Més projectes colomencs en el punt de mira

A més del Cúbics, el jutge Garzón veu «irregularitats» en altres operacions relacionades amb aparcaments i guarderies

Amb l'operació Pallaresa (projecte Cúbics) l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va deixar d'ingressar 13 milions d'euros. Els beneficiaris, entre els quals Lluís García Sáez, Luigi, –que segons els jutge es va endur 1,3 milions d'euros en diverses factures–, es van embutxacar les plusvàlues de quatre modificacions, que van ser consentides pel mateix alcalde. Muñoz juga un paper clau en tota aquesta operació, juntament amb García Sáez, del qual el magistrat diu que té «una especial vinculació» amb l'ajuntament colomenc i «específicament» a través l'alcalde.

Tot i que el Cúbics és el centre a partir del qual arrenca la trama de corrupció, no és l'únic projecte de la ciutat que a hores d'ara està en el punt de mira. Segons relata el magistrat, hi ha «altres operacions que també estan sent investigades», en les quals també existirien «irregularitats amb abast d'il·lícit penal». En totes elles, hi participa l'empresa municipal Gramepark –presidida pel regidor Manuel Dobarco–, ja sigui perquè és la gestora del projecte o perquè s'encarrega de l'execució de les obres. Es tractaria, sobretot, d'operacions relacionades amb els aparcaments del carrer Moragas i Banús i de la rambla del Fondo, i d'algunes de les escoles bressol que s'estan construint a la ciutat. En aquest sentit, segons Garzón, García Sáez, es dedicava a buscar empreses d'acord amb Muñoz i la seva mà dreta, Pascual Vela, per al projecte de construccions de guarderies –sense especificar quines–, «marcant els temps, per adjudicar amb anterioritat a la publicació oficial del concurs de construcció i gestió de les guarderies, procediments que aprovava l'alcalde i amb els quals estava d'acord Vela», encarregat «d'elaborar els documents necessaris».

El jutge Garzón també sospita del projecte del futur mercat del Fondo, un equipament que inclourà a més del mercat, una escola bressol, una biblioteca i places d'aparcament. Tot i que ja hauria d'estar en marxa, l'obra encara no ha començat per suposats problemes econòmics de l'adjudicatària, que va abandonar l'obra. Les sospites de Garzón també recauen en la Ciba, per la qual, segons el magistrat, ja va haver-hi «diversos contactes» entre García Sáez i Lluís Casamitjana, president d'Espais. També s'investiga el projecte Doctor Ferran, un edifici de 18 plantes al centre de la ciutat –on hi havia l'àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament– i del qual, segons el jutge, «participen activament Muñoz i García Sáez, i parlen de comprometre en el projecte el grup Premier, per dotar de liquiditat Gramepark». De fet, segons es desprèn de la interlocutòria, l'empresa municipal «podria estar en fallida tècnica, amb un forat que ha estat xifrat per la interventora municipal en aproximadament 85 milions d'euros».

Garzón apunta cap a Cerdanyola Una part de l'oposició de Llavaneres mou fitxa

E.ansola / ll.m

«L'activitat de contactes [de Prenafeta i Alavedra] amb autoritats públiques i càrrecs públics per obtenir beneficis i projectes per a l'empresa de Casamitjana ha continuat fins a l'actualitat, en particular respecte a un edifici per a la Generalitat i una promoció a Cerdanyola del Vallès». La interlocutòria del jutge Baltasar Garzón apunta d'aquesta manera a una de les promocions urbanístiques que la immobiliària Espais té en projecte a Cerdanyola, concretament a la Plana del Castel, la qual forma part de tot l'entorn d'urbanització conegut com a Centre Direccional. Tal com es pot consultar en el web d'Espais, l'empresa promociona aquest projecte que encara està pendent de qualificació, ja que forma part de la zona al voltant del sincrotró, entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. La descoberta d'abocadors amb residus contaminants ha obligat a redissenyar la urbanització i a qualificar-la de nou d'acord amb els nous usos. Un tràmit que continua pendent en espera que l'Ajuntament de Cerdanyola aprovi una modificació del pla general metropolità i el consegüent pla parcial de la zona. L'aprovació, però, no s'ha pogut portar a terme perquè el govern (ICV-EUiA) està en minoria a l'Ajuntament. L'empresa Espais és propietària d'una part dels terrenys a la zona que es coneix com el parc de Sant Marçal. Conjuntament amb Espais i l'Incasol, també apareix com a propietària l'empresa Urbis. El primer planejament a la Plana del Castell va ser aprovat per l'Ajuntament de Cerdanyola l'any 2002 quan governava la socialista Cristina Real, Quan Antoni Morral (ICV-EUiA) va guanyar l'alcaldia en les últimes municipals, va negociar amb l'exconseller Felip Puig poder ampliar la Via Verda fins a un quilòmetre i fer 1.795 pisos menys dels previstos.


