UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA - 3

Olot integra la segona onada migratòria dels últims seixanta anys

La ciutat d'Olot treballa per integrar el col·lectiu de nouvinguts que ara ja supera el 20% de la població, tal com va fer ara fa 60 anys

Olot ha estat i és encara una ciutat en què la indústria ha esdevingut fonamental i ha fet que els índex d'atur hagin estat tradicionalment dels que s'anomenen tècnics, tot i que tampoc no ha escapat de l'actual crisi generalitzada. A la fortalesa de l'economia de la ciutat hi han contribuït molts factors, i un d'aquests ha estat el dels nouvinguts, tot i que, ara, aquest és un dels sectors de la població a qui passa factura la crisi.

Olot va rebre a mitjan segle passat una onada migratòria molt destacable en nombre de persones, provinent d'Andalusia. Ells venien a buscar feina i unes condicions de vida més bones, i la indústria tèxtil i càrnia, sobretot, les empreses relacionades i la construcció van disposar d'una injecció de mà d'obra que va propiciar un creixement important de la ciutat i va reforçar la seva capitalitat.

Avui, a Olot, ningú no dubta que aquest grup de nous olotins està integrat perfectament. El millor exemple de tot això és que hi ha moltes parelles de fills d'aquell contingent andalús amb autòctons.

A partir de l'any 2000, Olot ha rebut una segona onada de nouvinguts, ara més heterogènia. L'ha rebuda més nombrosa que la majoria d'altres municipis del país. La població nouvinguda volta el 21% del total d'habitants, que és de 33.864.

Una altra vegada, la indústria, ara més de la carn i el plàstic que no pas tèxtil –aquest sector ha rebut més la crisi– ha estat un poderós atractiu laboral per als nouvinguts. Hi ha, a més, un important conjunt de ciutadans d'origen xinès que es dedica bàsicament al comerç i a la restauració, encara que, en alguns casos, també a la indústria de la carn.

La població nouvinguda va començar a ser significativa a partir del 2002 amb un 9% de la població. Aquest percentatge es va anar incrementant regularment i, el 2006, ja era del 19%. L'any 2008 es va començar a estabilitzar al voltant del 21%, amb 6.877 persones. El 2009, aquesta quantitat es va incrementar lleugerament fins a les 7.080 persones. La crisi econòmica ha frenat l'arribada de més persones nouvingudes, i aquest lleuger increment lleuger s'ha produït pels reagrupaments familiars.

La població nouvinguda ha evolucionat durant els últims deu anys. Al principi, la d'origen marroquí i subsaharià era la més important en nombre d'individus. Ara, en canvi, els provinents de l'Índia, majoritàriament del Panjab, són, amb quasi 1.200 persones, la comunitat més nombrosa, fins i tot pel que fa a tot el país. Segueixen, en nombre, els xinesos (al voltant del miler) i els marroquins (amb poc més de 900), seguits molt de prop pels d'origen gambià.

En el conjunt de persones d'altres països de la zona europea, hi destaquen els romanesos, amb prop de mig miler de persones, i també és remarcable el conjunt de ciutadans que provenen de Sud-amèrica, que s'acosten als 900. La llengua, sobretot en grups com ara el de xinesos, i l'habitatge, tot i que no de forma especial, són els principals maldecaps amb què es troben les persones immigrades.

Els olotins, en general, i segurament gràcies a l'experiència de la primera onada migratòria de mitjan segle passat, han sabut integrar aquestes persones i han mostrat una civilitat envejable, segons el regidor de Convivència de l'Ajuntament d'Olot, Albert Rubirola. Hi ha hagut menys conflictes remarcables dels que es podien esperar. No és fàcil integrar un contingent de més de set mil persones.

Les principals problemàtiques es reflecteixen en les qüestions de convivència del dia a dia, derivats dels diversos costums en el menjar (olors), el soroll dels infants (solen ser famílies amb molts fills), les normes d'higiene, etc. L'Ajuntament d'Olot, però, ha tingut sempre molt clar que la legislació i les normatives municipals són iguals tant per als autòctons i com per als nouvinguts, i ha estat sempre molt estricte en el seu compliment.

