Els catalans volen llibertat individual i ordre al carrer
Un estudi sobre valors destaca que institucions com ara l'Església i la família perden hegemonia
Els ciutadans són pragmàtics i reclamen el ‘viu i deixa viure'
Hi ha una autoafirmació com a poble
Les societats evolucionen i per resumir com ha canviat la catalana en l'última dècada es pot dir que es reclamen més llibertats individuals dins d'un ordre social. El sociòleg Javier Elzo ho fa entenedor amb un exemple: “En la seva sexualitat o a l'hora de triar com formar una família, el català diu “deixeu-me en pau”, però alhora exigeix un comportament social cívic, perquè vol sortir al carrer sense por a ser víctima d'un lladre i vol que tothom pagui els impostos”. Tot i que la realitat és molt complexa, aquesta seria una de les grans conclusions de l'estudi Valors tous en temps durs. La societat catalana a l'Enquesta Europea de Valors del 2009, que ahir van presentar la Fundació Lluís Carulla i Esade.
L'estudi, que s'elabora cada deu anys, es va fer a partir de 1.200 entrevistes entre el maig i el juny del 2009. El resultat: hi ha hagut un retrocés de l'hegemonia d'institucions tradicionals com ara l'Església, la família i els sindicats, mentre que han crescut els valors individualistes. Elzo, codirector de l'estudi amb el director acadèmic de la Càtedra Lideratges i Governança d'Esade, Àngel Castiñeira, va destacar aquesta pujança de l'individualisme, que en el terreny d'organització política es concreta en “un procés d'autoafirmació identitària com a poble”.
Una actitud pragmàtica seria, va explicar Elzo, una de les característiques que més diferencia els catalans de la resta de l'Estat i dels europeus. Un exemple pràctic: es defensa el matrimoni, tot i que, en el moment que no funciona, es desfà i punt.
Una vida ‘tunejada'
“Hi ha una tendència cap a la vida tunejada”, va plantejar Castiñeira. És a dir, si els joves adapten el cotxe al seu gust, els catalans reclamen una vida construïda a partir de les preferències i necessitats, i amb un lema que seria viu i deixa viure. “El jo passa per davant de la família, el treball, la religió i la política”, hi va afegir, i va advertir que això posa en perill les formes tradicionals de poder fins al punt que “la mare, el pare, el professor, el cap a la feina i el capellà s'han de guanyar l'autoritat”.
L'estudi classifica la població en cinc categories: neoconservadors (28,4%), individualistes egocèntrics (10,8), pragmàtics (16,4), cívics (24,4) i neomoderns (20%).
Poques intencions de ser voluntaris al peu del canó
L'associacionisme és més aviat passiu, perquè és més fàcil pagar una quota que fer-se voluntari i estar al peu del canó. Les entitats que creixen són les esportives o les d'activitats culturals.
Família tradicional fe i obediència perden força
Tot i que continua sent una institució social central, la visió única de la família està en declivi perquè es va cap a la diversitat de models. En l'última dècada ha caigut el valor de l'obediència i de la fe.
La igualtat de gènere és encara molt relativa
La igualtat de gènere és més una realitat en l'imaginari col·lectiu que en el dia a dia. Un 82% estan d'acord que la dona treballi fora de casa, però la realitat és que també ha d'assumir la feina domèstica.
Perd valor la feina i en guanya el temps lliure
Fa 10 anys, un 70% dels catalans consideraven central la seva vida laboral, però ara aquest col·lectiu ha baixat fins al 57%. Cotitza a l'alça, en canvi, poder disposar de temps lliure.
El 57% consideren que hi ha massa immigració
El context econòmic condiciona la visió de la immigració: un 57% dels enquestats troben que hi ha massa immigrants a Catalunya. És un rebuig més per raons econòmiques que culturals.
