Societat

ZOHRA NIA

VEÏNA DEL VENDRELL. PORTA EL VEL INTEGRAL DES DE FA 20 ANYS

«Si prohibeixen el vel, són els polítics els que m'obliguen a quedar-me a casa»

La Zohra Nia, que porta el vel integral o nicab des dels divuit anys, defensa que el duu com una opció personal per motius religiosos, tot i que reconeix que hi ha altres dones que s'hi veuen forçades. Per ella, prohibir-ne l'ús al carrer seria obligar-la a quedar-se a casa

el nicab i la feina
«Sé que és impossible trobar feina portant el vel. Me'l trauria si fos necessari per poder tirar endavant amb els meus fills»

La Zohra Nia va arribar al Vendrell ara fa set anys procedent de Tànger, al Marroc. Des de fa vint anys, coincidint amb el seu primer any com a dona casada, opta per posar-se el vel integral o nicab, una peça de roba que tan sols li deixa al descobert els ulls. La Zohra, però, es treu per pròpia iniciativa el vel de la cara durant l'entrevista i, malgrat defensar-se en castellà, opta per expressar-se en àrab amb l'ajuda d'una traductora. És una de les membres del Grup de Dones Almanar, que treballa perquè les vendrellenques d'origen magrebí coneguin els seus drets.

–Per què va decidir posar-se el nicab?
–«Fa vint anys que el porto, i ho faig perquè m'agrada. Em sento còmode amb el vel posat, i també és un símbol religiós que s'adiu amb els meus valors. De jove, a Tànger, ja me'l volia posar, però el meu pare m'ho va prohibir perquè em considerava massa jove.»
–Se'l va posar, doncs, a partir del seu casament?
–«Ho vaig fer durant el primer any de casada, però no perquè el meu marit m'ho demanés. Ho vaig decidir lliurement i com una sorpresa per al meu marit.»
–No resulta molest anar amb la cara tapada?
–«Per mi, no. Jo mateixa ja m'escullo les teles amb què fer-me el vel, i busco que siguin còmodes i lleugeres. També prefereixo dur-les de color, no com els nicabs negres que es porten a Aràbia Saudita, que jo no em posaria.»
–Què diu exactament l'Alcorà sobre la vestimenta de les dones?
–«L'Alcorà només diu que les dones s'han de cobrir a excepció de la cara i les mans. Algunes persones, però, creiem que així estem més a prop de Déu.»
–Molta gent entén aquest costum com una submissió de les dones.
–«En el meu cas no ho és, perquè sóc jo qui ho ha decidit. Entenc, però, que hi hagi gent que ho relacioni, perquè sí que és cert que hi ha dones a les quals els obliga el seu marit. Hi ha persones que malinterpreten la religió i actuen així, però aquestes dones tampoc surten de casa.»
–També hi ha països on és obligatori per llei cobrir-se d'una determinada forma. Què n'opina?
–«No hi estic d'acord. Crec que les dones han de ser també lliures per decidir. A més, les mares han de saber educar els seus fills perquè no siguin masclistes i evitar que pensin que poden imposar una cosa a la seva dona.»
–Ara l'Ajuntament planteja prohibir l'ús del nicab i del burca als equipaments. Què en pensa?
–«Mai no he tingut cap problema per portar el vel aquí al Vendrell, així que quin sentit té prohibir-lo si mai no hi ha hagut cap conflicte respecte a això? Ja sé que per anar a l'Ajuntament, al banc, al metge o a l'escola m'han d'identificar, i me'l trec sempre.
–Alguns partits demanen prohibir-lo també pel carrer, com ja s'ha fet a França.
–«Això no és lògic. Aquestes dones, a França, no han fet cap mal, i s'està entrant en la llibertat de cadascú. Si Espanya és un país laic, no ha de posar aquest tipus de normes a la via pública. Si s'aprovés aquesta llei, a mi els polítics m'estarien exigint que em quedés a casa. Fa vint anys que porto el nicab, estic molt acostumada i sense aquesta peça em sento com despullada. A més, faria sentir malament els meus fills, ja que els amics els dirien que la seva mare porta una roba il·legal.»
–Nota que els seus veïns la tracten diferent per dur el nicab?
–«Al principi sí que notava que em miraven de manera diferent, però després s'hi han acostumat. Aquí ens coneixem tots i crec que sóc una persona integrada, que surt de casa i va a tot tipus de reunions. Moltes dones em van preguntar al principi per què duia aquest vel, i sempre els he explicat que ho faig perquè sóc una persona religiosa.»
–Si hagués de buscar feina, creu que dur el vel li suposaria un problema?
–«Em sembla que és impossible aconseguir una feina portant el vel. No me'l trauria fàcilment, però si estic obligada i em fan falta els diners per tirar endavant amb els meus fills, llavors ho faria.»
–Es posaria un burca?
–«No. Per una banda, no és un tipus de roba que es porti al Marroc. A més, per mi seria molt difícil, perquè no puc caminar amb els ulls tapats. És un tipus de vestimenta que crida molt l'atenció, i que aquí no podria dur.»
–Però creu que hi ha dones que porten un burca lliurement?
–«Entenc que, igual que jo opto per posar-me el nicab, també hi haurà dones que decidiran lliurement posar-se un burca.»
–Què faria si la seva filla li digués que vol dur el vel integral?
–«La meva filla serà lliure de decidir, però dubto que ho esculli. Ella és d'una altra generació, i vol estudiar i treballar, i té molt clar que amb un nicab no podrà trobar mai una feina.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.