L'èxit de tot plegat rau en part en el pla d'immigració aprovat el 2008, que inclou totes les línies d'actuació política de l'Ajuntament en aquesta matèria, la consideració de fons d'aquestes polítiques com a no exclusives per al col·lectiu de nouvinguts i, sobretot, la centralització dels programes i recursos econòmics, a càrrec d'una mateixa àrea. Abans del pla, però, hi ha la feina de molts anys, duta a terme per entitats i per consistoris anteriors, que ara són un bon substrat. El pla d'immigració preveu actuacions de benvinguda, d'inclusió social, de cohesió i convivència i, finalment, de governabilitat i comunicació.

Quant a l'eix de la benvinguda, el pla inclou reunions amb els nouvinguts per informar-los dels principals serveis bàsics que hi ha a la ciutat i d'on es poden trobar i, sobretot, per fomentar l'aprenentatge del català. L'Ajuntament té també un servei de traducció i un d'assessorament jurídic, que s'ofereix a través de Càritas i de Comissions Obreres.

Quant a l'eix de la inclusió social, l'Ajuntament informa dels serveis municipals que es poden necessitar com ara la borsa d'habitatge, el servei d'orientació del mercat del treball de l'institut municipal de Promoció de la Ciutat, l'Aula Oberta per a joves de 16 a 18 anys, el casal Xivarri i el Larai, on, per mitjà del lleure, s'ajuda en els deures d'escola als infants i, a més, es transmet informació a les famílies sobre convivència, etc.

Pel que fa a l'eix de la cohesió i la convivència, els responsables del pla d'immigració aposten per crear espais físics i de relació entre els col·lectius de nouvinguts i els d'autòctons. Així, per exemple, al barri de Sant Roc s'hi ha creat un consell de barri i s'hi han impulsat activitats com ara la de les cuines del món, en què els veïns que volen preparen un plat típic del seu lloc d'origen per fer un àpat en comú. Des de fa uns quants anys, té lloc a la ciutat l'experiència del voluntariat per la llengua, en què una persona autòctona dóna conversa a un nouvingut durant una hora a la setmana. Més recent és el programa que fomenta el diàleg entre els representants de les principals religions que hi ha a Olot i les jornades de portes obertes als temples respectius que s'estan realitzant. A més, al barri de Sant Miquel s'ha posat en servei l'espai Larai, amb una dinamitzadora que ajuda a fer els deures als infants del barri i els proposa activitats de lleure formatives. D'àmbit més general, periòdicament es fa el Pati Obert, al Cor de Maria, que consisteix en obrir el pati de l'escola un dissabte a la tarda de tant en tant per fer jocs també dirigits per un animador. Encara més recentment, s'ha iniciat el programa de mediadors de les juntes d'escales, que es reuneixen amb els veïns d'un bloc i intenten aportar solucions als conflictes que puguin sorgir. En un cas als pisos Garrotxa, per exemple, el veïnat d'una escala es va posar d'acord per pintar i endreçar els espais comuns.

Finalment, el pla d'immigració també preveu un quart eix, que consisteix en el disseny de les polítiques de comunicació de les actuacions que es duen a terme, i de tot allò relacionat amb el pla.

POBLACIÓ ESTRANGERA

2000
1.561 (5,5% del total de població)
2001
2.017 (7,3%)
2002
2.784 (9,4%)
2003
3.619 (11,9%)
2004
4.475 (14,3%)
2005
5.232 (16,3%)
2006
5.812 (17,8%)
2007
6.391(19,3%)
2008
6.877 (20,4%)
2009
7.080 (20,9%)
Origen (2009)
Índia 1.192
Xina 1.061
Marroc 915
Gàmbia 877
Romania 553
Colòmbia 274
Hondures 200
Ucraïna 248
Equador 186
Mauritània 158
Itàlia 109
Argentina 99
Cuba 98
Portugal 92
Senegal 89
Brasil 82
Perú 81
França 63
Polònia 65
Mali 62
Bulgària 58
R. Dominicana 50
Algèria 42
Bolívia 40
Uruguai 31
Alemanya 29
Veneçuela 22
Lituània 21
Països Baixos 16
Pakistan 14
Estats Units 12
Guinea Bissau 11
Geòrgia 11

Les conferències de Sant Vicenç són el precedent a Olot dels serveis socials públics

