L'independentisme, a l'alça i el federalisme s'estanca
El nombre de partidaris d'una Catalunya independent puja del 8 al 21% en 10 anys
L'opció autonomista té més suport però cau al 28%
Baixa la confiança en els partits, tot i que la política interessa
El ciutadà català del 2010 se sent més català i menys espanyol que fa deu anys. I aquest creixement de la consciència identitària nacional catalana es tradueix en una forta pujada de l'opció independentista, que l'any 1999 tenia el suport del 8% de la població i ara ja és defensada per un 21%. A més, el federalisme s'estanca (del 17,6% al 16%). Així ho indiquen les conclusions de la part política de l'estudi Valors tous en temps de crisi, que ahir va presentar la Fundació Lluís Carulla i ESADE.
En l'última dècada, el nombre dels que se senten “només catalans” ha crescut del 6% al 14,3%, mentre que el dels que “només se senten espanyols” ha perdut més d'una tercera part dels seus efectius i ha passat del 9% al 6%. “Es dispara l'independentisme alhora que es reafirmen els que s'identifiquen del tot amb Espanya”, resumia ahir el director acadèmic de la càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, Àngel Castiñeira. De fet, l'opció autonomista continua sent la majoritària, tot i que cau del 49% al 28%, seguida de la que defensa que “Catalunya pertany a Espanya i res més”, que creix del 18% al 24%.
En aquest marc, però, el moviment que més adeptes guanya és l'independentisme, fins al punt que el director de l'estudi, el catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo, es va atrevir a augurar que segurament a hores d'ara gairebé la meitat dels catalans –ho va situar en un 45%– votarien “sí” si hi hagués un referèndum a l'estil del de Montenegro. Elzo considera que ara mateix el 21% d'independentistes que assenyala l'estudi –amb dades del juny del 2009– es queda curt perquè l'autoafirmació nacional és més forta després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, l'editorial conjunta dels diaris i la multitudinària manifestació pel dret a decidir del dia 10 de juliol del 2010.
Toc d'alerta als partits
També en el terreny polític l'estudi dóna un toc d'alerta als grups polítics i els seus líders, que en l'última dècada han perdut confiança entre els ciutadans. “Es trenca un mite –va explicar Castiñeira–, perquè els enquestats es declaren interessats per la política i a la vegada decebuts pels partits”. Són ciutadans que surten al carrer per manifestar-se però que s'allunyen de la via formal de participació; és a dir, d'anar a votar.
