Rumba festiva amb denominació d'origen
Sabor de Gràcia enceta la festa major amb un pregó en format musical impregnat d'humor i un gust nostàlgic
Minuts abans que comencés el pregó, els mínims dubtes que hi podia haver sobre si seria un pregó parlat o cantat van quedar resolts. Les proves de so que feien dos guitarristes al mateix balcó de la seu del districte eren una prova més que evident que l'acte tindria un ritme eminentment musical. Ara bé, en els prolegòmens Sicus Carbonell va optar per la paraula pura i dura per donar els agraïments de rigor a les autoritats. És el que tocava. Un cop deixades les formalitats, però, van arrencar les guitarres, que van acompanyar un discurs parlat a càrrec del pregoner. Una exaltació, en primer lloc, de la festa major, la seva festa, un esdeveniment que evoca a Sicus Carbonell molts records personals i vivencials. Va ser una reivindicació sentida «a la rumba de la plaça del Raspall, els gelats de la plaça Revolució o la nostra Colometa a la plaça del Diamant». També va haver-hi, com no podia ser d'una altra manera, una menció a la figura del Gato Pérez i la seva vinculació amb la plaça del Poble Romaní, el Pescaílla i, per descomptat, al mestre Peret.
Civisme, civisme
Amb aquella sonoritat tan característica i peculiar de la rumba gestada als carrers de la Vila, Sicus Carbonell també va voler dedicar «un gran aplaudiment als veïns i veïnes que amb el seu treball i esforç fan possible que els carrers del nostre barri siguin guarnits amb tot el cor». I, com a gest de respecte cap a aquest veïnat que dóna vida a la festa, va reclamar als visitants civisme: «Pixaners i pixaneres! sigueu més ben educats, feu servir els serveis públics que som persones i no...». Una mostra de tolerància que el pregoner també va reclamar que també s'expressi per sobre de races o condicions: «Un gitano està pregonant, espero que quan em vegis mai em giraràs el cap.» Posats a demanar, també es va dirigir a l'alcalde Hereu perquè la festa i la ciutat tractin amb més consideració la rumba i, per rematar-ho, va recordar que Gràcia és un territori amb una sensibilitat especial: «La república de Gràcia obre les portes a tota la gent de bon estar, amb el permís de l'alcalde i de la veïna Barcelona.» Aplaudiments general entre el públic que s'aplegava a la plaça. El colofó, però, encara va ser més espectacular. Desproveïts ja de tot formalisme, els Sabor de Gràcia van interpretar la seva cançó que ha estat adoptada com a himne oficial de la festa major, i que té com a principal estrofa un lema que ja va camí de ser cèlebre: «Gràcia no es pot aguantar.» Els veïns picaven de mans i cantaven la tornada, mentre es repetien algunes escenes ja clàssiques en la lectura dels pregons. Una d'elles, l'exhibició d'una pancarta reivindicativa, en aquest cas contra el tancament nocturn de la plaça de Dones del 36. Tot plegat, genuïnament gracienc.
EL PREGÓ
Avui, a ple ritme
El pregó és sempre el preludi, un petit tastet d'una festa major colossal que viurà avui el primer dia d'actes oficials. Les matinades (2/4 de 9 del matí) marcaran l'inici d'una jornada presidida després pel seguici d'autoritats (3/4 d'11 del matí) i la missa (2/4 de 12 del migdia). Ja de cara a la tarda, tindrà lloc la cercavila de cultura popular, que començarà a les 6 a la confluència de Gran de Gràcia amb la Travessera de Gràcia. Als diferents espais festius, l'activitat també serà densa. Al Tasta Gràcia (plaça Manuel Torrente), per exemple, a les 8 del vespre es farà una festa dedicada a la coca de recapte. Pel que fa a l'oferta musical, focalitzada en l'oratori de Sant Felip Neri (carrer Sol, 8), aquesta nit té un plat destacat amb el concert de Roger Mas (2/4 d'11 de la nit). I a tot això, cal sumar-hi la programació específica dels 16 carrers federats. Per triar i remenar.
