Gràcia ja convida a la festa

Això tot just acaba de començar, però la crida al civisme que fa l'Ajuntament –en vuit idiomes en el cartell penjat a les portes de la seu del districte– i a la qual es va afegir el pregoner, el rumber Sicus Carbonell, de moment sembla que no ha caigut en sac foradat. La nit de divendres es va tancar sense incidents, i no va caldre la intervenció policial per buidar les places, segons el relat que en fa l'Ajuntament, que admet, això sí, que en algun punt la festa es va allargar fins a hores petites, tot i que divendres no hi havia més programació que la que podien oferir els bars de nit de la zona.

La manca d'incidents no és l'única bona notícia de l'arrencada festiva. A diferència del que ha passat en altres edicions, ni la pluja ha fet de moment acte de presència ni se l'espera, segons preveu el Servei Meteorològic de Catalunya, i els veïns van poder treballar tranquils l'última nit. Els resultats d'aquest esprint d'última hora i de tots els esforços anteriors ja eren visitables ahir al matí, quan la majoria de trams guarnits van aixecar el teló, fidels en la majoria de casos als seus estils característics. Verdi del Mig, per exemple, manté la tradició espectacular, amb un castell medieval on no falta cap detall: des dels cavallers desafiant-se en tornejos fins a les pedres dels murs de la fortalesa, fetes, prodigis del reciclatge i la imaginació, de caixes de fruita i paper de diari, que per alguna cosa han de servir encara en aquests temps digitals. No s'han deixat, en l'afany detallista, ni les rates. De mentida, és clar. Com el ratolí, fet amb pots de postres de xocolata, del bosc encantat del carrer Luis Antúnez, que competeix en elements fantàstics, follets inclosos, amb el país de les meravelles lewiscarrollià de Bruniquer; les temptacions que servien d'esquer a la bruixa per capturar Hansel i Gretel, a Joan Blanques de Baix, o una altra zona forestal atapeïda d'animals mitològics, la del carrer Progrés, on tenen cabuda des d'una gorgona –aquells éssers amb serps en comptes de cabells que si els mires als ulls et deixen de pedra, literalment– fins a un centaure. El carrer Mozart ha mutat en un parc d'atraccions, Mozartventura, on no falten la roda, els cavallets i el tren de la bruixa. Hi ha més coses, en aquesta Gràcia disfressada: pirates, fantasmes, una guarderia, una parra gegant, el ja tradicional tribut als cantautors de Joan Blanques de Dalt, que enguany dedica el guarniment –també marca de la casa– a Joan Isaac, i fins i tot sengles homenatges a l'origen de la vida –amb una sensual figura femenina inclosa– i als supervivents d'Hiroshima –sense que hi falti ni la referència a Godzilla, la més carismàtica destil·lació que la cultura popular japonesa ha fet de la por atòmica.

El tramvia tradicional en què s'ha transformat el carrer Tordera va arribar unes hores tard, però va fer que l'espera valgués la pena. Al migdia els veïns de Tordera encara acabaven de muntar les peces, i el seu càstig per l'endarreriment va ser perdre's l'espectacle que a aquella hora feien les colles de la cultura popular, una de les cites ineludibles de la programació diürna que els organitzadors i l'Ajuntament volen potenciar en detriment dels actes nocturns. Ahir, l'alcalde, Jordi Hereu, que va assistir-hi, va insistir a reivindicar aquesta aposta per preservar el caràcter «entranyable» de la festa.

La insistència de l'alcalde no és sobrera. Al capdavall, si l'examen del civisme es va aprovar la nit del pròleg, en aquests assumptes la felicitat mai no és completa. Ahir, diversos carrers lluïen una decoració bastant menys desitjada pels veïns que els tradicionals guarniments: a les persianes dels comerços i els marbres de les parets del carrer Astúries i la plaça del Diamant, per exemple, els cartells de promoció de la festa major alternativa convivien a mig matí amb dotzenes de pintades del tipus «Fora nazis!», «Canya al capital», «La crisi que la paguin els bancs i els rics» o «Jordi Hereu, no fas gràcia».

Almenys un equip dels serveis de neteja municipal recorria al matí el barri netejant les empremtes deixades pels alternatius incontinents de l'esprai.