la contra

La «ruta Capote»

Màrius Carol inaugura una hipotètica ruta literària a Palamós basada en la figura de Truman Capote, protagonista de la novel·la «L'home dels pijames de seda», guanyadora del Bertrana

Un Dry Martini d'un sabor vellutat, que passa avall dolçament, i un excels suquet de peix poden ser sinònim de felicitat, i a fe que Truman Capote en va tastar força sovint, d'aquesta felicitat, durant la seva estada a Palamós, del 1960 al 1962, en èpoques de bonança climatològica –primavera i estiu–, on va escriure A sang freda, la novel·la –potser millor dir-ne crònica periodística novel·lada– que el va convertir en una icona literària del segle XX. Ahir, una nombrosa comitiva encapçalada pel periodista i escriptor Màrius Carol va inaugurar una hipotètica ruta literària per alguns dels llocs de la vila marinera on va estar l'escriptor –i que des de llavors han alterat la seva fesomia notablement i algun, fins i tot, ja no existeix–, en una mena d'exercici de fetitxisme literari: l'hotel Trias, on es va hostatjar uns dies; la Catifa, on hi va haver, i ja no hi és, la primera casa que va llogar, que a Palamós era coneguda com la casa dels americanos, i el carrer Major, on comprava el diari i tot allò necessari per preparar el seu beuratge preferit a la pastisseria Samsó, que tampoc hi és. Es tractava d'un acte promocional organitzat per l'editorial Columna, amb motiu de la publicació de L'home dels pijames de seda, la novel·la amb què Carol va guanyar la darrera edició del premi Bertrana.

Durant el trajecte, les explicacions de Carol, futur pregoner de la festa major de Palamós, sobre la vida de Capote, s'anaven esquitxant de les puntualitzacions o les anècdotes de Josep Colomer, home venerable, que havia estat propietari de l'hotel Trias i home de confiança de Capote per a qüestions logístiques, gràcies a la intermediació de la senyora de l'hostaler, que es defensava en anglès. Colomer, que posseeix un exemplar dedicat per l'autor d'Esmorzar al Tiffany's, és també un dels principals agents reivindicatius del pas de l'escriptor per la vila. De fet, l'habitació on es va hostatjar Capote al seu hotel porta, des de llavors, el nom de l'escriptor. L'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, va reconèixer a Colomer la persistència i va anunciar que treballen en la confecció de rutes literàries pel municipi, una de les quals dedicada a l'escriptor nord-americà, i que el 26 d'abril de l'any vinent, amb motiu del 50è aniversari de la seva arribada, recrearan el desembarcament de Capote a Palamós, amb el seu xicot, vint-i-cinc maletes, un buldog vell, un caniche cec i una gata siamesa.

Però, com va influir l'estada de Capote a Palamós en la seva obra més important, A sang freda? És la suposició que hi va influir, i molt, la que va empènyer Carol a escriure la novel·la. Manté Carol que l'escriptor nord-americà, exhibicionista i aficionat empedreït a la festa –ell mateix s'autodefinia: «Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni»–, va evitar els «cants de sirena» de Nova York fugint a Palamós per centrar-se en la feina. De fet, Capote, si visqués, possiblement seria guardonat amb la Gamba d'Or, guardó que, per cert, també posseeix un dels comensals d'ahir –la ruta va acabar de la millor manera, amb Dry Martini i suquet de peix a l'hotel Trias–, Sandro Rosell, cunyat d'un dels propietaris de l'establiment hoteler, estiuejant habitual a la vila veïna de Sant Antoni de Calonge i expregoner de la festa major de Palamós. Del Barça, però, no se'n va parlar. Com a mínim fins a les postres. Es va parlar de la darrera casa que Capote va llogar, a cala Senià, Sanià o Saniar, que així es pot dir indistintament, segons l'historiador local Pere Trijueque, que va ser consultat per via telefònica per l'alcaldessa. En aquella casa –actualment propietat de la família Ferrer Salat–, explica Carol, és on l'escriptor es va sentir millor, per la bellesa del lloc, però sobretot perquè aleshores ja havia escrit tres quartes parts de la novel·la i es va permetre de convidar alguns dels seus amics, entre els quals la germana de Jackie Kennedy, una visita després de la qual es va començar a gestar la possibilitat, mai concretada per raons òbvies, que el president dels Estats Units d'aleshores visités la vila. Quan la conversa va derivar cap al contenciós de les illes Formigues, el lector entendrà que em batés en retirada, perquè servidor és de Palafrugell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.