Càritas doblarà aquest any les ajudes a famílies per necessitats bàsiques, per la crisi
Responsables de l'entitat adverteixen que s'ha hagut de començar a dir «no» i confien que la gent se sensibilitzi davant la situació
La situació de crisi està portant cada vegada més persones a sol·licitar ajudes bàsiques: «Ens trobem amb parelles que han perdut la feina tots dos i que vénen a buscar menjar per als seus fills», explica Santiago Soro, el director de Càritas Diocesana, que afegeix que moltes persones han de fer front «a la vergonya» que els suposa demanar ajuda. Les perspectives per aquest any no són gens favorables: «Ja s'ha hagut de començar a dir ‘no'», perquè l'ajuda no arriba per a tothom i s'han fet campanyes extraordinàries de recollida puntual de menjar en algunes diòcesis, per poder fer front a les demandes més urgents.
Els primers mesos de l'any mostren que, lluny del que es vol fer creure, la situació no millora, almenys per als que ja vivien situacions complicades. A tall d'exemple, a Torredembarra s'atenien al gener una vintena de famílies pel que es consideren necessitats bàsiques, és a dir, ajuda d'aliments, per a la compra de medicaments i suport a les despeses de l'habitatge, entre d'altres. I sis mesos després, el nombre de famílies ha pujat fins a les 50. I la tendència que es repeteix a les diferents Càritas interparroquials i arxiprestals, «on la demanda d'ajudes s'ha doblat i fins i tot s'ha triplicat en alguns casos», com apunta Pilar Ribas, responsable del projecte d'acció social de l'entitat. Una dada que corrobora el president de Càritas, que adverteix que la situació podria empitjorar «a mesura que s'acabin els subsidis». Assegura que l'entitat donarà resposta a la demanda «sempre que puguem», tot i que no descarta que arribi un moment en què les necessitats els desbordin, com passa ja fa temps a la Casa del Transeünt: «Hi ha hagut quinze anys de bonança, però la pobresa no s'ha reduït», deia Soro ahir, en la presentació de la memòria de l'entitat. Creu que la crisi «ha de ser una oportunitat per promoure un nou model econòmic i social, més just», i confia en la sensibilitat de la gent per fer-hi front: «Quan hem fet campanyes urgents per aconseguir menjar en parròquies amb problemes de subsistència hem tingut bona resposta», assegurava. Enguany es troben amb moltes sol·licituds d'ajuda de persones que han anat a buscar feina en municipis de la costa i no n'han trobat: «Hi ha un 40% de les persones que treballen en la temporada d'estiu que han quedat sense feina.»
Un 78,5% d'ajudes més aquest 2008
De fet, l'augment de les ajudes del programa família i acollida –que dóna resposta immediata a necessitats bàsiques– s'ha posat de manifest aquest 2008 en què s'han atès 7.727 persones, un 78,5% més que les que s'havien ajudat l'any anterior, quan van ser 4.325. I la tendència apunta cap a un increment més considerable d'aquest percentatge. L'increment de necessitats es veu en tots els àmbits d'atenció de Càritas. Un exemple és el programa de robers Filigrana, en què l'any passat es va ajudar a l'adquisició de roba a 33.513 persones necessitades, 5.000 més que les de l'any anterior. Durant l'any 2008 es va destinar més d'1 milió d'euros als programes d'atenció a la família, d'assistència a la gent gran i als infants, i a temes relacionats amb la immigració, la formació, les toxicomanies i els transeünts.
13.000 euros menys en la col·lecta de Corpus
El dia del Corpus es fa una col·lecta extraordinària amb què l'any passat es va aconseguir recaptar 54.281 euros, una xifra menor que la de l'any anterior, en què les donacions van arribar als 67.719 euros. Les aportacions voluntàries van suposar, el 2008, el 51,98% del pressupost de Càritas, que va vorejar el milió i mig d'euros. Amb els donatius de roba pel programa Filigrana es va ingressar un 9,91% del pressupost i amb les campanyes de cooperació internacional, un 0,91%. El 37,20% restant provenia de les subvencions d'administracions, principalment. Prop d'un miler de persones col·laboren amb Càritas de manera voluntària: «Són les que ens ajuden a donar una resposta ràpida, sense papers ni burocràcia», apuntava l'arquebisbe, Jaume Pujol.
