Atrapats a l'ascensor de l'Auditori de Girona

La visita dels prínceps de Girona a Girona estava planificada minut a minut. El cap de protocol de la Casa Reial feia dies que anava i venia de Madrid a Girona per preparar-ho tot. Ignoro si preveuen imprevistos.

A les onze, entre una quarantena i una cinquantena de periodistes van començar a superar tots els controls d'acreditació i seguretat. A quarts de dotze, van arribar els primers patrons de la Fundació Príncep de Girona i els convidats institucionals. A les dotze, tothom ja havia arribat. I a dos quarts d'una va començar l'acte.

Cap a les dues ja estàvem i totes les patums econòmiques s'acomiadaven. Però va sorgir un imprevist. Van saltar les alarmes i els nervis entre els guàrdies que es cuiden de la seguretat de la Casa Reial:

«¡A4, A4! ¡A4 en problemas!»

«¿Qué pasa con A4?»

«A4 bloqueado.»

S'acabava d'encallar l'ascensor amb la gent més granada de la diada a dins: el príncep Felip, la princesa Letícia; el president de la Generalitat, José Montilla; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el president de la Fundació Gala-Dalí, Ramon Buixadós, i dos guàrdies de seguretat.

I tothom qui va poder es va amuntegar pels voltants de les portes per veure què passava, com sortirien. Però el cos de seguretat de la Casa Reial també vetlla per aquestes coses: els curiosos vam ser desallotjats d'aquella zona. Fins i tot van tancar les portes que comuniquen amb el vestíbul perquè no veiéssim com sortien, si és que sortien dues hores després, com un empresari va presagiar, perquè ja havia passat en aquell mateix ascensor.

S'hi van estar mitja horeta.

Van sortir naturals, diguem-ne d'una manera molt professional.

Ella, només de sortir, es va dirigir amb complicitat al director d'El Punt de Girona, Xevi Xirgo, amb qui havia tingut una llarga conversa; diria que vint minuts, la més llarga que va tenir amb qualsevol d'aquells convidats tan importants. Li va dir, amb ironia: «¡¿Ves cómo me gusta Girona...?!» Malgrat tot: Fa un any van passar una nit d'estiu a Sant Gregori i se'ls va espatllar l'aire condicionat.

I després de la breu aventura de l'ascensor van volar cap a Madrid, segons ens van dir de la Casa de SM el Rei.

En aquells noranta minuts, com un partit de futbol, es van fer amistats i negocis. Negocis grossos. Empresaris gironins exultants explicaven la seva esperança de ser convidats com a expedicionaris a la propera visita d'estat dels reis a algun país llunyà.

Es van fer presentacions en societat. Manel Serra es va estrenar com a president de Caixa de Girona in pectore. Va arribar amb Jordi Blanch, director general de l'entitat, i amb Salvador Carrera, president de la comissió de control fins al dia 30 de juny. I va rebre l'enhorabona de la princesa comunicadora, estrella de les revistes del cor, dels tacons altíssims que semblava que li dificultaven el caminar. Del collar amb els colors del Barça, més comentat que el seu vestit pantaló, però no tant com la seva primor. No és prima, és seca. S'ha aprimat vuit quilos des del Telediario, comentava gent de la tele.

La pronunciació catalana del príncep Felip em va sorprendre; tothom la comparava amb la de Montilla, que ha millorat molt i hi pots tenir les converses en català. De l'hereu Borbó i Grècia no en puc dir res perquè no hi he xerrat mai.

Puc dir que el príncep és alt, molt alt, i que fa molts anys va venir a Girona. Aquell primer cop, no sé si ho recorda, de productes gironins, especialment dels de beure, en va tastar ben pocs, per no dir cap, com han recordat sempre els vinaters de la DO Empordà.

La constitució de la fundació es va fer a la sala d'exposicions de l'Auditori, a dalt de tot, dos pisos per sobre del vestíbul. És un lloc tan o més il·luminat. Hi ha la cuina i la cafeteria. I així, l'equip d'El Molí de l'Escala, de Jordi Jacas, van tenir-ho més fàcil per servir un pica-pica cent per cent gironí: anxoves de l'Escala, pa amb tomata fru-fru amb llonganissa, botifarra dolça, espines d'anxova fregides, arròs mar i muntanya amb tòfona i xuixos de Girona. Vins de l'Empordà i cava de Blanes.