Eleccions al rectorat de la UdG: concreti, senyor candidat

Si enmig d'un interrogatori algú et diu que et vol fer una pregunta «amb tot el carinyo», ja pots començar a tremolar. Al candidat a rector de la UdG Manel Poch li'n van plantejar una d'aquestes, en la trobada que va tenir ahir a la facultat de Lletres amb el personal d'administració i serveis (PAS), el col·lectiu que té la fama de ser el més dur del campus. Però la pregunta no va ser res de l'altre món i fins i tot a l'examinat li va anar bé perquè li va permetre aclarir malentesos: què hi havia de cert en el rumor que rere de la seva candidatura hi ha l'exrector Joan Batlle, i que ell plegaria a mig mandat? És una de les múltiples variacions sobre el mateix tema que volten pel campus des de fa setmanes. Les altres tres versions –va assenyalar el protagonista– són les següents: una, que és una tapadora de Miquel Duran (candidat el 2005 i actual vicerector); dues, que es va presentar només per evitar que ho fes Sergi Bonet (candidat en comicis anteriors), i tres, que plegarà a mig mandat perquè les regnes les agafi Quim Salvi (membre del seu equip). L'home ho va desmentir, és clar. No era el primer cop que ho havia de fer i, d'aquí a dimarts, segur que haurà de tornar-hi.

La gent del PAS està organitzada, sap què li fa falta (la llista és llarga i molt similar a la que tenien en les eleccions de fa quatre anys) i per això defuig dels discursos genèrics. Volen respostes concretes a les seves preguntes concretes. Per exemple: qui seria el seu vicerector de personal? Poch explica que no té els càrrecs adjudicats: «Estem oberts a la incorporació de gent de fora de l'equip.» La resposta no agrada gaire. Insisteixen: «Qui seria?», però el candidat es manté ferm. La qüestió més delicada encara no havia arribat: qui serà el gerent si ell guanya? Poch diu que, en principi, aposta per la continuïtat de l'actual. Error! Aquí, Poch va perdre punts. Es veu que el gerent no és gaire popular entre els treballadors de la casa.

La trobada va ser reivindicativa, sí, però també va tenir un aire de teràpia de grup quan una treballadora interina va lamentar que la gent estigui «cremada». «Hi ha un fantasma amagat –va continuar la dona– que seria la causa del perquè la gent està així. Aquí està passant una cosa grossa.» Una companya de la junta de personal li va respondre que això és degut, entre altres coses, al fet que ningú els fa cas. Potser només els escolten durant la campanya, cada quatre anys, com ahir. Un catedràtic de confiança m'explica que el PAS sol votar el candidat nou per veure si d'aquesta manera tenen més sort. Però resulta –continua el catedràtic– que el mateix plantejament es repeteix sempre que hi ha eleccions perquè un cop en el govern ningú no es recorda dels treballadors.