La demarcació de Girona té protegits 88 conjunts, monuments o jardins històrics
Un total de 79 expedients de declaració han prescrit
Les comarques gironines són de les que més riquesa patrimonial posseeixen del país. A les 88 declaracions de conjunts, monuments o jardins històrics –especificats en el gràfic de la pàgina següent–, s'hi han d'afegir un total de 453 castells, fortificacions o vestigis d'aquests, que van passar a tenir una protecció equivalent a la d'un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) gràcies a un decret de l'any 1949 promulgat pel Ministerio de Educación Nacional franquista. Aquest decret disposava que «tots els castells d'Espanya [sic], sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota la protecció de l'Estat, que ha d'impedir qualsevol intervenció que n'alteri el caràcter o pugui provocar la seva destrucció». El decret apel·lava, fins i tot, a la defensa dels «valors espirituals de la nostra raça [sic]», com a argument per a la preservació de les construccions militars, aleshores sotmeses a processos d'espoliació. Els responsables de les delegacions de belles arts de cada «província» havien d'elaborar un cens de totes les edificacions fortificades del seu territori. A les comarques gironines, l'encarregat va ser Miquel Oliva i Prat, un home de gran iniciativa al qual els experts reconeixen una gran exhaustivitat en l'elaboració de la llista que ha permès la protecció d'un nombre ingent de restes d'aquesta mena.
Resolucions inexistents
Segons el cens de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat, consultable a internet, a les comarques gironines hi ha 79 expedients de declaració incoats d'altres monuments, conjunts o jardins. Els 79 expedients, entre els quals hi ha un gran nombre d'esglésies romàniques, han prescrit, perquè ja han passat divuit mesos des de la incoació, que és el termini que marca la llei de patrimoni per resoldre'ls. Que hagin prescrit, però, no vol dir que hagin caducat, és a dir, els expedients estan en una mena de llimbs legal, ja que es poden reactivar a petició del titular del bé o de la mateixa administració. Les comarques gironines més riques pel que fa a patrimoni són l'Alt Empordà (126) i el Baix Empordà (129), seguides del Gironès (78) i la Garrotxa (55). Pel que fa a l'aspecte arquitectònic, una de les mancances en matèria de protecció són les construccions fetes seguint la tècnica de la pedra seca, de les quals ni tan sols hi ha un catàleg. La llei del patrimoni cultural català, promulgada el setembre del 1993, és considerada una llei molt bona pels experts, tot i que coincideixen que, des del punt de vista arquitectònic, cal reglamentar-la, ja que l'absència d'aquest reglament permet un gran marge per a la interpretació, de manera que es pot fer una lectura laxa o restrictiva sense seguir criteris estrictament tècnics. Això ha causat més d'un problema a la comissió de Patrimoni de Girona i a la direcció general de Patrimoni, i ha donat peu, al llarg del temps, a decisions en què les pressions polítiques han tingut més pes que qüestions tècniques.
El camí que s'obre amb la incoació
DANI CHICANOLa declaració de bé cultural d'interès nacional (BCIN) requereix la incoació, l'obertura, d'un expedient administratiu, que pot iniciar d'ofici la Generalitat o bé pot fer-ho a instàncies d'una altra administració pública o de qualsevol persona física o jurídica. La declaració l'acorda el govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Cultura. Segons la llei, en la instrucció de l'expedient cal donar audiència als interessats i, si es refereix a béns immobles, també als ajuntaments corresponents, a més d'obrir un període d'informació pública. Aquest expedient ha d'incloure informes favorables d'institucions científiques, tècniques o universitàries de prestigi, a més dels informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics que corresponguin en funció del bé que s'ha de protegir, acompanyats d'imatges i d'un informe detallat sobre l'estat de conservació del bé. La incoació de l'expedient suposa l'aplicació immediata i provisional del grau de protecció establert per a un BCIN i, en el cas dels béns immobles, des del moment en què és notificada a l'ajuntament corresponent, la suspensió de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o enderrocament en la zona afectada i, a més, la suspensió de les llicències ja concedides. La llei marca que l'acord de declaració de béns culturals s'ha d'adoptar en el termini de divuit mesos a comptar a partir de la data en què s'ha incoat l'expedient. La llei garanteix l'accés als BCIN, subjectes a visita pública en les condicions establertes per reglament, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. Cultura, però, pot dispensar totalment o parcialment del règim de visites.
Els BCIN i els BCIL
A part de la declaració de BCIN, existeix una altra figura de protecció en la llei de patrimoni cultural català, promulgada el 30 de setembre del 1993, que és la dels béns catalogats, que són els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i la seva significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN però han de ser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Aquesta inclusió s'ha de fer mitjançant una resolució del conseller de Cultura, i també s'incoa expedient, que ha de ser resolt en setze mesos. La catalogació de béns immobles s'efectua mitjançant la declaració com a béns culturals d'interès local (BCIL). La competència per dur a terme la declaració és del ple de l'Ajuntament en el cas dels municipis de més de 5.000 habitants, i del ple del Consell Comarcal en els de menys de 5.000 habitants.
