central Nikola Eklemovic, el golejador Iváncsic Gergö i la polivalència del lateral d'origen cubà Reinaldo Pérez.