Comença la campanya

Ha començat la campanya electoral per a les europees. Com era previsible, el vell hemicicle del Congrés dels Diputats es va convertir en un míting electoral amb vista al 7 de juny, en el qual van participar tots els partits polítics. Un acte electoral que fou dinàmic i amb bona música, com ara dotar tots els nens i nenes, a partir de cinquè de primària, amb un ordinador, ajuts directes per a aquells que comprin un cotxe (pagant el govern estatal, els fabricants i les comunitats autònomes) i alguna rebaixa fiscal per a les petites i mitjanes empreses. Tot plegat, una bona amanida que, si es complís, seria bonica i barata, lluny d'allò que suposaria complimentar la peça més demanada i preocupant: l'ampliació del subsidi per als quatre milions de desocupats.

En aquest míting electoral en format de debat parlamentari, Rodríguez Zapatero ha trobat, igual que fa dos anys, «mancat de respecte» i «menyspreador» el líder de l'oposició, mentre que Rajoy considera que Zapatero és igual de mentider que en els altres debats de política general. En el debat es va veure com la visió dels dos líders sobre la situació econòmica i laboral a l'Estat espanyol és ben diferent. Tots dos estan preocupats per les mateixes coses i reconeixen la crisi, tot i que Zapatero veu l'ampolla mig plena mentre que Rajoy la veu mig buida. Una diferència que fa que, almenys en seu parlamentària, sigui impossible que tots dos puguin fer pinya en res que pugui millorar la situació, malgrat que els marges entre el PSOE i el PP per poder millorar la situació són molt petits.

És un bon exemple veure com cap dels dos líders ha brillat per haver tingut idees genials que puguin fer possible capgirar la situació. Val a dir que algunes mesures d'impacte proposades per Zapatero són molt semblants a les del Partit Popular. És curiós que fa setmanes el PSOE rebutjava la baixada d'impostos per a les pimes i els autònoms i que en aquest debat el president del govern espanyol hagi anunciat com una cosa seva i a tort i a dret l'esmentada rebaixa, lògicament amb lleugers retocs respecte al que havia proposat el PP enmig d'un gran rebombori de les associacions d'autònoms.

En aquest debat, Duran i Lleida (CiU) continua buscant un pacte d'estat. Un pacte de La Moncloa que poca gent recorda per què va servir. Segurament el que voldria és que CiU pactés amb el govern espanyol. Una qüestió que a Madrid s'entén i queda bé dir. Però a Catalunya el projecte de CiU se centra en la plaça de Sant Jaume.

A l'hora de tancar aquesta anàlisi encara no han intervingut els altres grups ni se saben les resolucions que, com a estratègia parlamentària a favor del govern, no seran votades fins dimarts de la setmana vinent, fet que farà que disminueixi la pressió política de l'escalfament del debat...