Opinió

De set en set

‘El monarca de las sombras'

Que quedi clar que soc una incondicional fan de la qualitat literària de les novel·les d'en Javier Cercas i de la seva capacitat d'anàlisi del moment que estem vivint. És un il·lustrat, un intel·lectual amb majúscula i un orador excepcional.

Ara, a El monarca de las sombras, el reconegut escriptor fa un recorregut per la història i el passat de la família Cercas Mena i el poble d'Ibahernando. Un trajecte que ens aboca a fer un exercici de reflexió moral servint-se de l'evidència que, a les guerres, sempre construïdes pels adults, els que hi van a batallar són els nens, els quasi infants, els nostres fills. Com en Manuel Mena, l'oncle de la Blanca, la mare d'en Cercas, que, com tants altres joves idealistes, va ser enganyat per una banda de canalles i es va allistar amb 17 anys. Uns facinerosos els varen enverinar el cervell amb una esperança de vida millor i una societat nova. Els varen entabanar els mateixos miserables que, estafant i mentint, han portat sempre els adolescents al conflicte. I aquests, necessitats de consignes clares i arengues contundents, s'ho varen creure. Creien que anaven a matar i a morir per una causa justa, i el que va passar és que varen lluitar contra la legitimitat democràtica del govern de la República i, equivocant-se, es varen posar al costat de l'execrable cop d'estat que ens va abocar a patir 40 anys de dictadura.

Varen cometre un lamentable error polític: lluitar a favor de derrocar un govern escollit a les urnes. Però, i aquí és a on, novament, Cercas amb la seva ploma experta planteja una qüestió gens fàcil de resoldre: el desvalor moral existeix quan, amb 17 anys, creus que estàs defensant una causa justa?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.