El PP de Tarragona vol que es prohibeixi el vel integral als espais públics, també al carrer
L'alcalde de Reus, obert a consensuar amb CiU i PP una petició a l'Estat perquè ho reguli si és en favor dels drets de les dones
Primer van ser unes declaracions, a l'emissora municipal de ràdio, en què el portaveu popular, Alejandro Fernández, deixava entreveure que el seu grup ho estudiaria. Ahir, però, les insinuacions es van convertir en fets. «Presentarem una moció per tal de prohibir l'ús del vel integral tant en espais municipals com a la via pública», va avançar el líder del PP, Alejandro Fernández. Pel líder popular, «és el moment d'enviar un missatge: no són benvinguts els costums que fomenten la desigualtat». Fernández admet que «és cert que el país té un problema prioritari, que és la crisi econòmica», però va recordar que «en moments d'incertesa cal defensar, amb més convicció que mai, els drets que tant va costar aconseguir». Per això, en el pròxim ple al consistori el grup municipal del PP demanarà la modificació de l'ordenança general de convivència ciutadana.
Ara no és un problema
Tot i que el líder popular confia que tindrà el suport de la resta de grups al consistori tarragoní, ni el seu company a l'oposició, CiU, ni cap dels dos partits de l'equip de govern (PSC i ERC) no veuen de gaire bon ull la moció. La portaveu socialista, Begoña Floría, va acusar el PP de ser «imprudent» i de «generar un problema que ara mateix no existeix», argument compartit amb el portaveu d'ERC, Sergi de los Rios. Per la seva banda, CiU tampoc no creu que el debat estigui «instal·lat a Tarragona».
Per contra, CiU de Reus va presentar al registre de l'Ajuntament una moció molt similar a la que també va presentar el PP amb la intenció que es debati en el ple del 18 de juny. En totes dues es demana que es modifiquin les normatives municipals «per limitar l'ús del vel integral i altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara [...] als espais públics», però CiU hi esgrimeix que és «per qüestions de seguretat». En aquest punt, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, ja va avançar que no hi podria estar d'acord, si bé no es vol pronunciar del tot fins que no llegeixi els textos de les mocions i en vegi l'argumentari. La qüestió en què sí va deixar una porta oberta és el tercer punt de les dues mocions: «Sol·licitar a l'administració de l'Estat i de la Generalitat que [...] estableixin un marc comú de regulació [...], especialment pel que fa referència a la prohibició i/o regulació a la via pública del vel integral». Així, Pérez no està d'acord que es reguli l'ús del vel integral específicament a la ciutat de Reus, però es podria avenir a instar altres administracions a regular-lo arreu sempre que es demostrés que afecta els drets fonamentals de les dones.
L'alcalde, però, va recalcar que en qualsevol cas aquest és «una polèmica artificial a la ciutat». En un sentit similar s'expressava el seu grup municipal (PSC) a través d'un comunicat: «Els socialistes estem en contra del burca o vels integrals perquè anul·len la persona, van en contra de la llibertat i dignitat de les dones i perquè per qüestions de seguretat no es pot permetre la no-identificació de les persones». No obstant aquesta declaració de principis i que no es neguen «a debatre ni a actuar», consideren que «no s'han de prendre mesures accelerades fruit d'un moment preelectoral».Des d'ICV, el seu portaveu, Ernest París, ni tan sols vol entrar en un debat, ja que està d'acord que el tema és «prou seriós per abordar-lo a cop de moció». Argumenta que «la igualtat només s'aconsegueix amb diàleg» i llança el seu missatge: «Davant de tercers, nosaltres no donem suport a la moció.» Això sí, diu que «si algú vol un debat sobre la laïcitat, que posi lloc, dia i hora».
«Fantasma de la por»
Al Vendrell, on el govern en minoria de CiU vol presentar la moció, el PSC va considerar que l'únic que es persegueix és «agitar el fantasma de la por al diferent» i ho va considerar una proposta «electoralista».
Tortosa no, de moment
gustau morenoCap grup municipal de l'Ajuntament de Tortosa té previst, almenys de moment, presentar cap moció per prohibir l'ús del vel integral islàmic als espais públics. L'alcalde, Ferran Bel (CiU), va comentar ahir que a Tortosa no hi ha cap veïna que porti aquesta indumentària, i que, en cas que n'hi hagués alguna, s'intentaria buscar una solució des de la mediació intercultural. Per la seua banda, el portaveu del grup del PP, l'independent Antonio Faura, va afirmar que ningú del partit li ha donat instruccions sobre el tema. «És una qüestió molt delicada; si el PP m'ho demana, caldrà analitzar-ho i fer les valoracions oportunes», va dir Faura.
