«Saura hauria d'haver donat suport als Mossos encara que haguessin comès algun error»

–Creu que la càrrega policial contra els estudiants de dimecres va ser correcta?

–«Crec que aquest tema s'ha magnificat. Els Mossos són un cos policial necessari, que la gent reclama, i encara que haguessin pogut cometre algun error en la seva actuació, havien de tenir el suport del conseller d'Interior.»

–Creu que Joan Saura s'ha equivocat?

–«Crec que el conseller d'Interior hauria de donar suport a l'actuació dels Mossos de forma pública i de porta endins solucionar el que cregui que s'hagi fet malament. Els Mossos hi són per protegir els ciutadans i les ciutadanes. I la gent es vol sentir segura. I per això és necessari que el cos tingui el suport dels seus responsables.»

–Creu que la reacció de l'equip d'Interior provoca sensació d'inseguretat?

–«Crec que provoquen una sensació estranya. Quan es governa, es governa. I de vegades també s'ha d'estar sotmès a haver d'assumir errades pròpies o alienes. Però sempre al capdavant de la teva àrea de govern.»

–Com la veu, la negociació pel finançament, que sembla enquistada?

–«Crec que acabarà bé. Confio en els presidents Zapatero i Montilla. És evident que cadascú defensa la seva posició, però tinc clar que no és que sigui necessari sinó imprescindible que Catalunya tingui un bon finançament. I en la situació econòmica complexa que ara vivim, encara cal més aquest acord, perquè vinguin els recursos que Catalunya necessita per tirar endavant sobretot les polítiques socials, en què la Generalitat ha fet un gran esforç però que sense els recursos adients es fa difícil de mantenir.»

–S'està allargant massa la negociació?

–«Aquest és un tema important i per tant requereix temps per arribar a acords. Madrid ha de buscar una fórmula que sigui extrapolable al conjunt de l'Estat però que doni resposta a les necessitats de Catalunya. Perquè ha de quedar clar que Catalunya necessita els diners, no per tenir més luxes sinó per cobrir serveis que altres comunitats ja donen. El finançament actual no té en compte els canvis experimentats al país, amb un increment important de la població. Tenim raó des de Catalunya de demanar més recursos.»

–Creu que es pot tancar un nou model de finançament amb Catalunya fora del sistema?

–«No considero aquesta hipòtesi. Arribarem a un acord que en pla tècnic resoldran el conseller Castells i el ministre Solbes, i en el pla polític el tancaran els presidents Zapatero i Montilla. Serà un acord polític que suposarà un desgreuge cap a Catalunya pel mal finançament que ha patit durant molt de temps.»

–I respecte al finançament dels ajuntaments?

–«Aquesta és la gran assignatura pendent del sistema democràtic. Fa trenta anys que demostrem que fem un treball seriós, al costat del ciutadà, donant els serveis que el ciutadà requereix. No és casualitat que el president Zapatero hagi apostat en aquests moments pels ajuntaments per lluitar contra la crisi. Els ajuntaments hem demostrat que amb pocs recursos hem transformat els pobles i ciutats d'arreu. Hem fet màgia. Cap altra administració hauria pogut fer-ho.»

–Creu que està prou valorada aquesta tasca?

–«Crec que tothom ens valora molt positivament i que a l'hora de gestionar tothom es recolza cada cop més en els ajuntaments. El problema és que llavors els ajuntaments hem de donar la cara davant del ciutadà sobre temes que no són de competència municipal. És inevitable que la gent vingui a protestar a la plaça de l'Ajuntament tot i que no tinguem l'última paraula sobre com solucionar un problema.»

–En quin punt creu que està la crisi?

–«Comença a haver-hi algun símptoma que dóna optimisme. Però crec que ningú sap quan s'acabarà. La crisi ha arribat molt ràpidament, però marxarà molt més lentament.»

–Quin impacte hi ha tingut, a l'Hospitalet?

–«Ha provocat un canvi de tendència, estroncant un procés de creixement, però entomem la crisi amb una solvència de l'administració local relativament bona, i això ens dóna tranquil·litat per poder afrontar la situació, perquè tenim recursos per poder afrontar una part dels efectes de la crisi sobre els nostres ciutadans. Hem de destinar més diners a polítiques socials, a formació i a inversió. Aquest any invertirem gairebé cent milions d'euros a la ciutat, i és una quantitat que no és comparable a cap altra de cap exercici anterior. El que em preocupa és la situació personal de la gent de la ciutat que està quedant sense feina.»

–Pensa utilitzar un fons de contingència?

–«El que hem fet és augmentar les partides de polítiques socials en el pressupost. També vam crear un petit fons de contingència que anirem ampliant a mesura que sigui necessari. Però el nostre fons de contingència real són els 17 milions de superàvit que podem utilitzar si és necessari. Això no vol dir que ens hàgim de gastar tots aquests diners, però si cal podem utilitzar-los per afrontar la crisi, perquè els tenim, i voldria recordar que alguns ens van criticar quan vam començar a tenir superàvit.»

–Creu que l'àrea metropolitana té solucionat l'abastament d'aigua o que s'hauria d'haver fet la interconnexió amb l'Ebre?

–«Fa un any tots estàvem molt conscienciats de l'estalvi i que l'aigua és un bé escàs, a banda de preocupats. Per tant, totes les infraestructures que es generin perquè un àrea com aquesta no tingui mai cap problema d'abastament d'aigua són positives. Jo ho l'hauria fet, encara que d'entrada no s'hagués fet servir. Perquè en aquest tema, els ciutadans vam col·laborar-hi molt, amb molta mentalització, i el que no pot ser és que perquè hagi plogut determinades decisions que es van prendre en un moment de crisi es retirin. Hi ha decisions que te les pots pensar molt abans de prendre-les, però un cop decidides no poden tenir marxa enrere.»