450 anys de Puríssima Sang
La confraria tortosina del comerç es remunta al Renaixement i enguany també celebra el desè aniversari de la Verge de les Angoixes
Els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang es remunten fins als anys de la Tortosa esplendorosa de l'època del Renaixement. El document conegut més antic de la confraria és del 1558, any de la seua fundació a l'antiga església de Sant Domènec. El seu president, Joan Antoni Panisello, recorda que la Confraria de la Puríssima Sang va nàixer a partir del gremi de comerciants, i que encara avui és coneguda com la Germandat del Comerç i la Indústria. «Som una de les més antigues de Tortosa, però la de Sant Antoni dels pagesos encara ho és més, amb més de 700 anys», precisa Panisello, que presideix la Puríssima Sang des de fa quatre anys. Tot i així, fa gairebé 30 anys que Panisello és confrare i que surt de vesta.
Per celebrar els seus 450 anys, els confrares de la Puríssima Sang van fer dissabte un acte que també incloïa el desè aniversari d'un dels seus passos, la Verge de les Angoixes. Així, van descobrir una placa commemorativa a l'església de Sant Jaume de Remolins, actual seu de l'entitat. La confraria va descartar posar la placa a la cruïlla del carrer de la Sang amb l'avinguda Generalitat, el lloc en què fins al 1930 hi havia la capella de la Puríssima Sang. Finalment, la confraria també ha organitzat el dissetè concert de Setmana Santa i un concurs de fotografia.
El penúltim pas construït a Tortosa
GUSTAU MORENOLa Verge de les Angoixes, obra de l'escultor Àngel Acosta, és el penúltim pas que s'ha construït a Tortosa. Després de la reconstrucció dels passos destruïts a la Guerra Civil i de les imatges fetes durant la postguerra, van passar 50 anys perquè alguna de les confraries tortosines encarregués un nou pas. La Puríssima Sang també té un altre pas, el de la Coronació d'Espines, una obra de Claudi Rius del 1948. Després de fer la Verge de les Angoixes, Acosta va iniciar el pas del Despullament de la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, que va acabar el 2004. La imatge de la Verge de les Angoixes fa 1,92 metres d'altura, i és de dos tipus de fusta, cedre del Brasil i cedre de Flandes. Acosta va utilitzar una policromia a l'oli per representar amb realisme una dona de més de 50 anys, amb una daga clavada al pit que simbolitza el dolor per la mort del fill. La benedicció del pas va fer-se el 21 de març del 1999, a càrrec del bisbe Xavier Salinas. Aquell mateix dia, també es va nomenar Acosta germà major de la confraria. La Verge de les Angoixes va estrenar-se el 28 de març d'aquell mateix any, amb motiu de la processó de Rams en què les confraries de Tortosa també van exhibir els seus passos acabats de restaurar.
L'església de Remolins
GUSTAU MORENOLa Confraria de la Puríssima Sang té un centenar de membres, tot i que en les últimes processons ha arribat a mobilitzar fins a 240 persones entre vestes, portadors i tambors. De fet, és l'única confraria de Tortosa que té dos passos i la primera que va tenir una banda pròpia de tambors. «Al marge del component religiós, la Setmana Santa s'aguanta per tradició i com a fenomen cultural», assenyala el president de la Puríssima Sang. «Si a la nostra confraria només hi haguessen catòlics practicants, només en quedaríem el 10%», conclou Joan Antoni Panisello. Com a projecte de futur, el president explica que la confraria demanarà al bisbat encarregar-se del manteniment i de la gestió de l'església de Remolins, que només obrirà un cop per setmana si no hi ha un substitut per al capellà, a punt de jubilar-se.
