“La visita del Papa ens farà ser l'aparador del món”

La visita del Benet XVI és un gran honor per a la nostra ciutat. Moltíssimes ciutats del món desitjarien que el Sant Pare les visités. El Papa té una funció religiosa importantíssima, però és també un defensor de la persona humana, de la pau en el món i del desenvolupament dels pobles. Barcelona serà els dies 6 i 7 de novembre l'aparador del món. Serà una presentació més de la nostra ciutat i de Catalunya arreu.

Com a president de la junta constructora de la Sagrada Família, he tingut molt d'interès que es pogués inaugurar el temple que es va començar l'any 1882. Atesa l'originalitat de la seva construcció, la seva bellesa monumental i la riquíssima simbologia bíblica, litúrgica i teològica, vaig desitjar que fos el Sant Pare qui dediqués aquesta església patrimoni de la humanitat. El vaig convidar i el Papa ha acceptat la invitació. Serà un esdeveniment històric i únic.

És un títol que es dóna a una església per la importància del culte que s'hi celebra, per la seva història i bellesa, per la difusió de la cultura, etc. Moltes catedrals són basíliques. El Sant Pare comunicarà que s'atorga el títol de basílica un cop dedicat el temple.

Espero que el rebi molt bé. La nostra ciutat, ja ho deia Cervantes, és un “arxiu de cortesia”. Som una ciutat molt acollidora. Les diòcesis, les parròquies i les moltes institucions d'Església rebran el papa amb afecte i agraïment per l'afecte que ens manifesta amb la seva visita. Ens estem preparant espiritualment amb la pregària, amb el compliment dels compromisos en la vida de l'Església i de la societat, amb la solidaritat amb els pobres i necessitats enmig de la greu crisi que vivim. Hem publicat cent mil exemplars de set catequesis per ajudar a la rebuda del papa, tres sobre el ministeri de Pere, dos sobre Gaudí i dos sobre el temple.

La dedicació del temple de la Sagrada Família, amb una assemblea litúrgica nombrosíssima. Amb aquesta celebració es realitzarà el somni de Gaudí, que el temple que ell va projectar i iniciar representi la Jerusalem celestial, inspirant-se en la visió del profeta Ezequiel relativa al temple de la nova Jerusalem.

Serà una visita austera, però digna. Tant l'arxidiòcesi com la ciutat de Barcelona i Catalunya volem que es faci amb tota la dignitat necessària. Si bé es tracta d'una visita religiosa, no es pot oblidar que té un dimensió ciutadana molt important, i a través dels mitjans de comunicació la nostra ciutat i la Sagrada Família es veuran arreu del món. Els cristians que som a Barcelona i a Catalunya realitzem diferents serveis a la nostra societat. Pensem en el que estan fent les parròquies, Càritas, les comunitats religioses en el camp de la pobresa, dels malalts, dels ancians, etc. Aquesta tasca que estem fent mereix un reconeixement i un respecte a la visita del sant pare que per a nosaltres és molt important.

Les estances les tenim preparades des de fa temps. Ara s'estan fent obres a l'arquebisbat, fonamentalment per poder col·locar-hi serveis i delegacions que no hi cabien i estan en altres indrets, però aquestes obres contribueixen també a condicionar més l'edifici per rebre el papa.

A més d'aquestes edicions, he publicat una comunicació per iniciar amb el papa el nou curs pastoral de la diòcesi, i s'estan preparant cartells per col·locar als balcons i banderes vaticanes per engalanar els carrers i l'itinerari. També es prepara una medalla commemorativa.

Hi podran assistir tots els qui ho desitgin. A l'interior del temple només ens permeten col·locar-hi set mil persones per raons de seguretat. Als voltants del temple hi haurà cadires, pantalles gegants i so perquè puguin participar moltíssimes persones en la celebració. Les persones i institucions de Barcelona i de les altres diòcesis poden demanar entrades.

A la tarda del dia 7 el Papa visitarà l'Obra del Nen Déu, que està al servei de famílies amb fills amb síndrome de Down o altres discapacitats. Aquests nois i noies li dirigiran unes paraules. Li estan preparant un obsequi i pregaran junts. El Papa beneirà la primera pedra d'una residència que construirà la Fundació del Nen Déu i de la qual tenen cura les franciscanes dels sagrats cors. Amb aquesta visita vol agrair la feina que realitzen totes les institucions similars de casa nostra que estan al servei de la vida humana, de les famílies i dels pobres i marginats.

En els mitjans de comunicació es va dir que es pagaven unes lliures per assistir a la missa presidida pel sant pare. Segons em van explicar els organitzadors, aquests diners es pagaven per al trasllat amb autobús al lloc de la celebració, que estava allunyat.

Significa un esdeveniment molt important. La Trobada Internacional per la Pau manté l'esperit d'Assís, que es va iniciar amb aquell encontre convocat per Joan Pau II amb els líders de les religions més importants del món el 1986. És important la dimensió mediàtica dels encontres anyals i són una imatge vivent de com el cristianisme i les religions treballen per la pau.

El viuré molt intensament, ja que l'encontre el convoca també l'arquebisbat de Barcelona. Vaig demanar a Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, celebrar-ho per segona vegada a Barcelona, perquè és molt important per a les relacions ecumèniques i per al diàleg interreligiós.

És certament una situació nova. En pocs anys, per la recent immigració, hem passat d'una realitat unireligiosa cristiana a un pluralisme religiós. És un repte. Als autòctons ens és molt necessari conèixer, valorar i mantenir la nostra identitat històrica i cultural, que està amarada de cristianisme i això ens possibilita acollir i oferir el que tenim als qui vénen, i incorporar allò que pot enriquir la nostra identitat.

La pregunta és molt genèrica. Potser no sempre es comprèn la missió de l'Església en la proclamació del missatge de l'evangeli sobre la vida, la família, la política, l'economia, la cultura, etc. Es critica com si l'Església volgués imposar-lo, quan realment només el proposa amb convenciment perquè creu que és un bé per a les persones i per a la societat. Penso que les parròquies, les comunitats i les realitats d'Església estan fent un treball constant i seriós en el camp de l'espiritualitat, de la cultura, de la pobresa, de la immigració, de l'ensenyament, dels malalts, etc. que enriqueix la convivència social i ha de ser motiu del seu just reconeixement. S'ha de respectar i valorar la participació de tots els grups i institucions religioses, culturals i socials que actuen d'acord amb la seva identitat.

La valoro molt positivament. El papa va reiterant l'actitud i el procediment davant d'aquests casos dolorosos. Cal reconèixer la valentia del Papa en afrontar aquesta problemàtica cercant el bé de les víctimes i prenent decisions ràpides i clares respecte dels culpables.

Vaig parlar de la presència pública de l'Església pel servei que està fent amb les actuacions dels cristians i amb el seu missatge que ofereix a les persones i a la societat. Avui va dominant una cultura laïcista que vol reduir la fe i l'Església a l'esfera privada dels ciutadans. L'Església ha de tenir una presència pública perquè les persones són sociables i viuen en la societat, i la dimensió religiosa és innata en la persona humana. L'Estat és aconfessional, però la societat és plurireligiosa.

Penso que l'Església arriba a la gent però és urgent un treball d'evangelització. Potser ha de tenir més cura de la seva imatge i enmig d'una cultura postmoderna no resulta fàcil entendre degudament el seu missatge. Les mateixes parròquies estan en els barris i en els pobles obertes a totes les persones i en contacte constant amb totes elles. En el meu ministeri estic en relació amb persones de tots els estaments socials.