GUILLEM ESPRIU

REGIDOR DE GRÀCIA

«No podem tornar a una festa de ‘cubalitre'»

El regidor de Gràcia es mostra convençut que l'aposta per pacificar la festa major ja és una qüestió irrenunciable, un camí sense retorn que ha de dur a concentrar l'oferta d'activitats al matí tot i que la pressió del càrrec el farà estar especialment atent a com vagi la nit

L'aportació pressupostària
En un context de crisi, la decisió que prenguis sempre serà difícil. Però intentarem mantenir el nostre compromís
incidents «mediàtics»
Hi ha hagut conflictes a moltes altres festes de Catalunya, però tenen un impacte mediàtic molt menor. És la meva creu
–L'edició de la festa major d'aquest any concentra un setanta per cent de la programació en horari diürn. Aquest ja és el format que consideren ideal?
–«El format que volem és evolutiu. La festa d'ara no té res a veure amb el que es feia als anys setanta o vuitanta, perquè el que s'intenta és anar-la adaptant a les noves realitats. Ara bé, és cert que el model actual és més a prop del que volem. Concentrant els actes al matí aconseguim un dels objectius que ens havíem marcat, que és acostar la festa al ciutadà i al veí de Gràcia que se n'havia anat separant. A més, veure més gent passejant al matí és un fet gratificant pels carrers que fan guarnit, que no cal oblidar que per damunt de tot és una creació artística.»
–Des del punt de vista de l'operatiu municipal, el buidatge de les places de matinada continuarà sent el moment més delicat?
–«La gent ha d'entendre, cada vegada més, que hi ha un moment que la festa s'acaba i que cal marxar cap a casa. A més, el fet d'avançar l'acabament de la festa entre setmana ens serveix per millorar la prestació de serveis, perquè el que intentem és que Gràcia se'n vagi a dormir de festa i s'aixequi endreçada. I això no és un repte menor, i m'agradaria saber quantes ciutats el podrien afrontar. Cal un nivell de coordinació entre tots els serveis municipals (seguretat, neteja, etc.) molt elevat.»
–Aquest any s'ha fet aquesta primera aposta per reduir l'horari entre setmana al qual feia referència. S'ha d'anar més enllà?
–«Quan les festes de Gràcia se celebraven fa quaranta anys, per dir una data, el seu impacte era relatiu perquè a l'agost tothom feia festa. Ara això ha canviat. Barcelona ja no tanca a l'agost. Per tant, d'entre les cinquanta mil persones que viuen a la vila, n'hi ha moltes que aquestes dates treballen. I gestionar aquesta realitat amb una festa que dura set dies, tot i que n'havia arribat a durar onze, és difícil de conjuminar. Per tant, la festa s'ha d'anar adaptant al seu entorn, tenint en compte aspectes clau com ara la convivència i el funcionament del transport públic. I en aquesta evolució el tema dels horaris és molt important. Ja veurem on ens porta aquest camí.»
–Hi ha una estigmatització mediàtica excessiva dels incidents que es poden produir al final de la festa?
–«Si fos catòlic, diria que això és la meva creu [riu]. Totes les festes tenen un component de conflicte, i és evident que hi ha gent que hi va a buscar la confrontació en l'espai públic. Hi ha hagut conflictes a moltes altres festes de Catalunya, però tenen un impacte mediàtic molt menor. La de Gràcia és la festa de l'estiu de Catalunya, i això no és prepotència. És una realitat. A més, els mitjans de comunicació, a l'estiu, no tenen notícies importants...»
–Que aquest any hi hagi un carrer més, Perla, que faci guarniment després d'anys de descens continuat, m'imagino que és una dada que convida a l'optimisme.
–«Nosaltres ho hem rebut amb molta satisfacció, però sempre tenint en compte que el creixement ha de ser assumible. Si de cop ens creixés indiscriminadament el nombre de carrers que fan guarnit, això seria ingestionable. Entre 16 i 18 crec que és una xifra excel·lent, i no és estrictament necessari que n'hi hagi d'haver més, tot i que en el passat era així. Cal tenir present que enguany també s'incrementa el nombre d'espais de festa, i això augmenta la qualitat general del programa. Som un territori que tenim molta creativitat, i una de les reflexions que hem de fer és com incorporem aquests elements o entitats culturals del territori a la festa.»
–Per tant, les entitats han d'anar assumint més protagonisme organitzatiu, i el districte menys?
–«De fet, això ja és així. Estem treballant perquè la fundació es vagi fent càrrec del conjunt de les activitats que el districte ara fa a l'espai públic. El que nosaltres no podem perdre és la gestió d'aquest espai públic. I moltes vegades es pot pensar, des del sector privat, que es té més criteri en aquest aspecte. I això no és cert. Dit això, l'equip de govern que jo encapçalo té molt clar que la programació ha de recaure cada cop més en la Fundació Festa Major.»
–Mantenir l'assignació pressupostària de l'Ajuntament a la festa ha estat una decisió fàcil o difícil, políticament parlant?
–«En un context com l'actual, de crisi, la decisió que prenguis sempre és difícil, perquè tens molta pressió, ja que els pressupostos es reajusten. De tota manera, nosaltres intentarem mantenir el nostre compromís amb la festa, i a més tenim un conveni de llarg recorregut que així ho preveu. El que jo vull, sobretot, és que la fundació es professionalitzi, generi capacitat de gestió i sigui forta. Tenint molt clar què volem. No podem tornar a un model de festa de cubalitre. Però tinc la sensació personal que la fundació i el districte estem molt en la línia del que hem de fer.»
–La constitució de la fundació i la signatura d'un conveni amb una previsió de diversos anys sobre aspectes organitzatius, és un blindatge d'aquest model de festa pel futur?
–«És una garantia absoluta, ja que per exemple garanteix una assignació pressupostària estable durant els propers tres anys.»
–Jo volia dir si el model de festa ja està blindat, més enllà dels canvis que hi pugui haver en el futur a la regidoria o la mateixa fundació...
–«Quan tens les coses clares, i una estabilitat en un tema clau com els recursos, tens un model sobre el qual treballar independentment de qui hi hagi al capdavant. I això és un element fonamental que hem aconseguit.»
–Quin acte no es perdrà el regidor, a banda dels d'obligat compliment?
–«N'hi ha un que m'agradaria molt, i és el concert que faran Laura Simó i Francesc Burrull amb un repertori de Serrat. És un autor que m'agrada molt, però no sé si els compromisos m'ho permetran.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Raül Balam
Xef del ‘Moments’ de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona (2 estrelles Michelin)

“El meu plat preferit és patata amb col i bacallà de Sant Pol”

Barcelona

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA