tarragona
Una auditoria qüestiona la viabilitat del finançament de l'obra del mercat central
CiU denuncia que un informe encarregat per Espimsa exigeix a l'Ajuntament que elabori en tres mesos un nou pla “ajustat a la realitat” per evitar la fallida
Els números de les obres del mercat central no quadren. I no només pel grup municipal de CiU, sinó també per l'auditoria contractada per l'empresa municipal que explota els mercats de la ciutat, Espimsa. Això és el que va denunciar ahir el regidor nacionalista Xavier Quintana, tot instant l'equip de govern del PSC a ratificar els compromisos de finançament per tal d'evitar que les arques municipals hagin d'assumir el cost total de l'obra, pressupostat en més de 30 milions d'euros.
Segons les dades revelades pels convergents, en l'informe de l'auditoria es fa constar que Espimsa va preveure que les obres se sufragarien amb 11 milions de crèdit bancari que ja estan en mans de l'empresa; amb 8 milions d'euros que aportaria el govern estatal i, finalment, amb 23 milions d'euros. Aquest últim paquet de diners, sempre basant-se en l'auditoria de la qual es va fer ressò CiU, s'estima que es podria percebre per cessions d'ús a una gran superfície i als paradistes. Quintana va subratllar que l'auditoria no troba prou fonaments perquè la valoració de recaptar 23 milions es fa basant-se en “converses orals”. Tot i això, el març d'enguany es va signar el conveni amb el Ministeri de Foment pel pagament dels 8 milions, però sense fixar cap termini concret per fer-lo efectiu.
Deficitària
Per això, segons el regidor, en el mateix informe encarregat per Espimsa es posa de manifest que a causa de la incertesa respecte al cobrament dels 8 milions de l'Estat i els arguments febles per aconseguir 23 milions en cessions d'ús, es tem que sigui Espimsa –amb capital 100% municipal– l'ens que hagi d'assumir finalment el pagament de les obres i, en conseqüència, l'endeutament del consistori tarragoní. En l'auditoria també es fa constar que les pèrdues d'Espimsa d'enguany són de quasi mig milió d'euros i que el dèficit acumulat és de 2,7 milions. Unes xifres que deixen al descobert la fragilitat econòmica d'aquest ens municipal i que deixen entreveure que no es troba en situació de fer front als crèdits totals per pagar la remodelació.
I el crèdit de 26 milions?
Sempre basant-se en el que revela l'estudi, aquesta incertesa va fer que el setembre passat el consistori tarragoní demanés a corre-cuita, i avalés, un préstec de 26 milions d'euros (amb Caixa Tarragona de 12 milions, amb el BBVA de 8 i amb Unnim de 6). L'auditoria, a més, informa que el 31 de desembre del 2010 ja s'havien utilitzat 1,9 milions del préstec de 26. Per això, a CiU s'augura que les previsions de finançament no es compliran i es demana a l'equip de govern de Ballesteros que compleixi la sol·licitud que fa l'auditoria i elabori un pla financer i d'estabilitat que s'ajusti a la conjuntura econòmica actual. “Si l'Ajuntament ho ha d'acabar pagant tot, que ho digui”, va demanar Quintana. L'equip de govern, però, va evitar fer-ne declaracions i va mantenir silenci.
LA XIFRA
LA XIFRA
Els accessos i les tanques, un autèntic laberint
El grup de Convergència i Unió també va expressar la preocupació que li ha generat, aquestes darreres setmanes, la col·locació de les tanques de protecció de les obres que no ha fet més que agreujar la situació que viu la zona comercial del mercat. El regidor Òscar Busquets va explicar: “CiU no posa en dubte la necessitat de protegir les obres però critiquem la forma com s'ha fet. No és tan sols una qüestió estètica sinó de respecte a la trama urbana. Els carrers annexos al mercat no poden quedar tancats en una mena de laberint. Cal donar una solució eficaç per evitar que el mal que s'ha provocat a la zona sigui encara major”. Pels convergents, tot això comporta un risc greu i evident de destrucció de comerços de proximitat i de llocs de treball, “que agreujaran molt més encara la delicada situació que es viu a la ciutat de Tarragona”. Les obres de reforma del mercat central es preveu que acabin a finals del 2013.
