La jutge anul·la la consulta d'Arenys de Munt però els organitzadors la mantenen
La sentència diu que l'Ajuntament s'excedeix i que no és competència seva donar suport a cap referèndum
Els grups municipals d'Arenys de Munt, a excepció del PSC, van autoritzar en el ple de juny el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) a fer servir la sala municipal per fer la consulta sobre la independència de Catalunya. També es va facilitar l'organització municipal amb la finalitat de recollir signatures i poder portar a terme la celebració de la consulta. Per aquest motiu, la jutgessa considera que s'estan excedint les competències atribuïdes a l'Ajuntament i recorda també que la convocatòria havia estat refusada per unanimitat per la Mesa del Parlament de Catalunya el 16 de juny. La sentència d'ahir, per tant, suspèn l'acord del ple que donava suport al referèndum, tal com havia sol·licitat l'advocacia de l'Estat un dia abans. De la mateixa manera, la jutgessa convoca pel dilluns 7 de setembre les dues parts, tant l'administració de l'Estat com la local, per escoltar les seves versions i reafirmar o no la sentència.
Els organitzadors del referèndum es mantenien ahir ferms a tirar endavant el referèndum, tot i la decisió judicial. «Tenim la ferma voluntat de fer la consulta i de fer-ho a la sala municipal.» Així de taxatiu es va mostrar el regidor de la CUP, Josep Manel Jiménez, que també és el president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, que organitza la consulta. El regidor va reconèixer que si finalment s'impedia i es prohibia la celebració a la sala municipal ja tenen ofertes d'altres locals privats que cedeixen l'espai per fer la votació de diumenge vinent. Des del govern municipal, el portaveu de CiU, Alfons Molons, va assegurar que la sentència només anul·la l'acord del ple que dóna suport al referèndum i no al fet de dur a terme la consulta. «Si deixem de donar suport a l'organització i donem les claus a una entitat per fer servir la sala, suposem que es podrà fer, no? Entenem que la competència del ple no ha de ser deixar una sala a una entitat», es preguntava ahir Molons, que afegia que la competència de deixar una sala municipal no ha de ser del ple. «Si no ens deixen fer el referèndum el dia 13 els guanyadors seran els que es manifestin una setmana més tard», afegia, en relació amb la manifestació falangista que s'ha ajornat finalment pel dia 20.
Els representants municipals esperen la compareixença que faran els advocats davant la jutge dilluns vinent per aclarir aquests dubtes. De la mateix manera, des de fa setmanes s'estant fent servir les dependències municipals per recollir vots anticipats pels veïns, que s'hauran de comptabilitzar diumenge vinent.
Mítings i xerrades
La convocatòria de la consulta popular està acompanyada d'actes i xerrades. Dissabte a les set de la tarda, a la sala municipal, tindrà lloc el míting unitari, on intervindran Jordi Fàbrega, president de les EPM de Catalunya per AM2000; Àngel Colom, president de l'àmbit d'immigració de CDC i conseller nacional de CDC; Francesc Ribera Titot, cantant i membre de la CUP de Berga, i Anna Simó, portaveu del grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya.
Avui a les vuit del vespre, a la masia de Can Borrell, tindrà lloc el primer dels actes que s'emmarca dins la consulta popular i que, en aquest cas, ha estat organitzat per ERC. La xerrada serà a càrrec de Gustau Adzerias, membre del Cercle Català d'Història i d'Estudis Històrics de Catalunya, i tindrà per títol 1810-1814. Un moment crucial en la història contemporània de Catalunya. El regidor d'ERC, Joan Rabasseda, assegurava que molta gent ha confirmat que hi assistirà per donar suport a la campanya.
LA CRONOLOGIA
Precedent de la riera
Arenys de Munt no és la primera vegada que convoca una consulta popular. Abans que es canalitzés la riera, l'Ajuntament va convocar la població per anar a votar si volia cobrir-la o no. El procés també va resultar polèmic pel fet que s'organitzés una consulta popular sense el permís de l'Estat, com estableix la llei. Aleshores, l'Ajuntament, que organitzava directament l'acte, va ser denunciat al Síndic de Greuges, però finalment el jutjat d'Arenys de Mar va arxivar el cas. Per no incomplir la llei ni aleshores ni en el referèndum que es vol portar a terme a Arenys de Munt –ara sobre l'autodeterminació– no es fa servir un cens electoral, sinó que es demana als veïns que s'acreditin amb alguna documentació.
L'urna dels vots per correu
De fet la consulta popular a Arenys de Munt ja ha començat si es té en compte que des del 24 d'agost ja es recullen, a un despatx del mateix ajuntament, els vots anticipats dels veïns que no poden ser-hi el 13 de setembre. En una urna els arenyencs, que s'han d'identificar amb algun document que demostri que viuen al municipi, han de dipositar el vot contestant a la pregunta: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» El regidor de la CUP, Josep Manel Jiménez, va assegurar ahir que la participació és superior a la que preveien inicialment, superant la quinzena de vots, un nombre força elevat si es té en compte el nombre de vots emesos per correu en els comicis electorals. Amb aquesta urna s'ha buscat la fórmula que substitueix el servei de Correus, ja que està clar que no és possible disposar d'aquest servei en una consulta local d'aquest tipus. Segons va explicar el regidor, el recompte d'aquests vots està previst que es faci quan acabi la jornada i se sumin als resultats de les meses, com en qualsevol convocatòria electoral.
