L'Ajuntament de Tortosa no vol que el pla territorial de les Terres de l'Ebre incloga el traçat de l'autovia de l'interior (A-7) que ha previst el Ministeri de Foment, ja que no es correspon amb el que van consensuar els municipis i la Generalitat. Tortosa no pot acceptar un pla territorial amb un traçat que trinxa el terme de Campredó, ja que la nova autovia suposaria una barrera per al creixement del poble. A més, Campredó quedaria separat del nucli de Font de Quinto. De fet, l'Ajuntament no creu que siga necessari incloure un traçat previst per l'Estat en un document de planificació de la Generalitat. «El govern català no està actuant amb lleialtat amb Tortosa i Campredó», va lamentar l'alcalde. Ferran Bel va afegir-hi que, si només es tracta d'un traçat indicatiu, el pla territorial hauria de «pintar-lo» per on la Generalitat i els ajuntaments van acordar. A banda, en una altra al·legació es rebutja l'obligació d'incloure un separador urbà de 500 metres que els redactors del pla territorial han dibuixat entre el raval de Sant Llàtzer i Campredó, com si Tortosa i Campredó fossin municipis diferents. «Suposem que és una errada», va ironitzar Bel.

Un dels principals punts de fricció entre l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat és el traçat previst per al desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12), ja que el consistori alerta que la futura variant afecta greument el poble de Vinallop i la zona de xalets del Canalet, a Jesús. Com la versió anterior del document, el pla territorial ha inclòs el traçat proposat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, però no el que va sol·licitar Tortosa en el període de suggeriments a l'esborrany. En les al·legacions, l'Ajuntament remarca que el traçat de l'eix de l'Ebre que s'hauria de reflectir en el pla territorial és el proposat pel consistori, per unanimitat de tots els seus membres, tant a l'altura de Jesús com a la de Vinallop. En concret, l'Ajuntament reclama un traçat, en l'inici de la variant, que no divideixi en dos el poble de Vinallop, i a l'altura de Jesús, que no travessi el sector del Canalet, considerat zona urbana en el POUM. De fet, en el pla urbanístic es reserva un traçat més proper als Reguers.

«El pla territorial no ha tingut en compte la nostra previsió de fer una carretera resseguint el marge esquerre de l'Ebre, per millorar la connexió amb Amposta i Deltebre», va remarcar Meritxell Roigé. La regidora d'Urbanisme es referia a la prolongació de la carretera T-3454 des d'Amposta fins a Tortosa, una carretera que avui ja uneix Deltebre amb la capital del Montsià. En canvi, en el pla territorial es proposa utilitzar un itinerari que discorre per quatre carreteres: la T-340, l'N-340, la futura variant de l'Aldea i l'autovia de Tortosa a l'Aldea (C-42), un recorregut més «complex». A més, l'Ajuntament preveu un enllaç amb l'eix de l'Ebre (C-12) i amb l'autopista AP-7 a l'altura de Campredó. D'altra banda, el pla territorial no inclou l'anella viària per l'est de Tortosa, tot i que sí que preveu el tercer pont sobre l'Ebre. De fet, en l'anterior pla territorial i en el POUM ja es preveien la circumval·lació.