Conferències de Sant Vicenç de Paül i, més tard, Càritas van ser els primers grups laics de voluntaris –amb les seccions d'homes i dones– que, tot i el seu evident lligam religiós, van oferir serveis socials des del final dels anys 50 del segle passat a les persones amb més dificultats econòmiques d'Olot i que, majoritàriament, eren nouvingudes. Bàsicament, es limitaven a donar aliments bàsics i roba i, més endavant, fins i tot van ajudar econòmicament a pagar temporalment lloguers i l'adquisició de material bàsic com ara la llenya per a les estufes. També ajudaven un grup de persones a les quals s'anomenava vergonyants. Es tractava de gent autòctona d'edat avançada a la qual costava reconèixer que necessitava ajuda. De mica en mica, Càritas va agafar el relleu a Conferències de Sant Vicenç. Es pot dir que aquestes dues entitats són el precedent dels serveis socials actuals. Des d'ara fa tretze anys els aglutina el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, coparticipat pel Consell Comarcal i l'Ajuntament d'Olot, que és pioner en aquests serveis i que l'any passat va ser guardonat amb el premi Catalunya Social que atorga el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Els olotins nouvinguts provenen de vuitanta-vuit països diferents

Els olotins nouvinguts tenen un total de 88 punts de procedència. Entre les anècdotes destaca la que fa referència a un sol individu per origen, com en els casos d'Angola, Bangladesh, Cap Verd, Etiòpia, Finlàndia, Hongria, Jordània, Nigèria, Níger, Noruega, Vietnam i Xipre. És molt curiós el cas d'un contingent important de xinesos que vénen a fer estades temporals a Olot per causes relacionades amb la feina. Es tracta de treballadors del grup Simon, que fan estades a la fàbrica d'Olot per aprendre els processos i tècniques de fabricació que posteriorment han d'aplicar a la planta de la Xina. Respecte a la comunitat xinesa d'Olot, cal destacar que quasi tots els individus provenen de dos ciutats del nord de la Xina. El mateix passa amb els olotins que provenen de l'Índia. En aquest cas, quasi tots són de la regió nòrdica del Panjab i professen la religió sikh. Des del punt de vista religiós, és un dels col·lectius més oberts. Els seus líders religiosos van ser els primers a la ciutat a obrir les portes del seu temple a la resta de la societat olotina amb motiu de les festes litúrgiques pròpies més destacades. Fins i tot van convidar per carta els representants de totes les entitats de la capital garrotxina.

ALBERT RUBIROLA

«La població ha estat molt receptiva»

–Olot se'n surt bé?
–«Sí, la població en general ha estat molt receptiva. S'han trencat clixés perquè les coses es fan bé i des del consens. El pla d'immigració es va aprovar amb els consens de tots, excepte de la PxC.»
–Posi-hi algun exemple concret.
–«Un bon exemple és el dels infants amb necessitats educatives especials, que es reparteixen entre totes les escoles de la ciutat. Això, ja assenta les bases d'una bona convivència. Hi ha una part important de la població que, per la seva responsabilitat, té molt clar el tema de la integració i de la convivència, i això es nota en tots els àmbits.»
–Quina és l'estratègia de l'Ajuntament?
–«Tenim el pla d'immigració i intentem reunir tots els recursos humans i econòmics en una sola àrea. A més, som estrictes en el compliment dels deures per part de tothom.»
BAGOCJA SING

«Em veien exòtic»

–Quan i per què va venir a Olot?
–«Tenia 9 anys (ara en tinc 29) i amb la Manera vam venir a reunir-nos amb el pare, que hi era per treballar un temps. En principi, per fer uns quants diners i tornar a l'Índia. Posteriorment, van venir una trentena de parents més.»
–Quines dificultats va trobar?
–«Sobretot l'idioma i la manca d'alguna guia sobre els serveis. Van entrar per exemple al primer edifici que ens va semblar una escola i allà em vaig quedar.»
–Què en pensa, de com el van rebre?
–«Vaig ser dels primers indis a arribar a Olot. Em van tractar molt bé, però em veien exòtic. Em feien regals de benvinguda a l'escola.»
–Vostè, que va ser un nouvingut, què en pensa del tema?
–«Que és una situació que es dóna a tot el món i que es convertirà en normal.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.