Els mals de l'aqüeducte romà no els causa la indústria petroquímica
Les anàlisis fetes a les pedres han determinat que els hidrocarburs generats per la depuració del petroli no provoquen el sofre que el converteix en sorra
L'estructura del Pont del Diable està afectada per la pols de sofre; un compost que ha atacat la part del monument més pròxima al mar –en la qual s'estava actuant– i que casualment coincideix amb el tram amb la pedra de pitjor qualitat, ja que està construït amb almenys sis classes de pedra, que daten de fa 2.000 anys. Des que es va detectar aquesta patologia, s'han estat fent les anàlisis corresponents, per part de geòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb la Unesco i el departament de construcció de la UPC, per determinar-ne l'origen i la procedència.
Segons va explicar l'arquitecte de l'obra, Joan Albert Adell, s'ha descartat que les emissions de sofre que ataquen l'esquelet de l'aqüeducte procedeixin de les indústries químiques: “Els hidrocarburs procedents de la química no en són els causants. L'origen és incert, però no és per depuració del petroli.” D'acord amb aquesta afirmació, el culpable dels mals del també anomenat Pont de Ferreries és la “contaminació urbana”. Adell, a més, va afegir que el que els va portar més feina va ser determinar el polsim negre, és a dir, “el tipus de dipòsit”, però que, fetes les comprovacions pertinents, ara ja saben “com tractar-ho”.
El sistema
Quan la contaminació s'hi adhereix, el sofre ataca la pedra i, com que aquesta és molt sorrenca, s'acaba convertint en sulfat de calç i es desintegra. El mètode que permet eliminar els fongs i els agents patògens consisteix a fer un raspallat “molt senzill, una neteja manual i molt superficial”, va subratllar l'arquitecte responsable de la restauració, que va afegir: “Hem comprovat que si eliminem això, al dipòsit li costa molt més posar-s'hi.”
LA FRASE
LA DATA
La qualitat de la pedra
Després que els hidrocarburs de la química hagin quedat descartats, es continua mirant cap a la incineradora de residus urbans (Sirusa) i cap a les emissions dels vehicles. Fa uns mesos, fonts d'aquesta empresa van deixar clar que compleixen la legislació que emana de la directiva europea 2000/76, relativa a la incineració de residus, que l'Estat espanyol la va adaptar en el Reial Decret 653/2003. A més, també va recordar que compleixen el límit legal d'emissions, que és de 50 mg/m³. Tot i això, segons Adell, el problema pot tenir l'origen en la mala qualitat de la pedra, la qual “no entén en normatives”.
