Pérez aparca el concepte de vegueria i s'aferra ara a la segona àrea metropolitana
L'alcalde reusenc reitera la seva voluntat de propulsar el Consorci del Camp de Tarragona perquè els municipis uneixin esforços
«No és una idea pròpia sinó que l'he manllevat.» Amb aquest gest d'humilitat, Pérez va reconèixer que la idea no havia estat seva, però parlar de la segona àrea metropolitana de Catalunya no és cap disbarat per a l'alcalde de Reus. El 18 de maig del 2001 es va constituir el Consorci del Camp de Tarragona, un organisme que no s'ha acabat de propulsar però que ara podria prendre rellevància si la seva tasca s'enfoca cap a la idea de crear una xarxa de ciutats. Per això ara l'alcalde va expressar que vol girar full, sobretot perquè, va dir, «hem donat un espectacle no del tot honorable».
I com que l'Estatut de Catalunya ja en parla i com que, a més, la Generalitat acaba d'aprovar el projecte de llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, Pérez no veu escabellat lluitar perquè el Camp de Tarragona es converteixi en la segona àrea metropolitana del país. I per convèncer l'audiència que tots els municipis han de sumar esforços, Pérez va posar com a exemple el model territorial nord-americà que esmenta Pasqual Maragall sovint: a la conurbació de Minneapolis-Saint Paul, els serveis s'han estructurat sobre les necessitats i es comparteixen equipaments i institucions. Com al Camp de Tarragona, el paral·lelisme amb l'àrea americana és clar: té «dues ciutats motores amb conurbació de dotze més, amb universitat i aeroport».
La T-11, la «Diagonal del Camp».
L'alcalde reusenc va fer una radiografia de la ciutat. De fet, el nom de la conferència era ben explícit: Reus en el mapa, projecte de ciutat, i va quedar palès, ja que «l'estil Reus de fer les coses» ha de servir perquè la ciutat continuï evolucionant: «Hem millorat com a ciutat, però el salt endavant a curt i mitjà termini serà encara més significatiu, més ambiciós.» Pérez, doncs, va posar en evidència les seves ganes de repetir en l'alcaldia per poder continuar generant projectes.
LES FRASES
Conflicte de competències amb el Síndic de Greuges
«La funció del Síndic de Greuges és la de defensar els drets fonamentals, no ha de servir per treure multes a ningú.» Així de contundent i concret va ser l'alcalde en ser preguntat sobre l'acusació del Síndic, que qualifica l'Ajuntament de Reus com a «administració no col·laboradora» en l'informe fet públic aquesta setmana. Pérez va detallar que el Síndic els ha fet 120 consultes telefòniques i que han complimentat 56 expedients, alguns dels quals estan oberts. Una bona part d'aquests es refereixen a sancions de trànsit o molèsties per l'enllumenat o una parada de bus, per exemple. En aquest sentit, Pérez va explicar que si bé li sap greu i faran nous propòsits de col·laboració, els ajuntaments tenen «autonomia» i es rebel·len a acceptar certs requeriments de l'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges.
