Els alcaldes gironins no es plantegen deixar d'empadronar immigrants sense papers

A la capital gironina només es demana la identificació personal, ja sigui amb el DNI, el passaport o el NIE, però han descartat sempre requerir permís de treball o residència. La regidora d'Organització Administració de, Victòria Saget, assegura que no s'han plantejat «introduir canvis en l'empadronament». Saget considera que «si es tracta d'un nombre reduït de casos, seria millor analitzar cas per cas». Un dels requeriments que mantenen és la presència o document de vistiplau del llogater o propietari per evitar pisos amb sobreocupació.

L'alcaldessa, Iolanda Pineda, diu que el seu govern compleix la llei en la immigració i que ho continuarà fent, i considera que en el cas de Vic es fa una mala interpretació de la llei. Manté que als ajuntaments els convé tenir una fotocòpia del que hi ha al municipi per fer polítiques de convivència i cohesió social. Considera també que no pertoca als ajuntaments combatre la immigració il·legal, sinó que això correspon a l'Estat, des de la vigilància a les fronteres, i a la UE.

L'alcalde, Carles Casanova, diu que al municipi s'empadrona tothom qui hi viu perquè cal tenir identificades les persones, i que això es continuarà fent així.

A la capital del Pla de l'Estany –una de les poblacions gironines amb un nombre d'immigrants més elevat– el seu alcalde prefereix no pronunciar-se fins que no conegui a fons la proposta de Vic. Miquel Noguer (CiU) va dir ahir que, de moment, a Banyoles no s'introduiran canvis i es continuarà empadronant tothom qui resideixi a la ciutat.

A la ciutat un 24% de la població és d'origen immigrant i mai s'ha qüestionat l'empadronament dels estrangers que no tinguin els papers en regla. El tècnic responsable ha explicat que es fa servir la llei de base de règim local / 185, que és la que fixa els empadronaments locals. Per empadronar es demana el passaport i els documents originals de què es disposa, i només si hi ha una sospita que el domicili no s'ajusta a la realitat, es demana a la Guàrdia Urbana que en verifiqui la certesa.

L'Ajuntament no té previst fer canvis en el procés d'empadronament al municipi arran del cas de Vic. L'alcalde, Salvi Güell, creu que s'ha de continuar fent com s'ha fet fins ara, seguint la normativa. «Farem el que diu la llei, ni un pam més ni un pam menys», diu Güell, que hi afegeix que l'aposta de l'alcalde de Vic s'ha de llegir en clau municipal.

L'alcaldessa explica que el que es fa és demanar un document que acrediti la identitat de la persona que es vol empadronar i que demostri que té un habitatge per viure-hi. Això es fa per evitar els pisos sobreocupats. Magda Casamitjana diu que això no permet veure si estan aquí legalment o no, però que això no és competència dels ajuntaments.

L'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, explica que ells empadronen els nouvinguts perquè, més enllà del que diu la llei, tinguin accés als serveis bàsics. Diu, a més, que tenen una persona que els atén i els orienta i informa sobre els serveis de la vila. Jordà manté que com a administració han de complir estrictament el que diu la llei. Quant a la decisió de l'Ajuntament de Vic, diu que és il·legal i que, en tot cas, una altra cosa seria que les administracions superiors competents podrien establir iniciatives generals al país per ajudar els municipis on els índexs de nouvinguts són molt elevats.

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), va reconèixer ahir en declaracions al programa Els Matins de TV3 que un dels motius pels quals han adoptat un nou sistema d'empadronament a la ciutat ha estat el fet que Plataforma per Catalunya hi té quatre regidors i que volen lluitar contra la seva demagògia populista.

El regidor de Convivència a l'Ajuntament d'Olot, Albert Rubirola, va donar detalls del protocol d'acollida als nouvinguts que s'empadronen a la ciutat. A part d'una petita xerrada sobre els serveis que hi ha a la ciutat, n'organitzen dues més per als qui necessiten més detalls. Ho fan en el marc del pla d'immigració que promou amb el Consorci de Benestar Social de la Garrotxa. Quant al cas de Vic, Rubirola va dir que, segurament, a la mesura que ha pres el consistori osonenc hi ha contribuït l'actual context de crisi econòmica. Ell va indicar que era una mesura que no s'ajusta a la legislació actual. Rubirola va insistir que la llei de règim local i la llei d'estrangeria deixen les coses molt clares.

L'Ajuntament de Palafrugell està obert a l'empadronament de tothom, sempre que la persona acrediti qui és i que viu al municipi. Si té un habitatge o hi viu de lloguer, ha de presentar la documentació respectiva. Si viu en un habitatge cal que es presenti amb l'autorització del propietari o llogater de l'immoble on s'està. Tot i això, l'Ajuntament, des de final del 2007, té un protocol de control, que és de metres quadrats per inquilí, per evitar la sobreocupació dels habitatges. En els primers inquilins, es demana un mínim de 10 metres quadrats per habitant, arribant després fins als 9 inquilins amb uns 9 metres quadrats per a cadascun, com a mínim.

L'alcalde de Torroella de Montgrí, el republicà Josep Maria Rufí, va explicar que tothom que acredita un domicili té el dret de poder-se empadronar. «Sense cap mena de restricció», recorda l'alcalde, que deixa clar que es fa un seguiment a domicilis si es detecta «algun conflicte». «No podem tenir bosses incontrolades de persones», afirma Rufí.

El compliment de la llei és també el requisit que es marca l'Ajuntament de Begur per permetre l'empadronament dels immigrants. «Complim la llei escrupolosament», recorda l'alcalde, el convergent Joan Català. Encara que manifesta que «tothom» té dret a ser empadronat, deixa clar que cal justificar que viu en un habitatge del terme. A més, Begur també controla les possibles sobreocupacions dels pisos, seguint el que marca la Generalitat.

L'alcalde de Calonge, Jordi Soler (CiU), assegura: «El que és clar és que la norma és la norma i els alcaldes no podem entrar en un debat sobre la legislació, que és per a tots igual.» Soler hi afegeix: «La norma és clara i els ajuntaments l'hem de complir, i no podem exigir més documentació de la que correspon per a l'empadronament.» Tot i això, l'alcalde afirma: «Totes les persones que tenim uns drets també tenim uns deures i unes obligacions, i això ho han de tenir clar totes les persones que vulguin conviure en la nostra societat: poder gaudir d'uns drets també comporta l'acceptació d'unes obligacions.»

Per l'alcaldessa de Castell-Platja d'Aro, Dolors Padilla (PSC), «la normativa no permet fer una interpretació com la que està fent l'Ajuntament de Vic». «Si no rebem un informe del secretari dient que hem d'actuar de manera diferent, nosaltres continuarem treballant com fins ara», diu Padilla.

Pel que fa a Sant Feliu de Guíxols, l'alcalde, Pere Albó (PSC), afirma que les lleis estan pensades amb una finalitat, i la finalitat de la regulació del padró és, per una banda, no permetre abusos en les inscripcions a través del control, i per l'altra, no tancar la porta a drets fonamentals.

(Informació de Montse Barrera, Dani Vilà, Òscar Pinilla, Josep Puigbert, Josep M. Sebastian, Albert Vilar, Jordi Casas, Ramon Esteban i Mar Vicente)