Viable, discriminatori
ò.m. / n.sA Lleida, amb el primer ajuntament català que va aprovar la prohibició de portar vel integral en equipaments públics, l'extrem de prohibir-lo també al carrer ja es va plantejar. CiU ho va proposar, però l'alcalde socialista, Àngel Ros, va demanar un informe jurídic que va desaconsellar a l'equip de govern que fes el pas que ara planteja el PP a Tarragona, perquè hauria atemptat contra drets fonamentals. Albert Martí, advocat especialista en estrangeria, considera que si bé des del punt de vista jurídic cap normativa no impedeix que un ajuntament prohibeixi l'ús de la vestimenta en espais públics, «és possible que s'hi pugui recórrer en contra perquè és de dubtosa constitucionalitat». Martí detalla que no coneix cap normativa estatal ni autonòmica que «prohibeixi que una persona pugui anar d'una determinada manera» i coincideix que una prohibició d'aquest tipus seria contrària als drets fonamentals i discriminatòria. A més, es pregunta, arribat el cas que una dona incomplís la normativa: «Com se la sancionaria?» I conclou: «No es pot evitar que una persona circuli lliurement.»
Una prohibició «impugnable»
n. s. / g. pUna de les fiscals de l'Audiència de Tarragona considera que seria millor que sortís una llei sobre aquesta qüestió i que no siguessin els ajuntaments qui ho regulessin a partir d'ordenances: «Si les dones que porten el vel integral creuen que s'està afectant la seva llibertat religiosa, crec que podrien impugnar aquesta regulació que tiren endavant alguns consistoris amb bastant facilitat. Tot aquest debat hauria d'arribar al Congrés dels Diputats, com està passant a França.» Que hi hauria la possibilitat d'impugnar la normativa que promouen els ajuntaments també ho pensa l'advocat Albert Martí, perquè podria ser anticonstitucional. Però més enllà del dret i del que és o no legal, Martí opina que amb aquesta prohibició «s'està creant un problema fictici». De fet, és partidari de no regular-ne l'ús al carrer perquè, entre altres coses, s'atempta contra la llibertat de les persones. Si bé matisa que «el dret ha d'intervenir-hi» quan està en joc la integritat de la dona o si la dona es veu obligada a vestir d'una determinada manera. El lletrat entén que en el debat hi ha molts factors a tenir en compte, però també veu que es fa una utilització de la dona en els arguments: «Les dones s'alliberaran més perquè una norma les obligui a treure's el vel?»
«Més que un vestit és un pensament»
S.C
El president de l'associació musulmana Adib Biladi, El-Hassane Jeffali, és partidari de complir el que decideixin les autoritats i els polítics: «Tothom té dret a saber amb qui comparteix un espai públic i per això hem d'acatar les lleis que s'aprovin.» Jeffali, però, aposta perquè les decisions que s'adoptin siguin «per fomentar la integració i per construir una societat homogènia», tot recordant que, «més enllà d'una manera de vestir, hi ha una manera de pensar». A més, el portaveu d'aquesta associació va deixar clar que «aquí no volem radicalismes, ja que si hem vingut aquí és per evolucionar».
«Als llocs públics s'ha d'ensenyar la cara»
S.CLa presidenta de l'associació de veïns de Campclar, Dolores Miras, està a favor que es prohibeixi l'ús d'aquests vestits als centres públics «perquè en aquests llocs s'hauria d'ensenyar la cara i és bo saber quina persona s'amaga dins del burca». La portaveu veïnal, però, va traslladar la decisió als polítics, tot recordant: «A Campclar només he vist una dona que en porti i aquest assumpte mai ha creat cap problema.» Per la seva banda, el president de l'associació veïnal de Sant Salvador, Manel Castaño, va negar que el fet que les dones portin aquest tipus de vestit sigui la causa de problemes de convivència. «Al barri no s'ha queixat mai ningú.» Castaño, però, sí que creu que molts immigrants haurien de conèixer millor les seves obligacions.
«Se les condemnaria dues vegades»
n.s
Hilal Tarkou és advocat i president de l'associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament. Alerta que el debat sobre l'ús del vel integral pot crear efectes contraris als desitjats: d'una banda, «pot fomentar que moltes dones es posin el burca com a resistència i reivindicació», i, de l'altra, «si una dona es veu obligada per l'home a portar burca, amb la prohibició se la discriminarà dues vegades», perquè no només haurà de suportar la subjugació del marit, sinó que a més «la multaran si surt de casa». Tarkou veu en les mocions una iniciativa electoral per treure vots a costa de la immigració. En l'aspecte jurídic, argumenta que «la llei ha de regular coses que afectin l'interès general i el vel integral és minoritari, i encara més el burca: jo no n'he vist cap a la demarcació».
«Aquesta prohibició ens degrada»
n.s
Dones marroquines com la Fatima Baraa, la Fatima Souki o la Sakia consideren que la prohibició de l'ús del vel integral és crear un problema que no existeix, i sobretot lamenten que els polítics no tenen en compte les dones, malgrat que defensin que la mesura es pren a favor seu. Asseguren que la prohibició no és res més que «una estigmatització d'una religió i d'un grup de gent». «Ens degrada» perquè «l'ús del nicab o del hijab és identitari, per plasmar que ets musulmana creient i practicant» i «en una mateixa família pot haver-hi dones que en portin i d'altres que no».
