Opinió

De set en set

Amb el cul a l'aire

A vegades hi ha estances de la llar que, no saps ben bé per què, estan maleïdes. Per més esforços que hi dediquis i per més que t'hi miris només et donen disgustos. El cuarto de bany és una d'aquestes peces que, a casa, per més que hi invertim mai no n'hi ha prou.

Ara resulta que el veí de sota té unes humitats descomunals que són, directament, responsabilitat nostra. Buf, quin merder!

Com que ja tinc experiència i sé el que m'espera m'armo de paciència per portar amb bon humor el Via Crucis del que serà aquesta nova reparació domèstica: visita del pèrit, cita amb el paleta, posada en comú del que cal fer i pressupost. Res, una nimietat: aixecarem tot el paviment i paret de l'estança, mirarem si és responsabilitat nostra, si entra en els supòsits de l'assegurança i, després, decidirem. Maco! Creuem els dits. Només ens faltaria que la companyia ens digués que d'aquest despropòsit econòmic no se'n fa càrrec.

No sé a vostès però al nostre domicili cada industrial nou que hi entra hi diu la seva carregant sempre contra el darrer que hi ha treballat. Que si han clavat amb cargols una cosa que no es pot foradar, que si les juntes no estan ben fetes, que si ens han pres el pèl, que si el que cal és...

I quan escoltes, mentre et comença a pujar la mosca al nas –perquè tu, com que no en tens ni idea ni de canonades, cargols, juntes, pladurs i sòcols, confies que els que entren per la porta són bons professionals i saben del que parlen–, et vas quedant amb cara de pòquer constatant novament que desacreditar la feina de l'antecessor és un exercici llastimosament comú i generalitzat: l'informàtic que et pregunta com és que t'han col·locat aquesta merda de xarxa, el lampista que critica la instal·lació que salta a totes hores i que tot just acabes de pagar... En fi, que, a més a més d'estar emprenyat com una mona perquè tornes a tenir l'habitatge potes enlaire i vols solucionar-ho d'una punyetera vegada, no pots dir penjaments ni cabrejar-te, no sigui que demà no tornin i et deixin, i mai millor dit, amb el cul a l'aire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia