Un ERO sense precedents

L'anunci de l'Ajuntament de Roda de Berà d'optar per un expedient de regulació ha generat controvèrsia sobre qui ha d'aprovar el procediment i com ho ha de fer. Dos municipis de les Canàries i un de Sevilla ja ho han provat, amb sort diversa

Si finalment prosperen les intencions d el'Ajuntament de Roda de Berà d'aplicar un ERO temporal durant un any a una trentena de treballadors del consistori, aquest municipi de la costa del Tarragonès es convertiria en el primer de tot Catalunya en fer servir un instrument d'aquest tipus per reduir (ni que sigui de forma temporal) la seva plantilla. Ser els pioners, però, està comportant molta feina extra als implicats en aquest procés, ja que no es té cap referent en l'administració pública catalana que indiqui, exactament, com s'ha de procedir per aprovar un ERO en un ajuntament.

Qui ha d'aprovar l'ERO?.

La principal incògnita és quin òrgan municipal ha de ser el responsable de l'aprovació de l'ERO. Aquest detall, de fet, pot ser determinant per al futur de la proposta de l'executiu, ja que des de finals de maig els regidors del PSC (que són el segon grup més votat al municipi) governen en minoria i l'oposició n'ha bloquejat diferents iniciatives i, fins i tot, ha retirat competències a la junta de govern. Per tant, si la proposta hagués de passar pel ple obligatòriament, això comportaria més problemes per tirar endavant el procés.

De moment, la secretaria de l'Ajuntament rodenc defensa que la potestat d'aprovar l'ERO abans de fer-lo arribar a Treball correspon a l'alcaldessa, la socialista Maite Huerta, ja que són seves les competències en contractació i acomiadament de treballadors. L'oposició, evidentment, reclama que passi pel ple. Des de CiU (el grup majoritari al consistori), es considera que un ERO equivaldria a una modificació de la plantilla, un àmbit que és potestat del plenari. Els convergents, però, es comprometrien a aprovar la proposta d'expedient, si aquesta tingués el vistiplau de l'assemblea de treballadors.

Fixar-se en l'experiència dels dos únics ajuntaments de l'Estat espanyol que han aprovat un ERO tampoc no resol el cas. Un d'ells el va aprovar mitjançant una resolució d'alcaldia, però el segon ho va fer a través del ple.

És viable un ERO en un Ajuntament?.

Un cop aprovada la proposta pel consistori, serà des del Departament de Treball de la Generalitat que s'haurà de donar el vistiplau definitiu a l'ERO. Com que serà el primer corresponent a una administració pública que gestionarà, resta la incògnita de com reaccionarà. Segons van explicar ahir fonts de Treball, en principi s'aplicaran els mateixos paràmetres que amb qualsevol empresa privada (ja que l'ERO afecta només el personal laboral i no els funcionaris) i, si existeix un acord entre l'Ajuntament i els treballadors, no hi haurà més dificultats per aprovar-lo. Això sí, si no hi ha aquest consens i el consistori rodenc argumenta la necessitat de l'ERO per motius econòmics, des de Treball ja han advertit que seran «molt restrictius» a l'hora de plantejar-se el cas.

De moment, el comitè d'empresa ha mostrat bona predisposició per arribar a un acord, però la direcció del sindicat majoritari, CCOO, s'hi ha oposat. La direcció d'UGT, que té un únic representant al comitè, també va manifestar-se ahir en contra d'una mesura d'aquest tipus a un ajuntament.

L'experiència a la resta de l'Estat

Els dos únics ajuntaments de l'Estat espanyol que han aconseguit que la comunitat autònoma a què pertanyen els aprovés un ERO es troben a les illes Canàries, i tan sols un d'ells l'ha arribat a aplicar de forma efectiva. Es tracta del municipi de Barlovento, al nord de l'illa de la Palma, en què, a principis d'any, van fer servir aquest mecanisme per acomiadar 17 treballadors. Segons van explicar ahir fonts municipals, tots els treballadors es dedicaven a l'execució d'obres públiques, i la decisió es va prendre a causa de la situació econòmica crítica en què es trobava el consistori. Abans d'aconseguir el vistiplau del govern autonòmic, l'ERO va ser tramitat a través d'un decret d'urgència, i finalment el ple va aprovar per unanimitat aquesta mesura.

L'altre municipi en què es va arribar a aprovar un ERO (en aquest cas, per decisió directa d'alcaldia) va ser Gáldar, a l'illa de Gran Canaria. En aquest cas, 250 treballadors del consistori van veure reduïda a la meitat la seva jornada laboral. L'expedient finalment no es va arribar a aplicar, ja que, com a alternativa, els treballadors van optar per abaixar-se el sou fins a l'any 2012, entre un 3% i un 10%.

On les coses són més complexes és a Valencina de la Concepción, a Sevilla. Allà, l'Ajuntament volia aplicar un ERO que suposava l'acomiadament de 21 treballadors i la reducció de la jornada de cinc més. La Junta d'Andalusia, però, va rebutjar la mesura per no considerar-la suficientment justificada. Ara el consistori està a l'expectativa de la resolució del recurs que han presentat contra la decisió de la Junta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.