Consultes amb el vistiplau de l'Estat

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, defensava ahir que, un cop aprovada la llei, hi haurà un marc legal que evitarà que es repeteixin situacions com la d'Arenys de Munt, on una jutgessa ha suspès –a instàncies de l'advocat de l'Estat– l'autorització municipal per a la consulta sobre la independència prevista pel proper 13 de setembre. Però l'argument de la jutgessa és justament que el consistori arenyenc ha anat més enllà de les seves competències a l'hora de donar suport logístic al referèndum, perquè, segons l'article 149.1.32 de la Constitució, l'Estat té la potestat exclusiva per autoritzar-lo. I això no canviarà amb la normativa, que s'està tramitant per la via d'urgència al Parlament. El conseller reconeixia en una entrevista a l'ACN que una llei catalana no pot modificar la carta magna espanyola i la situava com «la més ambiciosa possible amb l'actual marc jurídic». Admetia que l'Estat «podrà dir que no a un referèndum de Catalunya per una raó jurídica o política». I si una jutgessa tomba un referèndum sobre la independència a Arenys de Munt, es confia que el govern espanyol autoritzés una possible consulta d'àmbit català, també sobre la independència? Des del govern sempre han mantingut que, en cas negatiu, qui quedaria retratat seria l'Estat.

Des del Departament de Governació, impulsor de la normativa, rebutjaven ahir que el que està passant a Arenys de Munt afecti d'alguna manera la llei de consultes i insistien que «donarà garanties jurídiques» a qualsevol convocatòria que es faci. Recordaven que no està pensada específicament per a un hipotètic referèndum d'autodeterminació, sinó que es podrà consultar els ciutadans sobre «qualsevol cosa que afecti les competències de Catalunya» i que, en tot cas, si es plantegés una consulta sobiranista s'hauria de tenir una certa seguretat que tiraria endavant. El cert és que la normativa no conté un catàleg de matèries subjectes a ser consultades, malgrat que els republicans sempre han mantingut que podria obrir la porta a un referèndum d'autodeterminació i que, en qualsevol cas, és una llei que fomenta «el dret a decidir». Dret a decidir sempre subjecte al permís de Madrid. Des d'ICV-EUiA, han estat els primers a suggerir una possible consulta, però no sobre l'autodeterminació, sinó sobre la llei d'educació de Catalunya, que van rebutjar en alguns punts.