El “CAT” a la matrícula
Fa poques setmanes va passar gairebé desapercebut el cinquè aniversari del referèndum del nou Estatut de Catalunya. Es nota que l'empatx que va produir aquesta llei encara ens fa venir fàstics i ara fem abstinència després de la llarga addicció que en vam patir.
Una de les curiositats del nou Estatut (referendat el 18 de juny del 2008) i que va substituir l'Estatut de Sau (del 1979) és que no hagi servit per resoldre un tema tan senzill com és el de la identificació de país en les matrícules. Un Estatut que en el preàmbul recull que el Parlament defineix Catalunya com a nació no serveix, en canvi, per legislar la legalitat del distintiu “CAT” a les matrícules.
El debat sobre el “CAT” a les matrícules ha tornat aquest dies als mitjans de comunicació, i a mi, que particularment vaig tapar la “E” amb el “CAT” a la primera meitat dels anys 2000 i, com que no he canviat de cotxe (vaja, de furgoneta, una econòmica C-15), l'adhesiu encara hi és (sense cap episodi heroic de multa, val a dir), el debat no m'interessa gens. És més, si en el futur hagués de canviar el cotxe (escenari improbable) o de xapa (per desperfecte), segur que no tornaria a tapar la “E” amb el “CAT”. No és que hagi canviat de principis, però els actes patriòtics fa temps que em cansen.
Si visc en un país que políticament no ha estat capaç (ni amb governs de CiU, ni amb governs de PSC-ERC-ICV) de resoldre una qüestió simbòlica tan senzilla com és la de la identificació en les matrícules, no seré jo qui pretengui desordenar la prioritat en l'agenda de negociacions.
Quan el portaveu del govern, Francesc Homs, diu que s'esperava que més conductors es posarien l'adhesiu “CAT” a les matrícules, segurament ho diu de bona fe, però fa un discurs que cada vegada aplegarà menys adhesions perquè els conductors (i la gent que no condueix) el que s'esperen és que el govern del país (i les majories possibles del catalanisme polític representades al Parlament) legislin i executin la normalitat. Una normalitat que no ha de comportar tapar cap més “E”, sinó destapar tots els “CAT”.
De fet, la història dels últims quaranta anys del catalanisme es podria reconstruir amb adhesius. En el futur volem seguir enganxats al país, que no necessàriament vol dir enganxant adhesius.
