Una gran plataforma d'assajos farà proves d'eòlica marina a la costa de Tarragona

És el projecte estrella de la subseu tarragonina de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya, que també inclou la bioenergia

Després que l'Estat espanyol establís la protecció de les zones més properes al litoral que, per l'acció del vent, serien les més rendibles per a les empreses eòliques, com en el cas del delta de l'Ebre, ara les empreses, i no només les estatals, busquen un salt qualitatiu tecnològic que els permeti reduir costos, tot i haver d'instal·lar aerogeneradors lluny de la costa, a molts metres de profunditat, cosa que també afavoriria la reducció de l'impacte visual dels futurs parcs marins. Perquè el sector s'hi atreveixi, les noves tecnologies s'han de verificar abans d'aparèixer al mercat, amb un programa ambiciós d'innovació a llarg termini que impliqui fabricants, inversors, centres d'investigació i administració. Aquest és el programa que aspira a desenvolupar l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) a Tarragona: analitzar la fiabilitat dels components dels molins de vent en condicions especialment hostils, per exemple quant a salinitat i onades, i dissenyar cimentacions i plataformes flotants per a aerogeneradors marins; buscar solucions per al transport de l'energia a través de subestacions marines i sistemes de corrent contínua, i provar la seguretat en els treballs al mar. Aquest és el destí de l'IREC, i no només en eòlica marina. «La nostra raó de ser és experimentar i aconseguir productes nous que arribin al mercat», va sentenciar el seu director, Antoni Martínez.

L'IREC no s'establirà a Tarragona fins l'any que ve i la plataforma d'assajos d'eòlica marina podria ser operativa en dos o tres anys, segons va augurar Martínez, que no va concretar, però, ni la distància de la costa a què es construirà, ni tan sols el punt aproximat del litoral del Camp i l'Ebre: «S'estan analitzant diversos emplaçaments, en funció del vent, la profunditat i les possibilitats d'accés». Això sí, es convidarà a participar en el projecte les principals empreses internacionals del sector, que ja estan fent proves importants en els països nòrdics.

«Capitalitat» energètica

L'activitat de l'institut, nascut per convertir-se en un centre de referència mundial en la investigació de l'estalvi i l'eficiència energètica en general, suposa una inversió de 30 milions d'euros (entre les subseus de Barcelona i Tarragona) i està previst que funcioni a ple rendiment l'any 2014, quan hi treballin unes 160 persones. Ahir el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va visitar l'edifici d'R+D+I de la química sostenible, al Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, que durant el primer semestre del 2010 acollirà la seu tarragonina de l'IREC, ara temporalment ubicada al laboratori de bioenergia de l'escola tècnica d'enginyeria química. En el futur, però, està previst que l'IREC tingui edifici propi al mateix parc científic. Castells es va mostrar especialment satisfet de la posada en marxa de l'institut i li va atorgar un paper «clau», no només perquè Catalunya sigui un referent en energia, sinó també un instrument de diversificació econòmica per sortir de la crisi. «Ha de ser el tractor de l'economia», va dir. El titular d'Economia va encoratjar Tarragona, a qui va concedir l'etiqueta de precursora de l'IREC per la tasca de recerca feta en el sector químic, a «exercir la capitalitat» energètica. «Això no és una sucursal de l'IREC de Barcelona, sinó una de les dues capitals», també va expressar, sense eludir la polèmica territorial que ha marcat l'impuls de l'institut.

El patronat de l'IREC està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través de les conselleries d'Economia i d'Innovació; l'Estat espanyol, mitjançant els ministeris de Ciència i d'Indústria; la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la URV i les empreses Endesa, Gas Natural i Aigües de Barcelona (Agbar). El centre de Barcelona treballa en eficiència energètica –tasca compartida amb Tarragona, que inclou la il·luminació i l'ús dels edificis–, xarxes elèctriques, captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, electrònica de potència i materials avançats, i a Tarragona, en canvi, es quedarà l'energia eòlica marina i la bioenergia.

Tractament de la biomassa i biorefinació

L'altra gran pota de l'IREC a Tarragona serà l'àrea de bioenergia i biocombustibles, que dirigirà el doctor Joan Salvadó Rovira. La gasificació de residus forestals i agrícoles (combustibles sòlids) permet convertir-los en gasos amb poder calorífic que, al seu torn, poden transformar-se en combustibles líquids d'elevada densitat energètica: etanol, gasolines i gasoils que, a causa del seu origen, són renovables. Aquest tractament tèrmic de la biomassa serà també un dels principals camps de treball de l'IREC, juntament amb la biorefinació, és a dir, l'obtenció de varietat de fraccions –a partir d'aquelles matèries primeres que s'han format per fotosíntesi– amb aplicacions energètiques, medicinals o industrials. En aquest últim cas es busquen fórmules més sostenibles per a la indústria de polímers naturals, com ara la cel·lulosa, les proteïnes i el cautxú, o sintètics, cas del PVC i el polietilè. Es tracta d'estratègies tecnològiques per fer front a l'escassedat de combustibles fòssils i l'impacte del consum d'aquests sobre el canvi climàtic, sense ignorar criteris de rendibilitat econòmica: «Les empreses que puguin treure al mercat productes que consumeixin menys, tindran més sortida», conclou el director de l'institut. El pla de l'energia de Catalunya (2006-2015) ja preveia la creació de l'IREC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.