col·lectius
El 15-M es juga la credibilitat en forma de manifestació
Els “indignats” busquen la complicitat ciutadana amb una protesta contra la retallada
Confien que la convocatòria sigui massiva i no permeti actuar els violents
El lema: “El carrer és nostre”
Els “indignats” tenen poc més d'un mes de vida i avui es juguen la credibilitat i el futur. Els membres del moviment 15-M són conscients que la convocatòria d'aquesta tarda en forma de manifestació “lúdica, festiva i reivindicativa”, que sortirà a les cinc de la tarda de la plaça de Catalunya i anirà fins al pla de Palau –a prop del parc de la Ciutadella–, és una prova de foc.
L'operació policial de “neteja” a la plaça de Catalunya del 27 de maig, amb 121 ferits, va marcar un abans i un després, com va marcar un abans i un després l'acció de dimecres per protestar contra l'aprovació dels pressupostos i de la qual el que més es recordarà són les agressions a diputats i l'arribada del president, Artur Mas, amb helicòpter al Parlament. Els “indignats”, la gran majoria dels quals s'han desmarcat dels aldarulls violents del 15-J, treballaven ahir al vespre per evitar que els esvalotadors es facin protagonistes de la manifestació. El conseller d'Interior, Felip Puig, no va parlar-ne, però sí que ho va fer Mas: “Si hi torna a haver coces, insults, escopinades i atemptats contra la democràcia no els escoltarem, els combatrem.”
Tot i que la manifestació, amb el lema El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi, es fa a diferents ciutats de l'Estat, els focus estaran posats en Barcelona, per la transcendència dels fets violents de dimecres. Si divendres, els “indignats” van convidar els esvalotadors a no ser-hi, ahir van admetre que el risc d'aldarulls sempre hi és, però confien que amb una convocatòria massiva els violents quedin ofegats. A més del desplegament dels Mossos d'Esquadra hi haurà un servei d'ordre coordinat pels “indignats”.
A peu des del Maresme
Manifestants de diferents municipis del Maresme van sortir ahir a peu de Mataró per ser a la plaça de Catalunya. Tal com es va fer dimarts al voltant de la Ciutadella, l'arribada de marxes dels dos Vallès, del Baix Llobregat i dels diferents barris barcelonins escenificarà l'amplitud del moviment que va néixer el 15-M, en el cas de Catalunya, amb una manifestació de 8.000 persones.
“Dimecres vam caure a la trampa, vam cometre errors i ho hem d'acceptar. D'avui depèn que fos una derrota puntual o el final de tot plegat”, es llegia ahir en un dels fòrums d'Acampadabcn.org.
Segona oportunitat amb lema de Fraga
Carles Sabaté
Avui és un dia clau per als “indignats”. Disposen d'una segona oportunitat, qui sap si l'última. Si no aturen els violents, a qui encara no han condemnat explícitament, ni fan plegar veles als resistents del botellón dels arbres de la plaça Catalunya, el 15-M experimentarà la caiguda lliure d'adhesions ciutadanes. A la resta de l'Estat, l'aixecament de les acampades ha enfortit el moviment, i avui es viuran manifestacions victorioses. Però a Catalunya, el moviment es juga avui la credibilitat i la continuïtat. Força veus internes ja reclamen una altra manera d'adoptar les decisions i de fer arribar el missatge. Ni tan sols han caigut en la semblança del lema amb la frase de Manuel Fraga “La calle és mía”...
Dins de la Ciutadella, les errades dels “indignats” i els fets gravíssims que van aixoplugar no haurien de restar urgència a la reflexió imprescindible que hauria de fer la classe política. Per què creix sense aturar-se la desafecció envers els dirigents elegits a les urnes? Els fets del Parlament van ser ahir objecte de debat en els partits. A banda de la condemna enèrgica, caldria també que una certa autocrítica política, fins i tot, entre les formacions que tenen propostes que avalarien els “indignats”.
El suport dels intel·lectuals
Més de 250 artistes i intel·lectuals es van posicionar ahir al costat dels “indignats” per denunciar “un intent de criminalització mediàtic i polític”. El manifest Contra la persecució i criminalització de la democràcia. En suport a la dignitat de la indignació l'han firmat l'historiador Josep Fontana, el cantant Paco Ibáñez i l'economista Vicenç Navarro, entre d'altres. “A partir d'uns fets condemnables [els incidents violents davant del Parlament], assistim a l'estigmatització política d'una protesta que assenyala els problemes del país”, afirma el text. “No m'imagino Jordi Pujol anant al Parlament amb helicòpter, li haurien tirat alguna tomata, però ell hauria parlat amb la gent”, va dir el professor de la Universitat Oberta de Catalunya i exregidor de Barcelona, Jordi Borja. “La llei de pressupostos i la llei òmnibus traspassen les línies vermelles”, va afegir l'historiador Xavier Domènech.