Els grups d'ERC i SOS Llavaneres, a l'oposició, creuen que les actuacions urbanístiques efectuades per l'Ajuntament entre els anys 2005 i 2007 estan «sota sospita» després que el jutge Garzón hagi posat en evidència la possible existència de blanqueig de capital, trafic d'influències i frau en un dels convenis signats entre el consistori i promotors privats. Per aquest motiu, van anunciar ahir que demanaran al govern local, en mans de CiU i en minoria, que paralitzi la tramitació del pla d'ordenació urbanística municipal, que fa anys que s'està elaborant, perquè s'ha fet en paral·lel a «totes aquestes irregularitats» i que es comenci de nou, «des de zero», amb un nou equip redactor. En aquest sentit, consideren que els actuals autors hauria donar llum verda a tots els convenis urbanístics i que a les reunions hi havia persones, com ara Genís Carbó, que també surten esmentades a la interlocutòria. A més de demanar que l'Ajuntament es personi com a acusació particular en totes les causes obertes en què hi hagi implicat el consistori, també defensen que s'hauria de paralitzar qualsevol negociació que hi hagi per firmar nous convenis urbanístics amb qualsevol de les empreses imputades per l'Audiència Nacional.

L'escrit de Garzón relata amb detall l'operació que ell anomena Niesma i que té a veure amb la compravenda dels terrenys de Can Rivière, situats al centre del poble. Segons diu, l'empresa Niesma Corporació, SL, en la qual consta com a administrador un dels empresonats, García Sáez, hauria venut la finca i obtingut «importants beneficis» després que el govern de Llavaneres, aleshores del PP i el PSC, n'augmentés l'edificabilitat. De fet, Niesma Corporació va comprar-la per 3,2 milions d'euros i la va vendre per 9,7 milions. Si inicialment es podien construir dotze habitatges unifamiliars, a partir d'aquell moment la normativa permetia edificar-hi fins a 83 pisos. L'operació hauria suposat que Garcia Sáez s'embutxaqués dos milions d'euros. Garzón apunta que el promotor, gràcies als seus contactes amb l'equip de govern, afavoria que es tramitessin els projectes en benefici seu i de la seva empresa, i que després, amb la seva venda, s'aconseguissin guanys milionaris.

Un segon intent per la Bodega

El conveni de Can Rivière, que ara ha reobert el jutge Garzón, és un dels quatre que es va enviar des de SOS Llavaneres a la fiscalia, però curiosament aquesta operació es va arxivar, amb un altre acord polèmic: el de la Bodega. Josep Ruiz, de SOS Llavaneres, explica que ara es tornarà a enviar aquesta documentació al fiscal d'urbanisme, perquè hi ha trobat noves connexions. De fet, en una de les societats implicades en aquest afer també hi figuraria el nom de García Sáez.

El conveni de la Bodega es remunta al 2004, quan la societat Promoelit va adquirir aquest edifici per 1,9 milions d'euros. Un any després la va vendre a Cortijosa, SA per 3,6 milions i aquesta darrera societat és la que va signar el conveni amb el consistori per fer municipal l'immoble i posar-hi un hotel d'entitats. A canvi, l'Ajuntament va cedir al promotor uns 6.700 m² de terreny al sud del municipi, valorat en uns 12 milions, perquè hi faci pisos. L'operació, segons SOS Llavaneres, assegurava unes plusvàlues de 6 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.