Enginyers i tècnics acusen Endesa de deixadesa en el manteniment de les línies

La companyia es defensa i diu que ha gastat 500 milions en 5 anys a la demarcació en noves infraestructures i conservació

Una vegada restablert gairebé tot el subministrament elèctric, comença a arribar el moment d'esbrinar les causes de l'apagada. Joaquim Nadal, en funcions ahir de portaveu del govern, explicava que encara no es disposa de les conclusions de l'expedient informatiu obert a Endesa –i nou companyies més– per aquest episodi. Un manteniment deficient de la xarxa i la falta d'inversions ja apareixen, però, com els principals motius de la manca de subministrament durant diversos dies a desenes de milers de persones. Així ho va apuntar ahir el mateix Nadal, quan va dir que el govern serà «molt exigent i implacable» quan avaluï si Endesa està complint el pla d'actuacions que preveu la llei de garantia del subministrament elèctric, aprovada a finals del 2008, precisament arran de l'apagada que hi va haver a Barcelona. A més, va deixar clar que Endesa «està complint amb endarreriment» les inversions compromeses, crítica que també va dirigir a Red Eléctrica.

La delegació de Girona del Col·legi d'Enginyers Industrials es va referir sobretot al mal estat de la xarxa elèctrica a la demarcació. El seu portaveu, Jaume Masgrau, va ser taxatiu: «Tot apunta que les torres no estaven en bon estat de manteniment, perquè a mesura que s'envelleixen convé renovar-les.» Masgrau també va responsabilitzar-ne l'administració, que, al seu parer, ha de vetllar perquè la companyia compleixi les seves obligacions. «La normativa no crec que hagi fallat, perquè sinó haurien caigut moltes més torres de les que ho van fer.»

Si la normativa és suficient o no i si cal adaptar-la a circumstàncies excepcionals és un altre dels debats oberts. Joan Vila, de la comissió d'energia de Pimec, defensa Endesa, ja que els últims indicadors de qualitat de la xarxa, del 2008, demostraven que aquesta era excel·lent: «Que una torre sigui vella no vol dir que estigui obsoleta. Els índexs de qualitat que fa la Generalitat donen la raó a Endesa i, per tant, el que potser s'hauria de fer és adaptar la normativa a aquests casos excepcionals.» Vila, però, defensa que la companyia faci algun acte de desgreuge als clients.

En vista de tot això, Endesa es remet a les xifres. Uns 500 milions entre inversió i conservació del 2004 al 2008 a les comarques gironines, amb noves subestacions i una revisió anual de totes les línies. La companyia explica que les tales i podes es fan seguint la normativa, com també el manteniment de les torres, que com que és bo permet que tinguin una vida útil llarga. Pel que fa a les noves inversions, assegura que moltes no es podran fer fins que no s'hagi construït la MAT.

Mossos i turisme

El sindicat CCOO dels Mossos d'Esquadra va denunciar ahir mancances de coordinació i recursos humans i materials durant la nevada del dia 8, i es va oposar a les suspensions de feina i sou, com s'ha fet a Figueres. D'altra banda, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, va assegurar ahir a Girona que la manca de llum «no ha suposat una imatge negativa a l'estranger» i creu que «no tindrà conseqüències en el turisme», i que el govern ha controlat que la premsa internacional no donés missatges negatius de la Costa Brava.

«Solucionem l'avaria i res més»

Una munió d'empreses del territori són les que es cuiden del manteniment i la resolució d'avaries d'Endesa en la mitjana i baixa tensió, ja que la companyia els encarrega els treballs. Segons alguns testimonis recollits ahir per aquest diari, el manteniment de les línies és gairebé inexistent, la xarxa de baixa tensió més antiga no es modernitza i està en mal estat, i la feina es limita a resoldre les avaries: «No hi ha manteniment, quan hi ha una avaria se soluciona i res més. La companyia t'envia un document on et diu el que has de fer, i quan vas a treballar-hi, si veus que hi ha més coses que no estan bé no les pots arreglar. T'has de limitar a fer el que et diuen, perquè si fas de més no t'ho paguen.» Com a exemples concrets, els pals de fusta en mal estat es tornen a substituir per pals de fusta, i no per torres més consistents; molts cables ja no tenen la funda que els pertoca perquè amb el temps ja s'han cremat; i hi ha menys transformadors dels que tocarien en zones on la xarxa fa anys que està feta. La crítica general és que les línies són antigues, tal com reconeixia ahir també un treballador a Catalunya Ràdio: «Algunes tenen més de 40 anys, amb torres rovellades... Des de fa dos anys tenim ordres de fer un manteniment mínim, per atribuir els problemes a la MAT.» Fins i tot alguns dels tècnics que han arribat d'Andalusia afirmen que la caiguda de torres s'explica perquè són velles, sense els càlculs més avançats de les noves.

Fred al geriàtric de Palau

NÚRIA ASTORCH

El comitè d'empresa d'Acció Social de Girona ha denunciat que els prop de 150 usuaris de la residència de gent gran de Palau i els treballadors van haver de passar la primera nit del temporal sense calefacció perquè el grup electrogen del centre no estava connectat a la xarxa de calefacció. La presidenta del comitè, María José Estruch, troba del tot incomprensible que en una residència on s'estan invertint tants milions per remodelar-la, hi pugui haver una errada d'aquest tipus. I es pregunta què hauria passat si el subministrament elèctric no s'hagués recuperat l'endemà de la nevada. Aquest comitè ha expressat, però, l'agraïment al personal i a les direccions dels geriàtrics Puig d'en Roca i Palau i a la llar infantil el seu esforç, dedicació i responsabilitat davant de la situació d'emergència.

Encara hi ha uns 300 abonats afectats

o.m

Les últimes dades que va fer públiques ahir la Generalitat deixaven en uns 300 els abonats afectats encara pel tall de subministrament elèctric, i Endesa en situava el nombre en unes quantes desenes. Els principals nuclis ja funcionen ara connectats, en molts casos de manera provisional, a la xarxa elèctrica, però s'hi mantenen els generadors per prevenció. Els abonats que ahir continuaven sense llum –per novena nit consecutiva– es concentraven en nuclis disseminats, explotacions ramaderes i masos aïllats, en zones habitualment de difícil accés i amb camins també molt afectats per arbres tombats. Aquests nuclis són en 22 municipis del Gironès, el Baix Empordà i la Selva, i també en algun del Maresme. La situació al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que era dels que dilluns estaven pitjor, ahir ja va millorar substancialment. Tot i el nombre actual d'afectats, Endesa dóna la situació per normalitzada.

Sant Feliu també estudia no pagar

o.m

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va dir ahir en un comunicat que està estudiant no pagar les factures de l'enllumenat públic fins que cregui que s'han compensat els danys patits aquests dies amb l'apagada elèctrica, tal com farà l'Ajuntament de Palafrugell. A més, els serveis jurídics municipals també estan treballant per definir les accions legals que puguin desenvolupar. L'Ajuntament agraeix la col·laboració ciutadana en tot aquest episodi, i exigeix a Endesa que doni explicacions i exposi solucions. Molts dels ajuntaments estan centralitzant ara les reclamacions dels veïns, i altres entitats també ho faran amb els seus associats, com la Cambra de Comerç i altres patronals com FOEG i Pimec. Endesa ha explicat que estudiarà les reclamacions de manera personalitzada, i que encara no ha entrat a valorar si demanarà la causa de força major, tot i insistir que l'episodi ha sigut una catàstrofe sense precedents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.