Gairebé fil per randa

Un saló noble del Palau Bofarull on no cabia ni una ànima més ni asseguda ni dempeus va ser l'escenari escollit per l'alcalde de Reus per pronunciar una conferència més àgil, menys narcòtica que altres anys, asseguraven alguns dels qui repeteixen cada any. Enguany, el morbo afegit era la picabaralla que les dues principals ciutats del territori han protagonitzat els últims mesos, però Pérez va decidir aprofitar l'avinentesa per «passar pàgina» públicament, expiar la part de culpa que pertoca a la classe política [«entre tots hem donat un espectacle no del tot honorable»] i apostar per un concepte més ambiciós: l'impuls d'una àrea metropolitana que faci de contrapès a la de Barcelona.

A primera fila, se l'escoltaven els caps visibles de la universitat, de la Cambra de Comerç, de la Subdelegació del Govern, del CatSalut i del govern català, Xavier Sabaté, qui probablement no s'hagi adonat que sempre duu el rellotge amb cinc minuts de retard. No obstant això, només es va perdre les primeres paraules d'un alcalde defensor acèrrim de l'imperi de societats municipals que ha contribuït a bastir i detallista també amb els regidors que l'acompanyen en el mandat. D'una manera o d'una altra va nombrar-los tots i cadascun. Tots i cadascun menys un: José Magrazó, que pel que sigui no figurava en un discurs que va seguir gairebé al peu de la lletra, sense gaires concessions. Pérez, però, va saltar-se'l un parell de vegades: en obviar l'acotació que felicitava Ernest París pels vint anys de l'empresa d'aigües, i en el paràgraf en el qual detallava que si el desenllaç del conflicte territorial per la llei de vegueries s'havia resolt com ho ha fet, ha estat després que «les instàncies decisòries hagin analitzat qui ha actuat més en positiu els darrers mesos». Però possiblement si cal buscar-hi una intenció és de no atiar el foc i fumar més d'hora que tard la pipa de la pau.