Societat

El pont, enlaire

Els controladors deixen la feina a mitja tarda perquè se senten explotats i obliguen a tancar l'espai aeri

La protesta rebenta l'operació sortida del pont de la Puríssima

Zapatero va activar l'exèrcit i alguns controladors van començar a tornar cap a les onze de la nit

Caos, indignació, frustració i descontrol. Els controladors aeris van aconseguir en poques hores provocar un gran col·lapse als aeroports i a l'espai aeri i rebentar la sortida del pont de la Puríssima a centenars de milers de persones que havien d'agafar un avió ahir a partir de les cinc de la tarda. En el cas del Prat, 20.000 persones es van quedar a terra, quan els controladors van abandonar el lloc de feina al·legant problemes físics i van obligar a suspendre més de 120 operacions d'aterratge i enlairament, precisament en un dels dies de l'any amb més viatgers als aeroports.

Les baixes massives –segons Aena, l'ens públic que gestiona els aeroports de l'Estat, el 90% de controladors van marxar de la feina– es van començar a produir poc després que se sabés que al migdia el Consell de Ministres espanyol havia aprovat el decret que els regula la jornada laboral. La nova norma impedeix al col·lectiu computar a dins de les hores de feina les baixes per malaltia o els permisos familiars, fet que va causar la indignació del col·lectiu. A Madrid, Palma, Eivissa i Menorca es va començar a paralitzar sortides d'avions i a no admetre aterratges, i al cap de poques hores el caos s'havia encomanat a totes les instal·lacions aeroportuàries, tret d'Andalusia.

En una iniciativa sense precedents, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va firmar poc abans de les onze de la nit l'ordre que permetia als militars prendre el control de l'espai aeri. Una mesura que va decidir un gabinet de crisi en què, a més dels ministres, va participar el general de la divisió de l'exèrcit de l'aire, José Luis Poyato. En vista de la posició de força dels controladors civils, Zapatero va respondre posant en marxa un dispositiu perquè els militars assumissin el control de la navegació aèria.

En el cas del Prat, a les onze de la nit la meitat dels controladors –tretze– havien tornat a la feina, i es van començar a enlairar alguns vols. La normalitat, però, encara havia de tardar hores a arribar.

Protesta, xantatge

“Protesta espontània” va ser una manera educada de definir la situació, però el ministre de Foment, José Blanco, va acusar els protagonistes de “fer xantatge” i d'utilitzar “els viatgers com a ostatges”, i va qualificar la seva actitud d'“irresponsable i intolerable”. Al llarg de la tarda, les crides del president d'Aena, Juan Ignacio Lema, perquè els professionals tornessin al seu lloc es van creuar amb les justificacions dels representants dels treballadors, que mantenen que no són prou gent per fer la feina.

El sindicat de controladors, USCA, va justificar les baixes massives adduint que es veuen obligats a fer més hores de les que els toquen i en tot moment va voler deixar clar que no reclamen cap increment salarial. Fa temps que tenen una pugna oberta amb el govern per les condicions laborals, i ara, coincidint amb la privatització d'Aena, l'executiu va certificar un enduriment dels horaris laborals.

Els sindicats CCOO i UGT van fer costat als controladors, tot i que no es van estar de criticar la manera que van triar per fer notar el seu rebuig al decret del govern i a la privatització d'Aena. Un dels grans interrogants, de totes maneres, era per què la regulació dels horaris des controladors es va aprovar a les portes d'un cap de setmana llarg.

Aena va advertir que paralitzar el trànsit aeri d'un país pot ser sancionat amb l'acomiadament disciplinari i constitueix un delicte castigat amb penes d'entre vuit i deu anys de presó per delicte de sedició, un delicte contra la seguretat de l'Estat, si es desobeeix l'ordre militar de tornar al lloc de feina.

Una de les grans qüestions és qui assumirà possibles indemnitzacions i les pèrdues econòmiques pels vols que ahir no es van arribar a enlairar. Segons l'advocat i responsable del web Indemnizacionportuvuelo.com, Felipe Izquierdo, els passatgers han de presentar una reclamació al Ministeri de Foment i a Aena, i, després, aquests organismes podran sol·licitar la responsabilitat civil subsidiària dels controladors al jutjat. Serien, doncs, els que no van fer la seva feina els que haurien d'assumir les despeses per danys i perjudicis provocats als passatgers.

El govern fa mal al col·lectiu amb normes sobre la marxa. Patim discriminació i assetjament laboral
César Cabo
portaveu de la unió sindical de controladors aeris
No permetrem que continuï aquest xantatge. La situació creada és d'extrema gravetat
José Blanco
ministre de Foment

LES XIFRES

850
operacions previstes
hi havia ahir a l'aeroport del Prat, que volia dir unes 128.000 persones en moviment. Una seixantena, a l'aeroport Girona-Costa Brava (11.400 passatgers) , i deu (menys de 2.000 passatgers), a Reus.
250.000
passatgers
van resultar afectats pel tancament de l'espai aeri a pràcticament tot l'Estat. Es calcula que durant el cap de setmana del pont de la Puríssima 4,2 milions de persones havien de passar pels aeroports de l'Estat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.