RICARD ESTRUCH

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ FESTA MAJOR DE GRÀCIA

«Si fem una festa de bingos o discoteques mòbils, ningú apostarà per nosaltres»

Aquesta és la primera edició de la festa que s'organitza des d'una estructura professionalitzada, gràcies a la creació de la Fundació Festa Major. El seu president confia que aquest canvi ajudarà a obtenir més recursos, sempre que s'aposti, però, per una programació de qualitat

La nova fundació
Volem que la festa sigui una bona marca per aconseguir implicar-hi els patrocinadors. No podem viure eternament de subvencions
les festes alternatives
Espero que puguem aprofundir en els contactes i aconseguir, per què no, que en un futur la festa major sigui només una
Aquest és el primer any que la festa s'organitza a través d'una fundació. El canvi ha estat per millorar?
–«Encara és d'hora per valorar-ho. Fins ara ha estat un trasbals, perquè hem hagut de professionalitzar l'estructura de l'entitat i això ens ha comportat unes despeses importants. Ha estat un procés una mica feixuc, però estic segur que, en un futur més o menys immediat, veurem els fruits d'aquest canvi. S'ha de tenir en compte que estem en un context de crisi, i no podem pretendre que pel fet de ser fundació de cop tinguem quatre o cinc empreses que ja ens vulguin patrocinar. Això és una cosa que ens l'hem de guanyar.»
–El repte, a mitjà termini, és aconseguir ser menys depenents de les subvencions. Ho veu factible?
–«La nostra aposta és aquesta. Volem que la festa major es converteixi en una bona marca, per aconseguir implicar-hi patrocinadors. Som conscients que no podem viure eternament de les subvencions. I aquest any la retallada de 32.000 euros dels diners que ens venien de la Generalitat ha estat un avís. Però, repeteixo, jo sóc optimista, i d'aquí a no gaires anys crec que aquest procés que hem fet ens començarà a donar bons resultats.»
–Aquest any, però, han signat un conveni amb les institucions que garanteix una certa estabilitat pressupostària a curt termini. Per tant, no cal patir...
–«És un fet importantíssim, ja que haver firmat un conveni tant amb l'Ajuntament com amb la Generalitat, que sigui renovable cada any, ens dóna una certa tranquil·litat per treballar. A més, també hem signat una altre acord amb el nostre principal patrocinador privat, Estrella Damm, fet que ens dóna encara més garanties i ens evita aquelles angoixes, que havíem passat, de hi arribarem, no hi arribarem.»
–Un dels missatges que es recalquen any rere any és la voluntat de fer una festa cada cop més veïnal i tranquil·la. Aquest any ja ho serà molt, fins al punt de dir que ja s'és a prop del model anhelat?
–«Hem arribat on volíem arribar, però encara hem de perfeccionar coses i consolidar certs aspectes. L'aposta per la qualitat és un fet irrenunciable, ja que la massificació ens ha fet molt de mal durant anys, i no crec que aquesta sigui una realitat que puguem reconduir a curt termini. A més, és veritat que guarnim els carrers perquè la gent els vingui a veure, però sí que volem ser selectius i fugir dels actes multitudinaris.»
–Aquest any, a més, hi ha una bona notícia, ja que hi haurà un carrer més que farà guarnit. Com ho valora?
–«Des del primer dia he defensat que el nombre de carrers que guarneixen no és un factor important. El que sí que ho és, realment, és el compromís d'aquests carrers amb la festa major i amb la filosofia que prediquem des de la fundació en aquests moments. Si anem tots a l'una a l'hora de defensar una festa solidària, pels nostres veïns, i de qualitat, tant me fa si som setze, catorze o deu. Ser el que som ens ha costat molt. El que potser sí que hauríem de fer és preguntar als que no hi són per què no hi han volgut ser.»
–Partint d'aquesta anàlisi, un dels reptes hauria de ser ara implicar més veïns i entitats en l'organització?
–«Déu n'hi do, en els últims anys, la gent jove, per citar un exemple, que s'ha anat incorporant a la festa. El cas de Perla és molt significatiu. Hem consolidat la festa major, tenim uns locals per poder guarnir i emmagatzemar, i uns ajuts de l'administració per pagar el lloguer dels locals. Hem respirat. No ens hem d'adormir, cal buscar noves fonts de finançament. I ningú apostarà per nosaltres si fem una festa major de bingos o de discoteques mòbils, que sortosament hem aconseguit eradicar.»
–Que un col·lectiu com el G-6, que agrupa entitats socials i culturals històriques de Gràcia, s'involucri a fons amb la festa és un símptoma inequívoc que les coses van per on han d'anar?
–«És una gran satisfacció. Hi som tots, però és que hi ha més gent, com els Tres Peons o l'Europa. Estem obrint una xarxa social a la vila, que una de les finalitats que té és participar en la festa major. I això ens enriquirà perquè aquestes entitats són del mateix tarannà que nosaltres.»
–En aquesta edició els carrers tancaran abans entre setmana. Què esperen d'aquesta mesura?
–«Segurament és només un gest, perquè estem parlant de tancar mitja hora abans entre setmana. Però els carrers tenen la potestat de tancar abans, si volen, i això obre un ventall de possibilitats per als veïns de gaudir més de la festa.»
–Però tothom és conscient que als carrers els interessa tenir les barres funcionant, ja que d'això depenen els seus ingressos.
–«Això és veritat, però no tots els concerts han de començar a les dotze i acabar a les dues. Es poden fer abans. S'han de buscar solucions imaginatives perquè la barra no se'n ressenti, i els veïns i, sobretot, els organitzadors puguin descansar.»
–El recel històric que existia entre la festa major i la festa alternativa sembla que s'ha suavitzat. Estem al començament de la fi d'un conflicte atàvic?
–«Jo mai he entès com es pot fer una festa alternativa a la dels veïns. Però, de totes maneres, aquest any s'ha fet un pas important, ja que ells han acceptat un espai reduït (la plaça del Raspall) i, per tant, no s'hi podran fer grans concerts. A més, els organitzadors han expressat que volen fer una programació tranquil·la, de matí i tarda. S'ha de veure com va tot. Jo espero que puguem aprofundir en els contactes i, amb vista al futur, per què no, aconseguir un repte que no serà fàcil, i és que la festa major sigui només una. Ja veurem si serà possible, però, en cas que no ho fos, el gran avantatge que tenim és que ens hem escoltat i ens hem posat d'acord en moltes coses.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Hospital de Bellvitge impulsa la teleassistència per als pacients amb asma

L'Hospitalet de Llobregat

Collboni reclama a Mascort fons per a Collserola

Barcelona

Llagostera preveu un estalvi del 78,49% en el consum d’electricitat

LLAGOSTERA
SALUT

L’Hospital de Dia i el servei de rehabilitació de l’Hospital de Calella es traslladaran a l’estiu a Pineda

PINEDA DE MAR
Tarragona

Ajornat l’inici del judici del cas Innova per problemes de salut d’una de les parts

TArragona
estats units

El Senat d’Arizona aprova derogar la llei de 1864 que prohibeix l’avortament

barcelona
societat

Ripollet organitza un dinar setmanal amb gent gran per combatre la solitud

Ripollet

Canvi del model d’atenció als infants en risc social

RUBÍ

Segons un estudi, el 14,9% d'infants es van sentir sols durant el confinament

GIRONA